HABITATGE ANÀLISI
Fins a 1.700 pisos buits, susceptibles de pagar l'impost de la Generalitat a Lleida
La Generalitat té registrats a Lleida 3.154 immobles que estan buits o bé okupats i d'aquests, fins a 1.700 són susceptibles de tributar l'impost de pisos buits, ja que es troben en un dels trenta municipis en zona de demanda residencial forta i acreditada i estan buits des de fa més de dos anys. Madrid tramita també una llei d'Habitatge.
La Generalitat té localitzats a les comarques de Lleida 3.154 habitatges buits o bé okupats, dels quals fins un màxim de 1.700 són susceptibles de pagar l’impost de pisos buits de la Generalitat.
Es tracta dels pisos de grans tenidors, persones jurídiques, principalment bancs o bé fons d’inversió, que fa més de dos anys que estan buits sense causa justificada i que estan situats en algun dels trenta municipis lleidatans declarats “àrees de demanda residencial forta i acreditada”.
La Moncloa bonificarà els propietaris que abaixin les rendes i castigarà els que deixin buits els pisos
Tanmateix, dels 1.700 alguns podrien deslliurar-se de l’impost si, per exemple, estan en procés de reforma o de negociació d’un lloguer assequible amb els inquilins okupes. L’impost és un dels instruments que l’executiu català va aprovar entre el 2015 i el 2016 per regular el mercat de l’habitatge, al costat de la llei de mesures de protecció del dret a l’habitatge de persones en risc d’exclusió social.
Des que es va crear aquest tribut, el Govern ha recaptat més de 10 milions d’euros a l’any: 11,50 milions el 2016; 18,42 milions el 2017; 16,28 milions el 2018, i 11,82 l’any següent, mentre que el passat 2020, any de la pandèmia, la recaptació va baixar fins als 8,87 milions d’euros. Durant els primers anys després de la creació de l’impost, a Catalunya n’hi havia més d’11.000 que es gravaven amb l’impost, dels quals 1.200 a Lleida. La llei del dret a l’Habitatge preveu que els ingressos tinguin caràcter finalista i es destinin a finançar actuacions protegides pels plans d’habitatge, per exemple, la compra dels mateixos pisos per promoure lloguers socials.
L’impost s’aplica segons els metres quadrats de superfície dels immobles buits i va dels 10 euros el metre (fins a 5.000 metres desocupats) als 30 euros (més de 40.000). Al marge de l’impost directe sobre els pisos buits hi ha altres fórmules per gravar el mateix concepte com un recàrrec de l’impost de béns immobles, adoptat a Lleida i que també debat el Govern espanyol. L’executiu de Pedro Sánchez té sobre la taula una llei d’Habitatge que també contempla el control dels preus.
Paeria va anunciar un recàrrec del 50% en l’IBI per a 388 a la capital
La Paeria va declarar a finals del passat any en “situació anòmala” un total de 388 pisos buits propietat de grans fons o entitats bancàries que portaven almenys dos anys desocupats. Llavors va anunciar que els aplicaria un recàrrec del 50% en l’IBI i una multa mensual addicional de 1.000 euros en el cas que continuessin sense posar fi a aquesta situació. Així mateix, mesos més tard va enviar cartes a desenes de particulars que tenen algun pis buit des de fa temps amenaçant d’aplicar-los aquesta mateixa mesura, De moment, no consta que s’hagi dut a terme.
Incentius fiscals als petits propietaris perquè abaixin el lloguer
El Govern espanyol preveu introduir nous incentius fiscals per animar el petits tenidors d’habitatge a rebaixar les rendes que cobren pel lloguer. Alhora, segons figura a l’acord al qual han arribat PSOE i Unides Podem per impulsar una nova llei d’habitatge, en el marc de les negociacions del projecte de pressupostos generals de l’Estat per a l’any que ve, que aprovarà avui el Consell de Ministres, prepara habilitar els ajuntaments perquè implentin recàrrecs de fins al 150 per cent en l’IBI dels pisos desocupats.