DELINQÜÈNCIA SEGURETAT
La pandèmia dobla els ciberdelictes a Lleida, amb 230 causes en un sol any
La pandèmia ha generalitzat l'ús de les noves tecnologies per part de la ciutadania per esquivar les restriccions imposades per la Covid, cosa que també ha fet augmentar la ciberdelinqüència. L'any 2020 els jutjats lleidatans van rebre més de 230 causes per delictes informàtics, el doble que el 2019. La majoria són per estafes a internet.
Amb la pandèmia ha augmentat el nombre de lleidatans que han estat víctimes de ciberdelictes.
La ciberdelinqüència ha trobat en la pandèmia per la Covid el seu medi idoni per augmentar. Aquest tipus de delictes s’han duplicat en un any a les comarques lleidatanes, amb més de 230 causes judicials el 2020. Una major presència a internet i un augment de l’ús dels mitjans telemàtics a causa de les restriccions i el confinament han fet que els delinqüents hagin trobat a la xarxa una gran oportunitat per dur a terme les estafes. A més, existeixen més víctimes potencials, ja que cada vegada hi ha un accés més gran a les tecnologies, també per part de persones d’edat avançada.
Segons l’última Memòria de la Fiscalia, a Lleida es van dur a terme 230 diligències per delictes informàtics el 2020 davant les 113 d’un any abans. Prop de nou de cada deu d’aquestes diligències van ser per estafes comeses a través de dispositius tecnològics, una xifra que també s’ha doblat respecte al 2019. Així mateix, van augmentar els delictes de descobriment i revelació de secrets, amb dotze causes, tres vegades més que el 2019, i per assetjament a les xarxes, amb quatre casos als jutjats, un més que el 2019.
També es van investigar tres casos d’assetjament a menors a través d’internet; tres per pornografia infantil, i dos causes per altres delictes de caràcter sexual.
Fiscalía cita la condemna d’un exeducador de Mollerussa per corrupció de menors
L’auge dels ciberdelictes també està avalat per les dades del ministeri de l’Interior, que agrupa informació estadística dels diferents cossos policials. Així, el 2020 els Mossos d’Esquadra, la Policia Nacional, la Guàrdia Civil i les Policies Locals van detectar un gran augment dels delictes comesos a través de les noves tecnologies a Lleida. L’informe d’Interior exposa que la cibercriminalitat va estar “íntimament” relacionada amb la pandèmia, amb diferents modalitats (robatori d’informació; campanyes de ransomware; acció d’influència, propaganda o desinformació; i delinqüència econòmica, entre d’altres). També destaca que des del 2016 la ciberdelinqüència és un “fenomen en creixement” i una mostra d’això és que en quatre anys els ciberdelictes coneguts han augmentat més d’un 112% a Lleida.
La Fiscalia alerta de l’elevada xifra oculta de ciberassetjament a menors
La Fiscalia General de l’Estat inclou en la seua última memòria una alerta sobre la xifra oculta de cibercriminalitat quan es refereix a atemptats contra la llibertat i indemnitat sexual dels menors o els atacs a sistemes informàtics. En aquests casos, assenyala que ara com ara és difícil de quantificar, atès que detectar-ho i denunciar-ho és complex, per la qual cosa les dades oficials no mostren la realitat. En el cas dels delictes sexuals contra menors a través d’internet, la Fiscalia assenyala que s’ha constatat un increment alarmant durant el 2020, a causa que la pandèmia ha obligat al confinament i a un major ús de les xarxes socials. La Fiscalia de Lleida inclou en la seua memòria sobre la cibercriminalitat la condemna de l’exeducador de Mollerussa que va acceptar una pena de més de 130 anys (només 15 anys de presó efectiva) per corrupció de menors, tal com va avançar SEGRE. El condemnat contactava amb les víctimes a través de les xarxes socials fent-se passar per una menor d’edat. Així mateix, la Fiscalia General de l’Estat constata un augment de casos de persones a qui suplanten la identitat per cometre estafes informàtiques i que es veuen denunciats per aquests delictes que no han comès. Val a assenyalar que recentment una veïna de Bellvís va denunciar que ha rebut cinc notificacions judicials de diferents parts de l’Estat per acusacions d’estafa després que li robessin el seu DNI per obrir comptes al seu nom sense el seu consentiment. Entre els ciberdelictes més denunciats, la Fiscalia ressalta la sextorsió (l’estafador aconsegueix imatges sexuals de la víctima i li exigeix diners per no compartir-les), les ofertes enganyoses de productes financers i els delictes contra la llibertat sexual i la violència masclista, amb un ús més ampli de les tecnologies per al control de la parella o exparella.
