ENTREVISTA
«S'haurien d'establir penes més conformes a la seua perillositat criminal»
Entrevista a Juan Boné, fiscal jefe de Lleida
La plantació comptava amb un sofisticat sistema de reg, agafant l’aigua del riu Set i emmagatzemant-la en piscines. També tenien un assecador i dormien allà per evitar ser víctimes d’un narcoassalt.
Cert és que les penes no són gaire elevades, ja que si la partida és inferior als 10 quilos de pes net (sobre unes 200 plantes aproximadament) la pena va d’1 a 3 anys i, com és conegut, tret que es tinguin antecedents, no es complirà condemna a la presó i, com a derivada, és estrany que els jutges acordin mesures cautelars amb penes tan curtes. Quan la quantia és superior a aquests 10 quilos la pena pot arribar fins als quatre anys i sis mesos i allà ja la sanció sembla més adequada.
S’haurien doncs d’endurir les condemnes i situar-les al nivell d’altres drogues com pot ser la cocaïna?
Crec que les organitzacions criminals tenen Espanya, i per tant a Lleida, com el seu hivernacle particular i sens dubte el perill obvi és que acabin controlant el territori desenvolupant conductes mafioses fins i tot de lluita entre si. Sens dubte, a part de millorar l’eficàcia policial amb més mitjans, s’imposa establir un ventall de penes més ampli que permeti graduar millor la perillositat criminal.
Una altra de les dificultats és poder arribar a jutjar aquestes persones que, al quedar en llibertat amb càrrecs en la majoria d’ocasions, s’evadeixen de l’acció de la Justícia.
És evident que la utilització per les organitzacions que controlen la producció de mà d’obra estrangera en situació d’il·legalitat i moltes vegades explo- tada ha estat una constant en les actuacions desenvolupades aquests últims mesos i, si no s’aconsegueix el seu ingrés a presó provisional, és obvi que després és gairebé impossible localitzar-los per celebrar judici. S’està fent un important esforç per la Fiscalia en aquest sentit davant dels jutjats i, en aquests moments, hi ha 50 investigats que es troben a la presó de Ponent ingressats preventivament per delictes de tràfic de drogues.
La primera dificultat deriva que només es descobreixen un ínfim nombre de plantacions. A més, el transport a Europa barrejat amb altres mercaderies és senzill i molt difícil de detectar. Les plantacions es localitzen, a més, en zones de difícil accés, cosa que, unida al fet que les nostres forces de seguretat tenen un desplegament territorial molt limitat, fa complicat el seu descobriment. En les indoor és més difícil encara perquè utilitzen garatges, trasters o naus industrials perfectament camuflades. Iniciat el procediment judicial és evident que, d’una banda, ens trobem amb les dificultats de localització d’investigats ja apuntades, la nul·la col·laboració dels implicats per temor a represàlies i, per descomptat, la necessitat de ser molt rigorosos en l’obtenció de proves ja que els seus equips jurídics, en ús del dret de defensa i amb important disponibilitat de fons, posen en relleu qualsevol error que pogués cometre’s i això podria portar-nos a una sentència absolutòria.
