La UdL capta la majoria d'alumnes del pla però només el 30% del Pirineu

La Universitat de Lleida (UdL) capta al voltant de la meitat dels alumnes lleidatans procedents de Batxillerat o FP que aproven la selectivitat. Tanmateix, hi ha grans diferències entre comarques. Els graus que s’imparteixen a la UdL són l’opció majoritària entre els alumnes de les comarques del pla, però no ho són a les del Pirineu. Així consta en un dossier elaborat per la mateixa UdL, que detalla que els percentatges màxims s’assoleixen al Pla d’Urgell i les Garrigues, amb un 84% i un 82% respectivament.

A la Noguera és un 63% i al Segrià, un 58%. A les comarques de l’Urgell i la Segarra ja cauen substancialment, perquè els alumnes que escullen la UdL són minoria, un 43% i un 38%, respectivament. Tanmateix, al Pirineu cap comarca supera el 40%, que és el percentatge del Pallars Jussà.

A l’Alt Urgell és del 30; a la Val d’Aran, del 29; a l’Alta Ribagorça, de 28, i el Solsonès i el Pallars Sobirà es queden en uns paupèrrims 18% i 13%.Ara bé, cal tenir en compte que a l’analitzar en quins estudis es matriculen els alumnes d’aquestes comarques, es dona la circumstància que la majoria són carreres en les quals la UdL omple totes les places, com ADE o Psicologia. Així mateix, hi ha un nombre important que opta per estudis a distància a la UOC, que és la institució universitària que el curs 2019-20 comptava amb més inscrits a l’Alt Urgell (104, per 96 de la UdL) i al Sobirà (38 i 34, respectivament). A l’Alta Ribagorça també era primera, empatada en aquest cas amb la Universitat Politècnica amb 15 alumnes, mentre que la UdL i la UB en van tenir 14 cada una.

Puy destaca que han pujat les despeses fixes, però que la plantilla docent no ha crescut

Malgrat que alumnes de Lleida se’n van a altres universitats, la UdL també en rep molts de fora de la província. Així, el rector, Jaume Puy, remarca que un 41% de tots els alumnes de grau procedeixen d’altres províncies, cosa que implica una mica més de 3.400. Així mateix, un 58% dels 862 matriculats en màsters són de fora, i un 13% dels 669 estudiants de doctorat són de l’estranger.A l’hora d’explicar per què la majoria d’alumnes del Pirineu prefereixen altres universitats abans que la UdL, la directora de l’institut Hug Roger III de Sort, Ana Gutiérrez, i el director de l’institut Joan Brudieu de la Seu, Xavier Falcó, coincideixen que Barcelona atreu més els joves del Pirineu al ser una gran ciutat. La primera va indicar que “des del centre els intentem fer veure que estudiaran el mateix i que a Lleida hi ha millors condicions de vida”, i va afegir que alguns que no han entrat en universitats de Barcelona i han acabat anant a la UdL han quedat molt satisfets. Per la seua part, Falcó va dir que a l’Alt Urgell les famílies ja tenen tendència a anar de compres i a actes culturals a Barcelona.

Necessita 4 milions extra per equilibrar els comptes

La UdL necessita aconseguir un finançament addicional de la Generalitat d’uns 4 milions d’euros per poder equilibrar els comptes d’aquest any. El rector, Jaume Puy, va assenyalar que les despeses corrents han augmentat en els últims anys en dos milions. I és que la posada en marxa de nous edificis com el d’Agrònoms i l’hospital a Torrelameu per a Veterinària fa que les despeses de manteniment creixin.Així mateix, va assenyalar que la Generalitat sí que incorpora al finançament anual la pujada salarial acordada per al personal universitari, però no té en compte la despesa addicional que generen complements salarials com els nous triennis o els trams d’investigació. “No és una qüestió de mal finançament específic de la UdL, sinó de tot el sistema universitari”, va precisar. Puy va deixar clar que els últims 5 anys la plantilla docent de la UdL pràcticament s’ha mantingut inalterable, per la qual cosa en cap cas hi ha hagut un increment de la despesa per nous contractes. En canvi, va destacar que els recursos captats per a activitats d’investigació en aquest mateix període han crescut, al passar de 13,1 a 15,8 milions d’euros, i que la UdL figura entre les primeres universitats de tot Espanya a nivell de l’impacte de la seua producció científica en publicacions internacionals, la qual cosa constata la seua qualitat.

La taxa d’ocupació dels seus titulats supera la mitjana estatal i catalana

La taxa d’ocupació dels titulats de la Universitat de Lleida és superior a la mitjana de les universitats catalanes i espanyoles. Així ho testifica l’estadística que resulta de creuar les dades de la vida laboral disponible a la Seguretat Social amb els titulats del curs 2013-2014 que efectua el ministeri d’Educació. En concret, al cap de quatre anys de titular-se, un 80% d’ells estava treballant i més de la meitat, el 54%, havia trobat una feina el primer any. Un altre 14% la va aconseguir en el segon, un 8% en el tercer i el 4% als quatre anys de graduar-se. En canvi, el nivell d’inserció laboral del conjunt dels titulats de les universitats espanyoles era del 72%, vuit punts menys, i el de les catalanes, un 78%, dos punts per sota. Aquest és un dels gràfics que apareixen en un dossier que el rector de la UdL, Jaume Puy, ha entregat a representants polítics de les diferents institucions en una ronda de reunions per obtenir suports que permetin millorar el finançament de la universitat.