Les capitals de Ponent s'alien per reformar la xarxa de comunicacions

Les sis capitals del pla de Lleida van anunciar ahir que impulsaran una millora de la xarxa de comunicacions entre les comarques que representen, la mateixa setmana en què la Generalitat va anunciar millores en la línia de Manresa per al 2024. Es tracta, van dir, de facilitar els fluxos educatius, sanitaris i comercials que hi ha.

Els alcaldes de les capitals del pla de Lleida encarregaran un estudi de “mobilitat compartida” que vagi més enllà de la millora de la línia de tren Lleida-Manresa anunciada aquesta setmana amb l’horitzó al 2024, quan es preveu que l’assumeixi Ferrocarrils de la Generalitat. Així ho van acordar ahir els alcaldes de Mollerussa, Marc Solsona; Lleida, Miquel Pueyo; Balaguer, Jordi Ignasi Vidal; Tàrrega, Alba Pijuan; Joan Santacana, de Cervera i Núria Palau, de les Borges Blanques, en la segona Trobada d’Aliances del Pla de Lleida, que es va dur a terme al Museu dels Vestits de Paper de Mollerussa.

Solsona, en representació dels edils, va apuntar que les futures actuacions a la línia de tren arriben “tard, no el 2024, sinó ja el 2021” i va plantejar una millora, que doni sortida als fluxos educatius, sanitaris, culturals i comercials “que no es tenen en compte de forma global”. “Tenim oferta educativa, universitats i comerços per tot el territori del pla, un potencial amb què podem ser competitius a tots els nivells” perquè “no som una zona subsidiària que calgui ajudar perquè tenim poc”. L’estudi, que es portarà a terme amb la implicació de més institucions, inclourà tota mena de transport: autocar, tren i també carreteres com la de Mollerussa a les Borges o de Mollerussa a Balaguer.Els alcaldes també van acordar crear un grup de treball entre els serveis jurídics dels ajuntaments per reformular el marc competencial de les ciutats de menys de 20.000 habitants (a Lleida, totes les capçaleres de comarca tret de la capital) “per treballar millor a ajudar la ciutadania” ja que, segons Solsona, la gestió de la pandèmia ha fet evident les limitacions.

L’alcalde de Mollerussa va assenyalar que a Catalunya hi ha vint-i-una capitals de comarca amb menys de 20.000 habitants (onze a Lleida). “Són ciutats que deriven serveis bàsics a altres administracions, com els consells comarcals. Volem analitzar si podem assumir aquestes competències o compartir la presa de decisions de què avui dia no podem fer-nos càrrec malgrat ser capitals de comarca”, va afirmar Solsona.

Impulsar l’eix de l’A-2 i atansar-lo a les Garrigues i la Noguera

La millora que pretenen impulsar els alcaldes de les capitals del pla s’anuncia la mateixa setmana en què la Generalitat ha reiterat que el 2024 FGC gestionarà la línia de Manresa i duplicarà les freqüències entre Lleida i Manresa amb la compra, a més, de quatre nous trens. Aquest avanç va ser contestat per entitats de les Garrigues clamant contra l’oblit d’aquesta comarca, extrem que va compartir el sindicat CCOO. La línia de Manresa, en el mateix eix de l’N-II i l’A-2, ha permès des de fa més d’un segle el progrés de la zona a l’unir Lleida, Mollerussa, Tàrrega i Cervera amb la resta de Catalunya i l’Estat.

Els municipis volen recuperar les condicions que van ajudar a generar riquesa i fer-ho, a més, en connivència amb les úniques capitals alienes a aquest eix: Balaguer i les Borges Blanques.En aquest sentit, van anunciar que un dels focus seran les carreteres que van de Mollerussa a la capital de la Noguera i de Mollerussa a la capital de les Garrigues. Pel que fa al tren, l’anunci de la Generalitat implicarà un trajecte més a la línia de Lleida a Barcelona per la costa, si bé seguirà per ara en mans de Renfe.

Detecten un augment dels actes incívics després de la pandèmia

Els edils també van constatar durant la reunió a Mollerussa que hi ha hagut un augment de l’incivisme a les seues ciutats, un aspecte que provoca “preocupació” entre els alcaldes i que ha augmentat, segons va remarcar Marc Solsona, al recuperar activitats després de la pandèmia de la Covid-19.

En aquest sentit, va remarcar que la situació va més enllà de “persones que embruten els carrers, són comportaments incívics que generen incomoditat en el conjunt de la comunitat”. Els edils afrontaran de forma més concreta aquesta problemàtica, buscant actuacions més específiques, a la següent reunió dels alcaldes, prevista per al mes de febrer, en una ubicació que encara està pendent de determinar. A la reunió d’ahir també es va tractar la necessitat d’establir una estratègia conjunta, liderada per Lleida capital, per beneficiar-se dels fons europeus Next Generation.Aquesta segona trobada va servir per consolidar la plataforma de treball que es va iniciar el 17 de desembre del 2019 amb la primera d’aquestes reunions que es va dur a terme a Lleida capital i en què es van abordar diferents temes amb referència al medi ambient i l’emergència climàtica.