Les mateixes obligacions que Endesa, però només 6 empleats

El mercat de l’energia és de talla única, i és una talla enorme. Una multinacional com Endesa, amb milers d’empleats, té les mateixes obligacions davant de l’administració i els consumidors que l’elèctrica municipal d’Almenar, amb quatre treballadors fixos i dos d’eventuals. És un sector hiperregulat, cada vegada més exigent pel que fa a tràmits i rendició de comptes, i on només els grans compradors tenen certa capacitat de negociar preus a l’hora d’adquirir energia.

Aquesta situació perjudica les operadores més petites, que es veuen obligades a adaptar-se a canvis cada vegada més freqüents. “Sembla que vulguin expulsar del mercat els més petits”, afirma Josep Guillamet, alcalde de Montoliu de Lleida. L’elèctrica del municipi té uns tres-cents abonats i la plantilla es redueix a una empleada i al treball sense retribució dels edils.

Guillamet veu incert el futur de les elèctriques municipals. Bausen va clausurar la seua fa uns anys, i per la seua banda el consistori i els veïns de Llimiana decidiran en els pròxims mesos sobre la seua elèctrica.Totes les companyies municipals i bona part de les privades de Lleida tenen dècades d’antiguitat. Algunes fins i tot més d’un segle.

Van nàixer vinculades a centrals hidroelèctriques o a drets adquirits per la construcció d’embassaments i canals. Part de les que es van constituir al segle XX han desaparegut, i les que queden han tingut grans canvis. El més important va tenir lloc la dècada passada, quan les antigues societats van haver de separar-se en tres: una de generació si produeixen energia; una altra de distribució si compten amb línies elèctriques, i una altra de comercialitzadora per vendre energia a consumidors finals.Almenar és l’únic que té les tres: la de generació gestiona un salt hidroelèctric; la distribuïdora, una xarxa de setanta quilòmetres de línies que augmenta any rere any; i la comercialitzadora, amb uns 2.000 abonats.

Per la seua part, Llavorsí té una empresa de generació i una distribuïdora, però no ven energia als veïns. Va vendre la comercialitzadora a una operadora privada al no ser rendible.Nou municipis més gestionen línies elèctriques pròpies amb una distribuïdora i venen energia a través de comercialitzadores. Són Albatàrrec, Llimiana, Montoliu de Lleida, Ponts, Salàs, Sudanell, Talarn, Tírvia i Torres de Segre.

Tots compren al mercat majorista l’energia que venen (fins i tot els que tenen centrals venen la producció a companyies i no a consumidors). Això disminueix les seues opcions de reduir els rebuts però, malgrat tot, asseguren que ho aconsegueixen.Els ajuntaments amb comercialitzadores coincideixen a afirmar que aconsegueixen abaratir els rebuts reduint els marges de beneficis al mínim necessari per assegurar la continuïtat de les seues empreses públiques. Així mateix, l’elèctrica municipal d’Albatàrrec exerceix com a central de compres d’energia al mercat a l’engròs per a Montoliu, Sudanell, Tírvia, Salàs i Talarn.

Amb això redueixen despeses de gestió. La pràctica totalitat subministra només a veïns a través de la seua pròpia xarxa, amb la qual cosa eviten pagar peatges per utilitzar les de tercers. Només Torres de Segre té al voltant d’un 20% dels seus 1.100 abonats fora, en localitats del Pirineu lleidatà i d’Aragó.

Per la seua part, Talarn aplica rebaixes amb càrrec als beneficis de la seua elèctrica als veïns empadronats.

Un total de 143 ajuntaments compren junts la llum

Un total de 143 municipis de Lleida, la Diputació i 27 organismes que depenen d’ens locals lleidatans compren el subministrament elèctric a través de la central de compres de l’Associació Catalana de Municipis (ACM). Aquestes compres conjuntes a través de contractes anuals permet als 691 municipis adherits a tot Catalunya reduir les factures elèctriques.

L’ACM ha començat a obtenir adhesions a nous contractes elèctrics per a instal·lacions d’autoconsum. Inclouran el subministrament des de la xarxa elèctrica que no cobreixin els panells solars; i descomptaran del rebut els excedents d’energia que cada planta aboqui a la xarxa. A Lleida, aquest servei s’ha adjudicat a Peusa.

Tres centrals acaben la concessió i passaran a l’Estat en set anys

Almenys tres concessions hidroelèctriques a Lleida caducaran en set anys i revertiran l’Estat, que les haurà d’explotar fins treure-les a concurs. La primera serà la de Castellonroi, entre aquest municipi oscenc i Ivars de Noguera, la reversió de la qual serà el juliol del 2022. La concessió de la central de Mal Pas, a Llavorsí, acabarà el juny del 2023; i la de Cardet, a Llesp, ho farà el 2028.

L’Estat calcula la durada de les concessions en un màxim de 75 anys des de la llei d’aigües del 1986, que va limitar el que, fins llavors, podien arribar a ser drets a perpetuïtat. És el cas de les centrals més antigues, algunes de centenàries, i els títols concessionals de les quals duren fins al 2061. Davant aquest criteri, diversos partits defensen que aquestes concessions s’haurien de considerar expirades.