La UdL decideix reduir de 27 a 15 els seus departaments per estalviar

La Universitat de Lleida (UdL) ha acordat finalment reduir els seus departaments de 27 a 15 per estalviar despeses. Es tracta d’una de les mesures del pla de reequilibri que posarà en marxa per intentar ajustar el pressupost al màxim. Tal com va publicar aquest diari, la UdL preveu aquest any un dèficit de 4,1 milions i planteja aplicar una sèrie de canvis organitzatius i estructurals per reduir despeses.

En aquest cas, la disminució dels departaments a gairebé la meitat suposarà un estalvi econòmic per a les arques de la universitat, però també una millora de l’eficiència ja que alguns tipus d’ajuts, per exemple per a investigació o per a becaris, requereixen tenir una determinada dimensió per poder sol·licitar-les. La UdL està acabant de periodificar aquest canvi i en el consell de govern d’avui s’explicarà el calendari i la forma d’aplicació. Així mateix, la Universitat espera com es concreta l’aportació de la Generalitat, en el marc dels pressupostos que prepara el Govern.

El gerent, Ramon Saladrigues, confia que a finals de setmana “és probable que puguem tenir les primeres xifres per veure si la Generalitat ha fet un pas endavant a incrementar aquesta partida per reduir el problema de l’infrafinançament a les universitats”. La UdL va negociar amb l’administració autonòmica que abonés en tres pagaments els 10,7 milions pendents de la seua aportació anual corresponent a l’any 2020 per poder fer front al pagament de nòmines i proveïdors fins a finals de juny. A l’abril van rebre el primer i llavors esperaven disposar del segon al maig i la resta al juny.

Altres accions que preveia el pla de reequilibri, amb una durada pluriennal, són una reducció de les assignatures optatives i dels grups d’alumnes, així com captar més estudiants. perquè molts dels que fan la selectivitat a Lleida no s’acaben matriculant a la UdL.

Vint-i-sis científics de la UdL, entre els més citats

Un total de 26 investigadors de la UdL estan a la base de dades de científics més citats del món elaborada per la Universitat de Stanford, l’empresa de cienciometria SciTech Strategies Inc. i l’editorial científica Elsevier. La més ben posicionada és la catedràtica laboral de l’Escola Politècnica Superior, i responsable del grup d’investigació GREiA, Luisa F. Cabeza Fabra, que ocupa el lloc 1.687 tenint en compte la producció científica del 2020, amb 6.252 referències. D’altra banda, el segueixen Gustavo Slafer, d’Agrònoms, situat en el lloc 22.100, i Álvaro de Gracia, de l’EPS, en el 27.319.