Les set claus de la nova llei d'habitatge
La regulació dels lloguers, un dels punts destacats
L’avantprojecte de Llei pel Dret a l’Habitatge que ha aprovat aquest dimarts el Consell de Ministres faculta a les comunitats autònomes per limitar els preus dels lloguers en zones tensades a les persones jurídiques (empreses i institucions) propietàries de més de deu habitatges. A la resta de propietaris d’aquestes zones se’ls permet incrementar els preus fins un 10 % sobre l’última renda del contracte anterior, sempre que hagin fet obres de rehabilitació i millora energètica i d’accessibilitat en els dos últims anys.
Com a mecanisme de contenció de rendes, el text també estableix per als nous contractes una bonificació general del 50 % en l’IRPF dels llogaters, modulable en funció de diversos criteris, fins un màxim del 90 % per a aquells que rebaixin un 5 % el preu dels seus lloguers. Per treure al mercat habitatges buits dona la possibilitat als ajuntaments d’aplicar un recàrrec de fins el 150 % de la quota líquida de l’IBI a les que estiguin desocupades sense justificació durant més de dos anys.
Aquestes són, en set claus, les principals novetats del text:
1.- LES COMUNITATS DECLAREN LES ZONES TENSADES
Les comunitats autònomes podran declarar un àmbit territorial com a zona de mercat residencial tensat per un període de tres anys després de constatar que en aquesta zona la renda de lloguer supera el 30 % dels ingressos mitjans per llar i que en els últims cinc anys ha pujat cinc punts per sobre de l’IPC d’aquesta comunitat.
2.- 18 MESOS PER ELABORAR ELS ÍNDEXS DE REFERÈNCIA
Les rendes de les persones jurídiques propietàries de més de deu habitatges a les zones tensades es limiten conforme a un sistema d’índexs de preus de referència. Encara que el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (Mitma) disposa ja d’un, es dona un termini de 18 mesos a partir de l’entrada en vigor de la llei per a la seua elaboració, la qual cosa a la pràctica suposa que la regulació dels lloguers per als grans tenidors no començaria a aplicar-se aquesta legislatura.
3.- DESGRAVACIONS EN L’IRPF PER A LLOGATERS (NOUS CONTRACTES)
L’actual desgravació del 60 % en l’IRPF per rendiment net del lloguer d’habitatge habitual passa a ser del 50 %, però es modula fins el 90 % a les zones tensades. Per a nous lloguers d’habitatges a joves entre 18 i 35 anys, la reducció és del 70 %, mentre que per a habitatges protegits i per a cases rehabilitades en els dos últims anys és del 60 %.
4.- RECÀRREC EN L’IBI D’HABITATGES BUITS
Els ajuntaments podran aplicar un recàrrec del 50 % en la quota líquida de l’impost de béns immobles (IBI) als immobles d’ús residencial que romanguin desocupats sense justificació més de dos anys; del 100 % si és buit més de tres anys i del 150 % si el propietari té diversos immobles desocupats en el mateix terme municipal. Algunes causes justificades per tenir un habitatge buit són la de trasllat per motius laborals o de formació, canvi de domicili per raó de dependència, salut o emergència social, immobles destinats a segona residència amb un màxim de quatre anys de desocupació continuada o aquells en obres o immersos en algun litigi. També s’exceptuen els immobles en venda (un any màxim) o lloguer (amb un màxim de sis mesos), en condicions de mercat.
5.- SUPENSIÓN DE DESNONAMENTS
La gran novetat és que seran els jutjats els que d’ofici suspenguin els desnonaments per impagament de lloguer de famílies vulnerables durant dos mesos, si el demandant és una persona física, i durant quatre mesos si és persona jurídica.
6.- AUGMENTAR EL PARC D’HABITATGE SOCIAL
Entre altres mesures per incrementar el parc d’habitatge social el text estableix la reserva del 30 % del terra urbanitzat en les noves promocions per a habitatge públic i, d’aquest percentatge, la meitat per a lloguer, i del 10 % en les actuacions de reforma o renovació de la urbanització.
7.- HABITATGE ASSEQUIBLE INCENTIVAT
També crea al costat de l’habitatge protegit la figura de l’"habitatge assequible incentivat", com aquella de titularitat privada amb beneficis urbanístics i fiscals destinada al lloguer a preus reduïts.