El TC suprimeix l'impost municipal de la plusvàlua a l'anul·lar les bases per aplicar-lo

El Tribunal Constitucional (TC) va declarar ahir nuls diversos articles que regulen la fórmula del càlcul de l’impost municipal de la plusvàlua (grava totes les transmissions d’immobles o solars, ja siguin per compravenda o herència), amb la qual cosa de facto en fa inviable el cobrament per part dels ajuntaments mentre no es modifiqui la llei d’Hisendes Locals, després que en dos sentències anteriors –2017 i 2019– ja anul·lés altres articles que afectaven aquesta taxa. Aquesta sentència declara inconstitucionals els punts que regulen la base imposable de l’impost, el valor del bé i els percentatges que apliquen els ajuntaments per determinar l’import del rebut. En concret, anul·la l’article 107.1 de la llei d’Hisendess Locals, que estableix que “la base imposable d’aquest impost està constituïda per l’increment del valor dels terrenys, posat de manifest en el moment de la meritació i experimentat al llarg d’un període màxim de 20 anys”, alhora que determina el procés per calcular-lo.

En aquest sentit, fa el mateix amb l’article 107.2.a, que indica que “en les transmissions de terrenys, el valor d’aquests en el moment de la meritació serà el que tinguin determinat en l’esmentat moment a efectes de l’Impost sobre Béns Immobles; i amb el 107.4, que fixa el percentatge màxim anual que pot aplicar l’ajuntament sobre aquest valor. Així, per a un període d’un i fins a cinc anys de l’anterior transmissió era del 3,7; de fins a 10 anys, un 3,5; un 3,2 si és fins a 15 anys; i un 3% fins als 20 anys”. La sentència, el contingut íntegre de la qual es farà públic en els propers dies, no té tanmateix efectes retroactius, per la qual cosa no s’aplicarà a les plusvàlues en tràmit.

El TC ha estimat la qüestió promoguda pel Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia amb els vots discrepants dels magistrats Cándido Conde-Pumpido i María Luisa Balaguer.El de la plusvàlua és un dels principals impostos locals, tot i que a gran distància de l’IBI, per la qual cosa la seua anul·lació suposarà un nou cop per a les finances municipals (vegeu el desglossament). De fet, el Constitucional ja havia retallat la recaptació que generava la transmissió d’immobles i solars amb sengles sentències dictades els anys 2017 i 2019. A la primera, va declarar-ne nul el cobrament si es provava que el contribuent no havia obtingut cap guany amb aquest bé; i a la segona, que tampoc no podia cobrar-se si el seu import era més gran que el benefici real.

Val a tenir en compte que després de l’esclat de la bombolla immobiliària del 2008, el valor de pisos i solars va patir una notable depreciació, la qual cosa va provocar que molts contribuents haguessin de pagar un impost per una transmissió que en realitat els havia generat pèrdues.

Una decisió que suposa un dur cop per a les finances locals

L’anul·lació dels articles que regulen la plusvàlua suposa un cop dur per a les finances locals, que ja havien vist retallats aquests ingressos des del 2017. L’ajuntament de Lleida preveu ingressar aquest any 4.847.287,86 euros per aquest impost. Ahir, la Paeria es va limitar a assenyalar que està estudiant la sentència i que cal veure com s’aplicarà. En altres ajuntaments ja han fet comptes. El de Mollerussa calcula que deixarà d’ingressar 250.000 euros. A Cervera seran uns 100.000 euros, segons la Paeria. A Tàrrega, el consistori tenia una previsió d’ingressos per plusvàlua de 400.000 euros. A la Seu d’Urgell, mentrestant, contemplen que deixaran d’ingressar uns 350.000 euros. L’alcalde, Francesc Viaplana, va dir que “urgeix més que mai una revisió del model de finançament local. Som els més mal finançats”.

Hisenda anuncia canvis per mantenir-lo

El ministeri d’Hisenda ultima un esborrany legal “que garantirà la constitucionalitat del tribut, oferirà seguretat jurídica als contribuents i certesa als ajuntaments”, segons va informar hores després de conèixer-se la sentència del TC. Precisament, la Federació Espanyola de Municipis i Províncies demanarà al Govern central una nova norma per restablir aquest impost amb “justícia de recaptació”. Per la seua banda, el PP va acusar el ministeri d’inacció i va exigir una compensació per als ajuntaments.