El virus que va parar el món

Han passat vint mesos, 596 dies, des que es va declarar el primer estat d'alarma. La Covid-19 va obligar a parar el món i a canviar les regles del joc. Les vacunes han permès recuperar, en part, la normalitat i els experts creuen que és positiu girar full per poder avançar malgrat que el virus segueixi aquí.

No han passat ni vint mesos des que es va detectar el primer cas de coronavirus a les comarques de Lleida.

Menys de dos anys en què el món sencer va canviar. Per sempre? Els experts creuen que no. El virus no ha desaparegut, però haurem d’aprendre a conviure-hi.

Només les mascaretes ens recorden ara que el confinament, l’estat d’alarma, el toc de queda i les restriccions de tot tipus formen part del nostre passat més recent. Però a pesar que els indicadors milloren, la factura de la pandèmia surt molt cara. Amb 870 morts només a les comarques de Lleida i una crisi econòmica derivada de l’aturada forçosa, l’horitzó mostra encara moltes incògnites per resoldre.El metge lleidatà Antoni Encinas va estar en la primera línia de la lluita contra la Covid-19 com a gerent del SEM en els primers mesos de la pandèmia.

“Hem de girar full i com abans, millor”, reconeix. En part, perquè després d’una emergència sanitària d’aquesta magnitud cal fer front a la postpandèmia. “Sense una recuperació socioeconòmica, costarà més la recuperació sanitària.” Els ERTO, els processos de dol en solitud o la por d’emmalaltir han propiciat un augment de casos d’ansietat, insomni i depressions i un increment del nombre de suïcidis.

A més, Encinas adverteix que l’esperança de vida baixarà i que afloraran malalties que es van deixar de diagnosticar perquè la Covid era una emergència. “Històricament sabem que hi ha més morts a les postguerres que a les guerres”, subratlla. Però, sobretot, cal estar atents a la salut mental.

La Covid “no se n’anirà mai”, però es normalitzarà. “Les noves variants no em preocupen tant com l’evolució dels pacients oncològics, cardiovasculars o que pateixen malalties neurodegeneratives”, assenyala

870 morts només a Lleida, prop de 59.000 infectats i una crisi econòmica a nivell mundial

Per la seua part, la psicòloga i professora de la UdL Rosa Maria Pérez subratlla que els humans oblidem molt ràpid. “Passem de ser els més solidaris a donar la culpa a l’altre: al govern, als joves, als que no es volen vacunar; de l’aplaudiment sanitari a queixar-nos perquè no ens atenia el CAP.” s’ha passat de la por a la resignació.

“Hem de conviure amb el virus i ho hem acceptat, la qual cosa no és dolent. Està bé que parlem en passat de la pandèmia.” “De tot el negatiu es pot extreure alguna cosa positiva i en el cas de la Covid ha estat la visibilització de les malalties mentals”, conclou.