Més llista d'espera i menys seguiment a crònics tot i una major despesa sanitària

L’impacte de la pandèmia ha elevat la despesa sanitària a 586 milions el 2020 entre les regions sanitàries de Lleida (507) i del Pirineu (79). Són 121 milions més que el 2019. La directora del Sector Sanitari de Lleida, Maria Jesús Torrelles, va indicar que part d’aquesta aportació és per inversions que, malgrat que motivades per la Covid, suposen una millora estructural, com el nou edifici de l’Arnau o nous ecògrafs per a Primària.

La resta obeeix a qüestions conjunturals, com el cost de les proves PCR. Precisament, la necessitat d’atendre els casos de Covid ha provocat que les llistes d’espera creixin i, per exemple, el setembre passat hi havia una demora de 141 dies per a una intervenció de pròtesi de genoll; de 105 per al maluc; i de 103 en la de cataractes. En totes ha augmentat en més de vint dies respecte al juny a causa de la sisena onada.

També hi ha més espera per a un electrocardiograma, amb 118 dies (18 més); o per a una primera consulta a l’especialista de l’aparell digestiu, amb 72 dies (4 més). Totes dos eren les que tenien més demora al juny. Torrelles va subratllar que la prioritat és recuperar tant l’activitat quirúrgica ajornada com la de diagnòstic, per a la qual cosa estan doblant torns i ampliant horaris.

Així mateix, va afirmar que el personal sanitari contractat durant la pandèmia es mantindrà.Per la seua part, els sindicats afirmen que al créixer les llistes d’espera cada vegada més persones acudeixen a la sanitat privada. “L’aliança estratègica entre Arnau i Santa Maria havia de reduir llistes d’espera, però no es va fer”, va afirmar Helena Motos, de CCOO, i va afegir que “la sensació és que falta lideratge”. Va denunciar que “les condicions laborals no milloren i es redueixen jornades, per la qual cosa molts se’n van”.

Antonio Ordóñez, d’UGT, va criticar “la temporalitat o les males condicions, sobretot per a auxiliars d’infermeria”. Va apuntar que “hi ha un any de retard en els diagnòstics”. El president de la junta de personal de l’Arnau, José Ángel Montañés, va destacar que “la pandèmia ha demostrat les carències del sistema”.

Va assegurar que “en alguns casos els contractes no es renoven” i que “no es reté professionals oferint millors condicions”. Va alertar de “la factura de danys psicològics i físics dels sanitaris”. El metge de família Eugeni Paredes va assenyalar que “els efectes en l’atenció als malalts crònics han estat devastadors”, ja que la Primària “és la ventafocs del sistema sanitari, amb menys del 15% del pressupost”.