Un dels supervivents del bombardeig al Liceu de Lleida: «Un home em va ficar dins del meu edifici i així ens vam salvar»
L’acte commemoratiu a Blondel, amb supervivents del bombardeig i familiars d’exalumnes del Liceu ja morts.
Jordi Quílez és, juntament amb Ramon Ortín, un dels exalumnes del Liceu Escolar que ahir van assistir a l’acte commemoratiu a les víctimes del bombardeig. No pot evitar emocionar-se quan recorda aquell 2 de novembre del 1937 en el qual, amb tan sols sis anys, “les bombes em van sorprendre al carrer. Aquell dia només vaig anar a l’escola al matí perquè a la tarda havia d’anar al metge. Quan va començar el bombardeig, un home que passava corrent per allà em va agafar en braços i em va ficar dins de l’edifici de casa meua, que era just al costat. Ell es va tirar a sobre meu per protegir-me i els dos ens vam salvar”. Recorda que “en aquell moment va arribar el meu pare a casa, que estava espantat perquè es pensava que jo havia anat al col·legi. Els meus germans sí que eren a classe, en un altra escola del carrer Cavallers, i no els trobàvem enlloc. Resulta que uns parents nostres els havien recollit i els havien portat a una torre, per protegir-los. Més tard em van dir que havia caigut una bomba al col·legi dels meus germans però es van salvar perquè no va arribar a explotar”.
