La Paeria dona les torres de la Llotja de Lleida per perdudes i vol recuperar el solar

Les famoses torres de la Llotja de Lleida seran finalment només un miratge, tret d’un gir imprevist final del guió. No només perquè l’empresa promotora, Metrovacesa, té les obres aturades des de fa dos anys, sinó perquè la Paeria, a través del Centre de Negocis i Convencions (CNC), va iniciar fa uns mesos tràmits de cara a recuperar la propietat del solar. De fet, CNC i Metrovacesa ja han mantingut reunions per analitzar una possible solució pactada, segons ha pogut saber aquest diari.

El CNC ha encarregat informes jurídics a un catedràtic de Dret de la Universitat de Lleida (UdL) perquè dictamini si és possible que la reversió pugui ser gratuïta, com fixava el contracte original. El plec de condicions del concurs convocat per a la venda de la parcel·la establia que a partir de la firma del contracte l’adjudicatari disposava de tres anys per construir les torres. En cas de no fer-ho, indicava que el CNC “podrà procedir a resoldre unilateralment el contracte” i “implicarà la reversió al seu favor de la finca venuda”.

La venda, firmada per una quantitat rècord de 49,5 milions (vegeu el desglossament), es va materialitzar just abans que esclatés la bombolla immobiliària. A causa de la crisi, la Paeria va concedir diverses pròrrogues i, paral·lelament, la propietat va anar canviant de mans. De fet, el març del 2017, un informe jurídic encarregat pel CNC va posar en dubte que la Paeria pogués recuperar la titularitat de la finca gratuïtament.

Assenyalava que, tot i l’existència d’aquesta clàusula, la propietària del solar (que llavors era el BBVA) podia recórrer als tribunals per demanar-ne la nul·litat, i que en funció de diversa jurisprudència, hi havia el risc que una sentència obligués a reintegrar almenys part del que s’havia ingressat per la venda.Les torres de la Llotja havien de ser dos edificis de 21 plantes amb 196 habitatges, 98 en cada una. Metrovacesa va iniciar les obres l’estiu del 2019, però al novembre les va parar indicant que Endesa havia de retirar un cable de mitjana tensió que passava pel subsol. Aquesta operació va quedar completada a principis del 2020, poc abans de l’inici de la pandèmia, però les obres ja no van tornar a reprendre’s.Això va portar la Paeria a declarar la caducitat de la llicència d’obres el desembre del 2020.

Llavors, Metrovacesa va corregir el projecte i el maig d’aquest any la Paeria el va autoritzar a construir una de les torres. Tanmateix, tampoc va reprendre les obres i, en canvi, sí que ha mantingut reunions amb responsables municipals per buscar una sortida que li permeti almenys recuperar part de la inversió efectuada. Consultada per aquest diari, l’empresa es va limitar a manifestar que “Metrovacesa i l’ajuntament estan actualment estudiant aquest assumpte de manera conjunta” i va eludir fer cap altra valoració.

Un solar venut per 49,5 milions en el zenit de la bombolla immobiliària La venda del solar per a les torres de la Llotja a través d’un concurs convocat pel CNC va coincidir amb el moment més àlgid de la bombolla immobiliària, a començaments del 2007. Va ser adjudicat a la promotora Cerbat per 49,5 milions, la qual cosa implicava pagar 1.830 euros per metre quadrat, ja que la finca té 2,7 hectàrees, diners que es van utilitzar per finançar la construcció de la Llotja. Les obres de les dos torres, denominades Indíbil i Mandoni, havien de començar el 2008, però amb la crisi, van quedar ajornades sine die. Aquest projecte era molt més espectacular que el presentat per Metrovacesa una dècada després, ja que tenien façanes vidrades amb efecte flotant, perquè la planta baixa era més estreta, i a més eren asimètriques, amb una de catorze plantes i una altra de vint-i-dos.

Successius canvis de propietat després d’esclatar la crisi

La promotora Cerbat, adjudicatària inicial del solar, estava participada en un 49% per l’empresa lleidatana Batlle Cervera i en un 51% per Procam, immobiliària de Catalunya Caixa, que el 2009, en plena crisi, va assumir el 100% de les accions. Aquesta i altres operacions immobiliàries van motivar una investigació judicial a l’excúpula de Catalunya Caixa encapçalada per Narcís Serra, que va acabar sent arxivada el 2018.

La fusió d’aquesta caixa amb d’altres va donar origen a Catalunya Banc, que va haver de ser nacionalitzat l’any 2012 al no poder complir les exigències de capital. Aquest solar va passar a mans de la Sareb que, després de posar-lo a la venda sense èxit, el va retornar a Catalunya Banc argumentant que tenia càrregues massa altes. Llavors el banc ja havia estat adquirit pel BBVA, que el 2017 va sol·licitar la llicència per construir les torres amb un projecte que modificava l’original al preveure’n dos d’iguals de 21 plantes.

Poc després, el BBVA va traspassar la propietat a Metrovacesa, que va ser el que va acabar obtenint la llicència.