SEGRE

La UdL investeix doctora honoris causa l'economista Lourdes Beneria

"El capitalisme ens ha dut a la crisi climàtica i a un punt possible d'autodestrucció", afirma en el seu discurs

L'acte d'investidura de l'economista Lourdes Beneria com a nova doctora honoris causa de la Universitat de Lleida.

L'acte d'investidura de l'economista Lourdes Beneria com a nova doctora honoris causa de la Universitat de Lleida.Jordi Echevarria

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

La Universitat de Lleida (UdL) ha investit aquest dijous doctora honoris causa l'economista Lourdes Beneria Farré, professora emèrita de la Universitat de Cornell (Estats Units) i Creu Sant Jordi 2018. Considerada una de les millors especialistes en estudis d'economia i gènere vinculats al desenvolupament i la globalització, Beneria s'ha convertit en la setena dona que rep aquesta distinció a la UdL. "El capitalisme ens ha dut a la crisi climàtica i a un punt possible d'autodestrucció com a sistema econòmic", ha afirmat l'economista durant el seu discurs d'investidura.

Nascuda el 1937 a Boí (Alta Ribagorça), Lourdes Beneria ha explicat com el model de 'racionalitat econòmica' i de creixement sense límits del sistema neoliberal està actualment amenaçat, ja que ha arribat a uns límits insostenibles. "El canvi climàtic i la pandèmia ens han obert els ulls als problemes de creixement descontrolat", sobretot pel que fa al consumisme, ha indicat. "Els excessos de béns que comprem i llencem ens han dut a nivells crítics de deixalles", ha dit, destacant entre tots els sectors productius més contaminants el tèxtil. "Per fabricar una camisa de cotó es necessiten 2.700 litres d'aigua dolça suficients per satisfer les necessitats d'aigua potable d'una persona durant dos anys i mig", ha afegit.

Lourdes Beneria, que també s'ha referit a la contaminació que causen els purins al territori lleidatà, ha defensat substituir el concepte d'"home econòmic" en què es basa el capitalisme pel d'"home solidari" o "dona solidària". En aquest sentit, ha reivindicat l'economia domèstica com a part integral del sistema econòmic, malgrat s'hagi subestimat en les estadístiques laborals a causa de pràctiques patriarcals i les desigualtats de gènere.

La doctora honoris causa per la UdL ha afirmat que les cures, la càrrega més gran que duen les dones i no els homes, són al centre de l'economia "en tant que representen unes activitats sense les quals la supervivència es fa molt difícil".

Segons l'economista, la pandèmia de la covid-19 ha fet adonar-nos que "la cura d'infants, malalts i gent gran és essencial perquè una economia funcioni, com ho són els sistemes de transport o les xarxes elèctriques" i, per això, "cal que el sector públic desenvolupi un paper bàsic en la seva organització, funcionament i finançament", ha dit. La crisi sanitària també ha suposat un augment de la violència de gènere, del treball domèstic i de la pobresa, sobretot per les dones i als països més pobres, ha remarcat Beneria.

La doctora en Econòmiques per la Universitat nord-americana de Columbia ha estat apadrinada pel professor de la UdL Pere Enciso, que li ha agraït "els seus incansables anys de treball i estudi, el seu mestratge, la seua recerca i la seua honestedat". Enciso, també economista, ha destacat la "valentia i trajectòria" de Lourdes Beneria en investigar i desenvolupar l'economia feminista. També ha posat en valor la seva defensa, des del seu àmbit d'expertesa, de la igualtat, l'ètica, el medi ambient, el benestar col·lectiu i el canvi social. Beneria ha estat assessora en diverses ocasions de l'Organització Internacional del Treball, el Fons de Desenvolupament de les Nacions Unides per a la Dona, el Programa de Nacions Unides per al Desenvolupament i l'Institut de les Nacions Unides per al Desenvolupament Social.

Per la seva part, el rector de la UdL, Jaume Puy, ha centrat el seu discurs en la igualtat de gènere i la responsabilitat que té la universitat per fer-la possible. En aquest sentit, ha recordat que aquesta s'ha convertit en un indicador d'excel·lència en el sistema universitari i que la universitat té el compromís de formar en aquest àmbit personal i estudiants, així com corregir els biaixos de gènere en docència, recerca, accés a les titulacions i vida acadèmica.

tracking