Metges es plantegen demandar el Santa Maria per les guàrdies extra

Metges de l’hospital Santa Maria estan disposats a demandar l’empresa que gestiona l’hospital, Gestió de Serveis Santiaris (GSS), per l’“excés de treball” i de guàrdies que pateix el personal sanitari i que ha provocat que una trentena d’ells es neguin a fer més hores extra. Així ho va assegurar ahir Santiago Miguelsanz, delegat al Santa Maria de Metges de Catalunya, el sindicat que dona suport i assessora jurídicament aquests professionals, recalcant que “encara s’està estudiant la possibilitat de la denúncia, però té molts números de ser una realitat”. Una amenaça que arriba després que aquests metges hagin rebutjat la proposta que GSS i la gerència territorial de l’Institut Català de la Salut els van fer d’oferir-los dos euros més per hora de guàrdia treballada, cosa que Miguelsanz no va dubtar a qualificar d’“insult”.

Va assegurar que “és indignant el que ens han proposat, no han entès res, si és per una qüestió econòmica la situació es podria haver solucionat abans, però el que reclamem són millors condicions laborals, poder compactar les jornades o fer-les més flexibles i contractar més personal per no cremar-nos amb hores extra i guàrdies”.Tota aquesta polèmica va començar quan 30 facultatius de Medicina Interna, Geriatria, Ginecologia, de l’UCI i del Programa d’Atenció Domiciliària i Equips de Suport “es van plantar” fa dies i van decidir no fer més hores de guàrdies que les 499 anuals màximes exigibles per conveni, atesa la “situació extrema” d’esgotament físic i mental que pateixen. “No poden més i no es podrà fer el calendari del 2022 per falta de personal, es necessita contractar més gent perquè ara mateix els metges de Lleida o van a la privada o a Aragó”, va dir Miguelsanz.El sindicalista va recordar que Metges de Catalunya ha demandat el Consorci Corporació Sanitària Parc Taulí de Sabadell “per imposar guàrdies a 14 facultatius de l’UCI, que estan esgotats físicament i mentalment”.

Pugen els ingressats però es descarten restriccions

El número d’hospitalitzats segueix creixent a Lleida i en el conjunt de Catalunya, però la Generalitat va assegurar ahir que aquest repunt era “dins de la previsió” i, de moment no preveu aplicar restriccions. Així ho va assegurar la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, que va reconèixer que els “preocupa” el repunt de casos, però va recalcar que l’última actualització de dades de Salut “ens avança el previst, un repunt de casos amb l’arribada del fred i la normalització de la majoria d’activitats”.

Per tot això, Plaja va demanar a la població que es conscienciï que “encara no ha acabat” la pandèmia i va manifestar que estan monitorant totes les dades de casos i els indicadors epidemiològics. A Lleida, el número d’hospitalitzats va augmentar en cinc, amb tres més a la regió sanitària de Lleida (24) i uns altres dos a la del Pirineu i Aran (4), amb un pacient més a l’UCI (6). També es van comptabilitzar 104 nous casos, 95 dels quals al pla, i el rebrot va pujar nou punts a Lleida (189) i en va baixar tres al Pirineu (44).

A tot Catalunya hi va haver 19 ingressats més (347) i els pacients crítics van augmentar en 8 (86).

Alemanya registra per primer cop més de 50.000 casos un dia

Les autoritats d’Alemanya van comptabilitzar ahir per primera vegada prop de 50.000 casos diaris de coronavirus, superant àmpliament l’anterior màxim, fixat dimecres amb prop de 40.000 contagis. Segons les autoritats alemanyes, dimecres hi va haver 50.196 contagis i 235 morts, cosa que eleva el total a 4.894.250 i 97.198, respectivament.

La xifra de positius suposa un dràstic repunt respecte als 39.676 notificats dimecres, que van suposar la primera vegada que el país vorejava el llindar dels 40.000 contagis. Aquest repunt de casos també s’està produint en altres països del centre i est d’Europa com Àustria, Txèquia, Polònia o Eslovàquia, on la vacunació contra la Covid és baixa i fa setmanes que està estancada.D’altra banda, l’Agància Europea del Medicament (EMA) va recolzar ahir dos nous tractaments per a pacients amb la Covid-19 amb anticossos monoclonals: el Ronapreve, desenvolupat per les firmes Regeneron i Roche, i Regkirona (regdanvimab), de la biofarmacèutica sud-coreana Celltrion. En cas de rebre llum verda definitiva, serien els primers medicaments amb anticossos monoclonals recomanats per a la seua autorització de comercialització a la Unió Europea.