El parc científic de Gardeny: El quarter de la tecnologia

El 29 de juny del 1996, l’Exèrcit va celebrar l’última cerimònia d’arriat de la bandera a la caserna de Gardeny, i l’agost del mateix any es van llicenciar els últims 120 soldats de reemplaçament. El turó va passar a mans de la ciutat el 1998, previ pagament a Defensa de ni més ni menys que 16,3 milions d’euros per part de la Paeria.

Ara, 25 anys després de la marxa de l’Exèrcit, el seu gran actiu és el parc científic i tecnològic, que va començar a construir-se el 2004, va ser inaugurat el 2009 i compta amb 1.500 treballadors directes, un centenar d’empreses i 200 estudiants que es formen en els seus graus i màsters. Així ho assegura el gerent del parc, Miquel Aran, que estima que “l’impacte que genera Gardeny a la ciutat i el territori és d’uns 180 milions d’euros anuals sense tenir en compte el que aporten centres d’investigació com els de la UdL, l’Eurecat o l’IRTA, als quals cal sumar els centenars de llocs de treball indirectes que genera i que cada any van, a més”. Un altre dels actius més importants per al seu gerent és la joventut dels empleats.

“El perfil més comú dels treballadors del sector de la informàtica és d’un home d’entre 25 i 35 anys.” Aran hi veu un aspecte a millorar: “El nostre és un sector molt masculí i hem de fer campanyes per equilibrar la balança entre gèneres a les empreses del parc.” Una altra de les característiques úniques de Gardeny és la ubicació. “No hi ha cap parc científic a Espanya que estigui tan integrat dins de la trama urbana com aquest i això és una cosa que de vegades els lleidatans no valorem, perquè aquesta singularitat dona un potencial gairebé il·limitat a les empreses que s’hi instal·len, a banda del valor arquitectònic que ha suposat erigir edificis nous i reconvertir antigues cavallerisses i immobles militars en centres d’investigació”, assenyala Aran. Respecte a l’interès de les empreses per instal·lar-se a Gardeny, Aran diu que “actualment només tenim un 10% de la superfície del parc disponible, dels 15.000 metres quadrats d’oficines i laboratoris, però esperem que a mitjans de l’any que ve puguem disposar d’un nou edifici a l’antiga capitania d’Artilleria, l’Agroliving Lab, que té per objectiu ser el viver d’empreses agroalimentàries de referència de Catalunya i de l’Estat, una cosa en la qual Gardeny ja és capdavanter”.

Però també hi ha assignatures pendents, admet Aran. “La ciutat hauria d’atansar-se més al parc i viceversa per esprémer tot el seu potencial i actius, perquè que una ciutat de 140.000 habitants tingui un equipament com aquest és únic a Europa.” Així mateix, hi ha un altre taló d’Aquil·les, el deute que arrossega, d’uns 42 milions, ja que es va finançar a base de crèdits concedits pel Govern central que, encara que s’han anat demorant, cal tornar. Precisament, la Paeria va refinançar fa més d’un any una part del deute.El principal impulsor del parc va ser el llavors alcalde Àngel Ros, que lloa que el seu antecessor, Antoni Siurana, decidís comprar el terreny.

Ros afirma que “vaig veure l’oportunitat” d’impulsar aquest projecte durant els sis mesos en què va ser responsable d’Economia abans d’assumir l’alcaldia després de la marxa de Siurana. Creu que el nombre de llocs de treball existent i el seu progressiu augment demostra que “s’han complert les expectatives” i reconeix que potser és “ la cirereta” de la seua obra com a alcalde, perquè a més ell és físic.

El turó va ser una seu militar durant mig segle

El quarter de Gardeny es va estrenar l’any 1946, després que l’ajuntament hagués cedit el turó a Defensa a canvi de recuperar la Seu Vella, que fins llavors servia de caserna. Cinquanta anys després, Defensa el va desmantellar dins d’una redistribució de tropes, que va comportar el trasllat de la divisió de muntanya Urgel, i la professionalització de l’Exèrcit va comportar el final del servei militar.