ENSENYAMENT ANÀLISI
Lleida, entre les ciutats amb més segregació escolar de Catalunya
Informe de la Fundació Bofill sobre les localitats de més de 10.000 habitants || Només la delegació d'Educació de Tarragona té pitjors percentatges
El conseller d’Educació, durant una visita a Almenar.
Gairebé un de cada quatre col·legis d’Infantil i Primària (un 23%) de Lleida ciutat i quatre municipis més de la província que compten amb més de 10.000 habitants –Balaguer, Tàrrega, la Seu d’Urgell i Mollerussa– pateixen segregació escolar, ja que tenen una proporció d’alumnat d’origen estranger que supera més del 50% la de la seua localitat. Així ho indica un informe presentat ahir per la Fundació Bofill amb les dades del curs 2019-2020, que detalla que els centres segregats a Secundària són un 15%. Aquest estudi analitza la situació que hi ha als 123 municipis catalans més grans de 10.000 habitants, i se’n desprèn que als de Lleida la segregació està concentrada a la capital, ja que indica que els altres quatre formen part d’un petit grup de 23 on aquest problema és irrellevant, per la qual cosa els percentatges corresponents a Lleida ciutat serien significativament més alts.
La segregació a Lleida és més alta que la mitjana catalana, del 20 per cent a Primària i del 13 per cent a Secundària. Només la delegació d’Educació a Tarragona, amb un 31 per cent i un 18 per cent, respectivament, té dades pitjors, mentre que els de Barcelona comarques (23 per cent i 16 per cent) i Barcelona ciutat (22 per cent i 20 per cent) són similars als de Lleida. Un dels aspectes que destaca l’estudi és que el nombre de centres segregats és de 420, la qual cosa representa 20 més que cinc anys abans, en el curs 2014-2015, de manera que conclou que Educació no ha activat les mesures acordades al pacte contra la segregació escolar impulsat pel síndic de greuges ni els decrets aprovats per revertir aquesta situació.
En aquesta línia, constata que un terç dels alumnes de matrícula viva (els que arriben durant el curs) van anar assignats al curs 2019-20 a aquests centres que ja compten amb una concentració d’estrangers molt superior a la del seu entorn. María Segurola, experta en polítiques contra la segregació escolar i autora de l’informe, va indicar que està basat en les dades del curs 2019-20 perquè són les últimes definitives, però va apuntar que ni el curs passat ni en el que va d’aquest tenen constància que hi hagi hagut passos significatius per canviar aquesta situació. Segurola també va incidir en el fet que a l’hora de registrar els alumnes amb necessitats especials, els equips d’atenció psicopedagògica se centren bàsicament en els que tenen alguna discapacitat i, en canvi, no detecten molts nens en situació de vulnerabilitat socioeconòmica.
La majoria són públics i la concertada no eludeix la càrrega
L’estudi assenyala que hi ha un nombre significatiu de centres de Primària i Secundària que no assumeixen la responsabilitat que els correspon a l’hora d’escolaritzar alumnes amb necessitats socioeconòmiques, ja que acullen menys del 50% del percentatge que hi ha a la seua localitat. A més, subratlla que majoritàriament són concertats, mentre que 9 de cada 10 amb segregació a Primària són públics. A les localitats de Lleida incloses a l’informe hi ha un 23 per cent de col·legis “no coresponsables”, i a Secundària són un 12 per cent.
Això fa que només al voltant de la meitat de les escoles, un 54 per cent, estiguin qualificades com “equilibrades”, ja que assumeixen un volum d’estrangers similar al que hi ha en el seu entorn, mentre que hi ha un 73% de centres de Secundària dins d’aquesta classificació. Entre altres recomanacions per lluitar contra la segregació, l’informe advoca per bloquejar l’assignació dels alumnes que arriben durant el curs a centres en aquesta situació, millorar la detecció dels vulnerables ja a P3 i fixar un màxim per centre d’alumnes amb necessitats especials.
