Salut necessita incorporar 35 metges i 20 infermeres als centres de Lleida

La falta de personal sanitari és un problema que Lleida té des de fa anys i, amb la pandèmia, s’ha aguditzat, ja que a més d’atendre els malalts amb Covid, s’ha de “recuperar” tota l’activitat que ha quedat ajornada i assumir la nova. La gerència territorial de l’Institut Català de la Salut (ICS) va explicar que a Lleida necessita uns trenta-cinc metges i unes vint infermeres més.

L’any passat la plantilla dels hospitals Arnau de Vilanova i Santa Maria va créixer més d’un 9% amb la contractació de 283 sanitaris, la majoria auxiliars d’infermeria, però no n’hi va haver prou. En concret, l’ICS busca uns deu metges de família per a l’Atenció Primària i per als hospitals, principalment per cobrir guàrdies al servei d’Urgències. També necessita incorporar uns vint-i-cinc metges d’especialitats hospitalàries.

Les que requereixen més reforç de personal són Medicina Intensiva (UCI), Medicina Interna, Radiologia, Anestesiologia, Cirurgia General, Cirurgia Vascular, Urologia, Aparell Digestiu, Pneumologia i Geriatria.Davant d’aquesta falta de sanitaris, fonts de l’ICS van assegurar que “treballem per maximitzar la capacitat docent de l’ICS i GSS –l’empresa que gestiona el Santa Maria– per formar metges i infermeres en els pròxims anys. I és que la gerència és conscient que la manca de professionals se suma a l’increment de l’activitat assistencial i assegura fer “tot el possible” per contractar facultatius i infermeres.Precisament, un dels problemes que té actualment GSS és que una trentena de metges del Santa Maria es plantegen demandar l’empresa per l’“excés de feina” i de guàrdies i, de moment, es neguen a fer més hores extres. GSS els va oferir cobrar dos euros més per hora de guàrdia treballada, però ho van rebutjar, ja que, a més de demanar un increment a la plantilla, exigeixen millors condicions laborals

Sindicats asseguren que les males condicions i la dificultat d’ascendir fan que metges se’n vagin

Per aquest mateix motiu, hi ha bastants sanitaris que acaben anant-se’n a l’Aragó. Fonts sindicals van explicar que “hi ha metges que prefereixen anar-se’n a la Franja perquè aquí estan cremats amb les condicions laborals i no se senten ben tractats ni valorats a nivell professional”. A més, van assegurar que els facultatius tenen poques possibilitats de promocionar-se i ascendir, “ja que les prefectures són per tota la vida”, i afirmen que quan arriben a Lleida, “se’ls promet coses que després no es compleixen”.

Demanen millors condicions i poder descansar

Representants del sector sanitari a Lleida coincideixen que el que necessita el personal és “descansar”, una cosa bastant complicada davant de la falta de professionals. “No ens hem recuperat [de la pandèmia], no hi ha reserves de personal i se’ns demana recuperar l’activitat endarrerida”, va manifestar el president de la junta de personal de l’Arnau, José Ángel Montañés, que també va apuntar que alguns contractes “no s’han renovat” i que “no s’ha sabut retenir professionals amb millors condicions laborals”. Sobre aquesta qüestió, Antonio Ordóñez, responsable de salut d’UGT, va afirmar que “els empleats estan esgotats i enfadats per la temporalitat dels contractes”. Va assegurar que molts no volen més sou fent hores extres, “sinó fer la vida normal que no s’ha tingut amb la Covid”.

Per a la responsable del sector a CCOO, Helena Motos, encara que no hi hagi acomiadaments, va lamentar que “les condicions laborals són iguals que abans de la Covid” amb molta jornada parcial i que “la sensació és que no hi ha un lideratge en la gestió”. Finalment, el metge de família Eugeni Paredes va assegurar que la pandèmia ha estat un “tsunami” a l’Atenció Primària i que apressa dotar-la de prou recursos.

La Covid agreuja l’endèmica falta de personal sanitari al Pirineu

La Covid ha agreujat l’endèmica falta de personal sanitari que afecta les comarques del Pirineu, ja que la pandèmia genera un treball afegit a tots els nivells, ja que s’ha d’atendre de forma diferenciada els pacients amb Covid i els d’altres patologies, i a Primària també han d’assumir la campanya de vacunació.

Són tasques sobrevingudes que sense el personal adequat en nombre i formació, sobretot de metges i infermeres, costen més de fer. Encara que s’ofereixen contractes d’un any, molts no s’adapten a la zona o reben ofertes més pròximes als seus domicilis, la qual cosa fa que l’esforç per formar el personal sigui enorme i esgotador.