EDUCACIÓ NORMATIVA
Docents de Lleida adverteixen dels 'perills' de la nova normativa que deixa passar a Batxillerat amb un suspens
La fi a la recuperació a l'ESO, més ben vista que sonar el títol de Batxillerat amb un suspens, tot i que n'hi ha que critiquen tots els canvis
El Govern central va aprovar dimarts passat els nous criteris d’avaluació que permeten als alumnes obtenir el títol de l’ESO amb diversos suspensos, suprimeixen els exàmens de recuperació del juny i el setembre en aquesta etapa i possibiliten obtenir el títol de Batxillerat amb una matèria suspesa. Una decisió que ha generat polèmica i que deixa en mans de l’equip docent la decisió de si un alumne passa o no de curs o aconsegueixi la titulació “sense que pugui quedar condicionada pel nombre de matèries no superades”.
“Que els professors decideixin si un alumne passa de curs a l’ESO és una cosa que ja es feia abans i no crec que això suposi una disminució en l’exigència que es demana”, explica el director d’un institut públic de Lleida. Uns altres dos directors ho corroboren, i una considera que suprimir els exàmens de recuperació “és una bona idea tant a nivell organitzatiu com per a l’alumne, ja que no veig que sigui just que es jugui tot el que s’ha après en nou mesos en un sol examen, la decisió ha de ser mirant com ha estat la seua progressió i de manera col·legiada”.
No obstant, els directors no opinen el mateix sobre atorgar la titulació de Batxillerat amb un suspens. “Em preocupa que es pugui difondre la comoditat entre els alumnes, perquè algun pot arribar a pensar a donar per perduda una assignatura tot just començar i crec que això passarà”, lamenta un, i una altra afegeix que “hem de vigilar que l’alumne no tiri una assignatura perquè sí i conscienciar-lo que després pot repercutir-li en la nota per entrar a la carrera que vol fer, però em sembla bé que se li mantingui l’assignatura com a suspesa, ja que abans se li posava un 5 amb asterisc i això no era just per als alumnes que s’hi esforçaven”.
En canvi, la directora d’un centre concertat critica les noves mesures. “Apliquem polítiques que estaven de moda fa vint anys en altres països quan aquests ja diuen ara que no els serveixen”, indica. I afegeix: “Podem donar el títol d’ESO a un alumne que escriu malament, però això no suposarà que sap escriure, i encara que l’estadística digui que baixa el fracàs escolar, la realitat serà la mateixa.” La degana de la facultat d’Educació de la UdL, Maria Pau Cornadó, també ho censura. “Tindrem un problema de país, amb joves poc preparats i un deteriorament de la cultura de l’esforç”, afirma.
A més, destaca que les facultats i el Govern ja han decidit mantenir les proves de nivell de català, castellà i matemàtiques per accedir a aquesta carrera, que forma futurs mestres. Per la seua banda, la presidenta de les Associacions Federades de Famílies d’Alumnes de Catalunya (Affac), Belén Tascón, creu que “no té sentit que un alumne s’ho jugui tot en un examen i ens semblen bé els canvis”. Insta el Govern a no quedar-se aquí, ja que “aquest ha de ser el primer pas per canviar el sistema educatiu actual, que s’ha vist que no funciona, i adaptar-lo a les necessitats i aptituds de cada alumne”.
Els repetidors cauen a la tercera part en 10 anys
Els alumnes que repeteixen curs sempre han estat una minoria, però en els últims anys la xifra no ha parat de baixar fins al punt que a l’Educació Secundària Obligatòria ara són dos terços menys que fa deu anys. Així ho mostren les dades del departament d’Educació, que constaten que el curs 2010/11 a Lleida hi va haver 1.238 repetidors d’un total de 15.283 alumnes a l’ESO, dada que suposa un 8,1 per cent. En el següent van representar el 8,8 per cent, mentre que en el curs 2020/21 van ser només un 2,79 per cent, 505 d’un total de 18.065 matriculats, després que en el del 2019/20 el percentatge ja hagués baixat al 4,6 per cent.
Per cursos, tercer de l’ESO ha estat sempre el que més repetidors tenia, amb un 4,39 per cent l’any passat. Els repetidors també han baixat, encara que no tant, a Batxillerat. El 2010/11 van ser 352 de 4.641 alumnes a Lleida, el 7,5%, i el curs 2011/12 van repetir 311 de 4.613 estudiants, un 6,7%.
D’altra banda, el 2020/21 hi va haver 256 repetidors, el 5,2% dels 4.835 matriculats, i en l’anterior, 288, el 5,8% del total.En aquest sentit, els directors d’institut consultats consideren que en el dia d’avui “els alumnes repetidors són una minoria i estan així per casos molt concrets o especials”. Per la seua part, Tascón assenyala que “fer repetir curs no fa millorar l’alumne, sinó que en general el desmotiva”.