Consensuen que Lleida necessita servei d'alberg i divisió sobre la mida i usos

L’audiència pública sobre les persones sense llar que ahir va organitzar la Paeria va deixar clara una conclusió: tots els partits polítics, entitats i ONG consideren que Lleida necessita un alberg. No obstant, la seua mida, usos, gestió i que l’equipament serveixi tant per a temporers com per a persones sense llar van ser els principals punts de desacord entre els 47 assistents i les 16 entitats que van acudir a l’esdeveniment celebrat a l’Auditori Enric Granados. I és que malgrat que l’audiència era per parlar sobre l’atenció a les persones sense llar, el projecte de l’alberg de Pardinyes va ser el principal protagonista.

L’edil Mariama Sall s’hi va referir com a Equipament Comunitari de Múltiples Usos (ECMU) assegurant que aquest “no serà un espai per estar-hi a llarg termini, sinó que s’estudiarà cada cas de persona sense llar o temporer que acudeixi i se’l derivarà a un servei especialitzat, a més de comptar amb espais per a usos comunitaris i amb una capacitat màxima de 120 persones”. Va afegir que “som davant d’una fita històrica per aconseguir un equipament digne i l’ECMU no ho solucionarà tot, però pot servir per dignificar la vida de les persones i millora la seua atenció”.Per la seua part, l’edil del PSC Cristina Morón va opinar que l’alberg “està sobredimensionat i apostem per donar un servei diversificat a petita escala”. Una opinió que l’edil del Comú Elena Ferre va compartir apostant per “equipaments repartits per la ciutat” i va demanar revisar els seus usos.

Al seu torn, el portaveu de la CUP, Francesc Gabarrell, va demandar que la seua gestió sigui totalment pública.Després va ser el torn per a les entitats, que van criticar els pocs recursos que es destina per a l’atenció dels sensesostre i temporers, però recalcant que l’alberg és una necessitat. Així ho van assegurar els portaveus d’Arrels Sant Ignasi, que van recordar que en el dia d’avui acullen 80 persones, mentre que la Plataforma Fruita Amb Justícia Social va criticar la “gestió erràtica del govern” per no haver buscat el consens. Per la seua part, la coordinadora d’ONG va lamentar no haver rebut informació del projecte, mentre que l’activista Nogay Ndiaye va criticar “que si es posa al mateix sac temporers i persones sense llar, l’alberg no generarà cap inclusió”.Finalment, la plataforma a favor de la residència a Pardinyes, que defensa que al solar projectat per a l’alberg estava previst una residència, va criticar la “falta de transparència del govern” i es va mostrar a favor de crear petits albergs per la ciutat, a més de reclamar no barrejar col·lectius com sensesostre i temporers.

“Més que una xacra, aquest espai és una oportunitat per a un barri”

A més de partits i entitats, a l’audiència pública d’ahir també van intervenir experts en l’atenció a persones sense llar, com el director de Sant Joan de Déu de serveis socials de Barcelona, Salvador Maneu, i la cap de serveis d’urgències socials de l’ajuntament de Barcelona, Montse Rovira. Tots dos van explicar les seues experiències al capdavant de dispositius d’atenció a persones que viuen al carrer i van assegurar que l’impacte que pot generar un alberg en un barri no cal que sigui negatiu. “El que tenim nosaltres al Poblenou ha comportat la participació i implicació dels veïns”, va dir Rovira, mentre que Maneu va afegir que “més que una xacra, un espai d’aquest tipus és una oportunitat per a un barri”.D’altra banda, Luisa Conejos, de l’àrea de Serveis Socials de la Paeria, va detallar que l’any passat el Pla Iglú d’allotjament a sensesostre va acollir 651 persones i el dispositiu de temporers 812 més, mentre que l’alberg Jericó del Centre Històric va atendre 868 persones en les seues setanta places.