Per què l'estàtua d'Indíbil i Mandoni de Lleida ara és negra?
A l'esquerra, l'estàtua restaurada. A la dreta, l'estatua amb el color de bronze
Amb la restauració, l’estàtua d'Indíbil i Mandoni recupera el negre que va perdre durant la neteja que se li va fer el 1999. Per a l’excap d’arqueologia de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, Joan Ramon González, és encertat perquè “posar aquesta capa era propi de les escultures dels anys 40 per protegir-les del clima i preservar-les”.
Sobre l’actuació del 1999 en la qual va passar del negre a un marró brillant, González ho veu “com si se li tragués la pell a l’estàtua, per la qual cosa és una bona idea recuperar el negre”.
L’escultura va ser creada el 1884 a Roma per Medard Sanmartí inspirant-se en els guerrers ibers Istolaci i Indortes, que al segle III abans de Crist van fer front a una invasió cartaginesa.
L’estàtua s’havia de portar al Museu del Prado, però va ser traslladada al museu de Vilanova i la Geltrú. Anys després, el 1945, l’alcalde de Lleida, Víctor Hellín, la va comprar, la va fondre en bronze i la va col·locar als Camps Elisis durant la primera fira agrària de Sant Miquel. L’any següent es va traslladar a la seua ubicació actual, ja amb el nom dels cabdills ilergets que van fer front als romans, Indíbil i Mandoni.
Per a González, “és l’obra més famosa de Sanmartí”, i va afegir que la reubicació davant l’Arc del Pont va servir “perquè els cotxes no circulessin per l’Eix”.
