Lleida practica en 2 mesos 16 avortaments entre les setmanes 9 i 14 de gestació

Les comarques lleidatanes tancaran l’any 2021 amb importants avenços en el dret de les dones a poder accedir a la interrupció voluntària del seu embaràs si així ho desitgen. Després d’anys de reivindicacions, la província ja compta amb un centre acreditat que pot dur a terme avortaments quirúrgics, que permet a les dones interrompre el seu embaràs fins a la setmana 14, a la capital del Segrià. Des que va entrar en funcionament aquest servei el passat 4 d’octubre, la clínica Mi NovAliança de Lleida, mitjançant un conveni amb Salut, ha dut a terme un total de setze avortaments, tots farmacològics. Fins a data d’avui, encara no s’ha practicat cap avortament quirúrgic.

Sobre això, el departament assenyala que els professionals informen les pacients de quina és la millor opció per a elles, si la interrupció farmacològica o quirúrgica. “Són les dones qui, després de ser informades, decideixen lliurement quina opció escullen”, afirmen fonts sanitàries

Sanitat estudia eliminar el permís patern per a joves de 16 a 18 anys i les tres jornades de reflexió. Demanen “blindar el dret a l’avortament voluntari, perquè els metges estiguin obligats a practicar-lo”

Així mateix, enguany també ha entrat en funcionament el servei d’interrupció voluntària de l’embaràs, mitjançant medicació i fins a la setmana 9, al Pirineu, fins ara exclòs d’un dret que obligava les dones a haver de viatjar a la capital o fora de la província en cas de voler accedir a la intervenció quirúrgica, ara ja possible a Lleida ciutat. El primer va ser l’Hospital Comarcal del Pallars, a Tremp, on va entrar en funcionament el mes de març, i un mes després ho va fer l’Hospital de la Cerdanya.

Després de l’acreditació de la clínica privada Mi NovAliança a l’octubre, el novembre passat la Fundació Sant Hospital de la Seu d’Urgell va incloure l’avortament farmacològic a la seua cartera sanitària. En total, als tres hospitals s’han dut a terme 35 intervencions fins a la data. L’últim centre a aconseguir l’autorització ha estat l’Espitau de Vielha, a començaments d’aquest mes de desembre, tot i que encara no s’ha dut a terme cap intervenció, segons va informar Salut.Malgrat els avenços per evitar que Lleida fos l’única província on la dona no podia accedir a l’avortament quirúrgic, les entitats feministes consideren que “encara queda molta feina a fer”, ja que el Pirineu continua estant exclòs d’aquesta opció.

El Col·lectiu Feminista de l’Alt Urgell, que atribueix l’entrada en funcionament d’aquest servei a les mobilitzacions de les entitats al carrer, considera que l’hospital de la Seu “compta amb els mitjans necessaris per poder dur a terme l’avortament quirúrgic” i atribueix a falta de voluntat política que no es faci. El col·lectiu també recorda l’elevat percentatge de professionals del sistema sanitari públic que són objectors de consciència, que diversos estudis xifren entre un 67 i un 91 per cent, malgrat que Salut no va oferir cap informació sobre això a l’assegurar que són dades confidencials. “L’objecció de consciència és un dret, però en cap cas pot ser un argument per deixar d’oferir el servei”, adverteixen.De fet, l’objecció de consciència és un dels temes que vol abordar la reforma de la llei de l’avortament que planteja el ministeri d’Igualtat.

Es plantejaria la necessitat de regular l’objecció de consciència perquè la dona pugui accedir a l’avortament en un centre públic i proper al seu domicili. Així mateix, la reforma també vol eliminar l’obligació de tenir el permís patern per a les joves de setze a divuit anys que vulguin avortar, així com eliminar les tres jornades de reflexió abans de procedir a una interrupció voluntària de l’embaràs.Per la seua part, Marea Lila de Lleida i Dones Lleida reivindiquen que l’avortament quirúrgic es faci als hospitals públics de referència a tot el territori. “Hi continua havent una desigualtat territorial perquè les dones del Pirineu han de venir fins a Lleida per avortar quirúrgicament”, assenyalen.

Pel que fa a la llei de l’avortament, Marea Lila considera necessari blindar el dret a la interrupció voluntària de l’embaràs perquè tots els hospitals públics estiguin obligats a practicar-los. Consideren urgent que la legislació s’adapti als nous temps.

Més de 850 lleidatanes van decidir avortar el 2020, una trentena de les quals menors

Un total de 858 dones de les comarques lleidatanes van decidir interrompre de forma voluntària el seu embaràs durant l’any passat, la qual cosa suposa un descens del 2% respecte al 2019, sent el primer exercici, marcat per la pandèmia de la Covid-19 i les restriccions que ha comportat, amb una menor activitat d’atencions urgents.

Segons l’últim informe publicat pel ministeri de Sanitat, els avortaments voluntaris van presentar un descens generalitzat a tot l’Estat. A Catalunya, on hi va haver 18.964 intervencions el 2020, va caure un 8,6% respecte a un any abans. En el conjunt d’Espanya, la xifra va ser d’un total de 88.269, prop d’un 11% menys.

A la província de Lleida és la primera vegada que la xifra d’interrupcions voluntàries de l’embaràs descendeix en els últims quatre anys, però amb un percentatge molt menor en relació amb la mitjana catalana i estatal. Cal tenir en compte que les embarassades lleidatanes que volien avortar quirúrgicament durant l’any passat, i bona part d’aquest, entre la novena i la catorzena setmana de gestació havien de desplaçar-se a Barcelona, Tarragona o Girona, ja que a Lleida no hi havia fins al mes d’octubre passat un centre acreditat per fer-ho.Segons les dades del ministeri, l’any passat un total de 32 menors d’edat van decidir posar fi al seu embaràs a la província, una xifra inferior a la de l’any 2019, quan van ser 35. La més jove tenia 14 anys.

També s’ha reduït el percentatge de menors de 20 anys que decideixen avortar, al passar del 12% el 2019 al 9,2% el 2020, fins a un total de 79 casos.L’informe assenyala que els centres que van notificar casos durant l’any passat van ser els CAP de Balaguer, Mollerussa i Tàrrega així com l’hospital Arnau de Vilanova de Lleida. Així mateix, quatre de cada deu dones que van avortar no tenien fills i en el 65% dels casos era la primera vegada que interrompien l’embaràs de forma voluntària.Així mateix, l’informe destaca que en el 92% dels casos es va fer a petició de la dona mentre que en 34 intervencions es va prendre la decisió per risc d’anomalies greus o risc vital per al fetus, i en 24, per risc greu per a la salut o la vida de l’embarassada. La majoria de les dones opta per demanar informació als centres públics i prop de vuit de cada deu avortaments voluntaris es van produir en les primeres vuit setmanes de gestació.

Segons l’informe del ministeri de Sanitat, més del 36,5% de les dones van admetre que no utilitzaven cap tipus de mètode anticonceptiu, malgrat que no consta cap resposta en més d’un centenar de casos.