Entitats socials reclamen 250 pisos a Lleida per a col·lectius vulnerables

Entitats del tercer sector necessiten uns 250 habitatges a les comarques de Lleida (1.400 a tot Catalunya) per atendre els col·lectius en situació de vulnerabilitat en els pròxims tres anys.

La Taula del Tercer Sector i Cohabitac (una coordinadora de fundacions que combaten l’exclusió residencial) van presentar ahir l’últim estudi sobre necessitats d’habitatge a Catalunya. S’han disparat amb la Covid, i van constatar que el 67% de les 1.400 que requereixen se situen a l’àrea metropolitana. El segon lloc l’ocupa la província de Lleida, amb un 17% sobre el total; i el tercer, Girona i Tarragona, amb el restant 16%.

El col·lectiu va advertir de la situació d’emergència a què es veuen abocades nombroses famílies vulnerables. La presidenta de la taula, Francina Alsina, va reclamar a les administracions, entitats financeres i particulars que busquin solucions per donar resposta a aquesta elevada demanda social i va considerar “inacceptable que encara hi hagi pisos buits”. Aquestes entitats gestionen actualment 4.098 habitatges a Catalunya (un 169% més que el 2015, data de l’últim informe), de les quals un 54 per cent són a l’àrea metropolitana; un 20% a Girona i el 26% restant entre Lleida, Barcelona província i Tarragona.A les comarques de Lleida, ajuntaments i Generalitat gestionen bona part del parc d’habitatges socials a més de les entitats del tercer sector.

Segons fonts de l’executiu català, a Lleida hi ha més de 1.600 habitatges socials en trenta-sis municipis que gestiona l’Agència de l’Habitatge de Catalunya. Aquesta xifra contrasta a més amb els 3.441 immobles de les comarques de Lleida que estan buits o bé okupats. A més, la Generalitat calcula que Lleida necessitarà 5.500 habitatges en vint anys per complir la normativa de lloguer social.

Pel que fa als ajuntaments, els de més mida i més recursos gestionen borses de pisos socials. Precisament, Balaguer va alertar aquest dilluns de la situació de col·lapse habitacional a la qual estan a punt d’entrar per falta d’oferta. És habitual que hi hagi més demanda d’habitatge social que oferta (vegeu el desglossament).

Acord per oferir contractes socials a sis famílies d’Aitona

La Societat de Gestió d’Actius Procedents de la Reestructuració Bancària (Sareb) o banc dolent, i Ofideute, l’organisme de la Generalitat encarregat de l’assessorament i mediació sobre deutes hipotecaris i de lloguer, han arribat a un acord per oferir un contracte de lloguer social a sis de les famílies magrebines d’Aitona sobre les quals penja una ordre desallotjament. El jutge va ordenar desnonar nou famílies a instàncies de la Sareb després de quedar-se el bloc d’habitatges ubicat al carrer Portal de la promotora en fallida Mediterráneo Investment Partners. Segons l’alcaldessa, Rosa Pujol, una altra de les famílies supera els ingressos per optar a un arrendament social, per la qual cosa s’estudiarà el seu cas individualment.

Així mateix, altres arrendataris han decidit comprar un altre habitatge a la població i altres inquilins van decidir anar-se’n. Pujol va indicar que quedaran tres habitatges buits més que podrien destinar-se a famílies en situació de vulnerabilitat. Va assenyalar els acords amb les sis famílies quedaran totalment tancats aviat.

El jutge va suspendre l’ordre de desallotjament, la qual cosa ha permès negociar a institucions, consistoris i famílies afectades.

Incentius i crides als propietaris per al lloguer de pisos

Municipis de Lleida com Cervera projecten una rebaixa de l’IBI per als propietaris que posin els seus habitatges a disposició de la Xarxa d’Habitatges de Mediació Social de la Generalitat. Aquesta borsa compta amb quaranta-nou pisos a la capital de la Segarra i tots estan ocupats.

La Paeria de Cervera ha rebut aquest any cinquanta-tres sol·licituds per accedir a un habitatge de protecció oficial que s’han derivat a la Generalitat, titular d’aquests pisos.Per la seua banda, Tàrrega ha fet recentment una crida perquè els propietaris de pisos buits els incloguin a la borsa d’habitatges de lloguer social de l’Oficina Local d’Habitatge, que té només un pis per oferir. Aquest organisme ha registrat noranta-vuit peticions d’habitatge social. Per la seua banda, la Seu té nou immobles en un conveni amb l’Agència de l’Habitatge de Catalunya (AHC) i l’ajuntament també en gestiona dos més de particulars, tots assignades.

La Seu també ultima el projecte per construir deu habitatges a Cal Pensament, que va donar en herència un veí.A Balaguer, l’oficina d’habitatge municipal rep cada mes una trentena de peticions per accedir a un pis social. Gestionen cinquanta-quatre habitatges propis, onze dels quals a càrrec de l’AHC, i vuitanta-tres més, de propietaris i que estan inclosos a la borsa de mediació. La Paeria de Balaguer ha paralitzat vuitanta-vuit desnonaments aquest any, tots els procediments que s’han iniciat des del mes de gener (vegeu SEGRE d’ahir).

Més de 6.200 famílies demanen ajuda per pagar el rebut de la llum

Un total de 6.289 llars lleidatanes recorren al bo social habilitat pel ministeri per a la Transició Ecològica per pagar la llum, segons dades facilitades pel mateix departament que corresponen a finals del mes d’octubre. A l’estiu, segons aquesta mateixa font, hi havia a Lleida 6.183 punts de consum amb bo social, mentre que a Catalunya eren 107.366 i en tot l’Estat, 1,19 milions de llars. Això representa un augment de 106 nous usuaris, d’acord amb els increments de la llum des de fa mesos (que demà assoleix un altre màxim històric, vegeu la pàgina 25).

El ministeri compta amb un altre bo específic per a situacions derivades de la Covid.