Adeu a l'últim símbol del franquisme de Lleida

L’ajuntament va començar ahir els treballs per retirar l’escut franquista de Gardeny, l’últim que queda a la via pública, situat a l’antic edifici de l’antiga capitania d’Infanteria, que va ser construït el 1940. Una acció que, segons l’alcalde, Miquel Pueyo, posa fi a una etapa i en comença una de nova “perquè tenim l’obligació de completar el reconeixement d’aquelles persones que van patir sota el franquisme i van lluitar- hi en contra”.

Per això, va anunciar que “farem algun gest de memòria per a les persones que van ser obligades a aixecar aquestes casernes”. Va dir que ho faran tant a Gardeny com la Seu Vella, on estaven empresonats molts d’aquests treballadors forçats en els primers anys del franquisme.

L’escut mesura tres metres d’alt i 2,5 d’ample, pesa 12 tones i es desmantellarà avui o demà. La seua destinació serà l’arxiu arqueològic de la ciutat i aquesta actuació tindrà un cost d’11.000 euros. Amb la retirada d’aquest símbol de la dictadura, la Paeria de Lleida dona compliment a la llei de Memòria Històrica, que oferia l’opció de tapar l’escut, com ja va fer l’anterior govern l’any 2017, o retirar-lo, com ha fet l’actual.

Aquest era l’últim gran símbol del franquisme que quedava a la ciutat. No obstant, el tinent d’alcalde d’Urbanisme, Toni Postius, que va acompanyar Pueyo, va dir que encara queden unes pintades dels primers anys de la postguerra al carrer Almodí Vell, al costat de la Catedral, i que la Paeria “s’està plantejant què fer-ne”, a més d’algunes plaques del ministeri d’Habitatge de la dictadura en alguns edificis construïts en les dècades dels anys 40 i 50. Al seu torn, Pueyo va assenyalar que estudiaran què fer amb l’edifici buit i la intenció és rehabilitar-lo per donar-li ús dins del parc científic de Gardeny.