Pueyo perd la qüestió de confiança i ara hi ha un mes per a una censura

L'alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, no va superar la primera qüestió de confiança en un ple de la Paeria, que va plantejar vinculada al pressupost per al 2022 després de no poder aprovar-lo. Ara l'oposició té un mes per a una moció de censura que sembla més que improbable. Si no n'hi ha o no prospera, Pueyo i el pressupost quedaran ratificats.

La primera qüestió de confiança plantejada per un alcalde de Lleida després de la restauració de la democràcia no va prosperar al ple d’ahir i ara l’oposició té un mes per presentar una moció de censura per desbancar-lo.

Altrament, tant l’alcalde, Miquel Pueyo, com el pressupost del 2022, la no-aprovació del qual va provocar que el paer en cap plantegés la qüestió de confiança, quedaran ratificats automàticament. I és que malgrat que el govern intentés en els últims dies arribar a un acord amb algun grup o edil de l’oposició, no va saltar la sorpresa i hi va haver tretze vots en contra de la confiança (PSC, PP i els quatre edils no adscrits), dotze a favor (d’ERC i Junts, al govern), i dos abstencions del Comú, que va provocar aquesta situació inèdita després de trencar l’acord que havia firmat per donar suport als comptes. El principal obstacle per a un acord va ser l’alberg de Pardinyes, un projecte que el govern es va negar a ajornar i revisar, cosa que va criticar tota l’oposició tret del Comú.

No obstant, Pueyo va anunciar que ofereix negociar possibles nous usos amb les entitats de Pardinyes. Ara, l’oposició té un mes per presentar una moció de censura que sembla improbable, ja que per prosperar haurien de pactar PSC, PP, Comú i els quatre no adscrits. Si no es presenta o no tira endavant, l’alcalde quedarà ratificat i els comptes, aprovats.

Pueyo va recalcar durant el debat que “no és una qüestió de confiança sobre l’alcalde, sinó un mecanisme legal per sortir d’una situació de bloqueig” del pressupost. Va recordar que van firmar un pacte amb el Comú, que aquest grup va acabar trencant, i va assenyalar que “al món real, un acord implica renúncies per totes les parts i el Comú es va fer enrere poques hores abans del ple. Que els tinguéssim com a socis prioritaris va fer enfadar els altres grups i segurament amb raó”.

Va dir que “la ciutat no entén el motiu d’un bloqueig més partidista que polític, però Lleida no es pot frenar perquè és el pressupost que marcarà la seua recuperació”. És per aquest motiu que va instar tothom a “mirar al futur, perquè prorrogar els comptes seria el més còmode, però també el més covard”.El cap de l’oposició, el socialista Fèlix Larrosa, va recordar que el govern porta en tres anys “cinc cessaments i tres abandons entre edils i personal del seu gabinet”. Va advertir a Pueyo que “si no són capaços d’explorar alternatives i negociar amb tots punt per punt, la ciutadania demanarà canvis i les alternatives són possibles”.

Després del ple, li va demanar que faci un pas al costat i va precisar que, encara que els comptes tiressin endavant, “quedarien només aprovats inicialment” i si hi ha al·legacions haurien de tornar al ple per a la seua aprovació definitiva. La portaveu del Comú, Elena Ferre, va dir que “no ha estat fàcil prendre aquesta decisió” [l’abstenció], però va insistir que “només som 2 de 27” edils, obviant que va ser la seua ruptura de l’acord amb el govern la que ha portat a aquesta situació. El seu homòleg del PP, Xavi Palau, va instar Pueyo a “assumir responsabilitats, perquè estem així per la seua incapacitat”.

L’edil no adscrita Maria Burrel va culpar el govern del bloqueig i la també no adscrita Ángeles Ribes va dir que el l’executiu ha perdut la confiança de tots els ciutadans”.Per la banda del govern, el líder de Junts, el tinent d’alcalde Toni Postius, va mostrar el seu suport a Pueyo i va censurar al Comú que “abans d’aprovar uns comptes ja ens acusen d’incomplir-los” però va reconèixer que “hi ha coses que podrien haver-se fet millor”. I la número 2 d’ERC, Jordina Freixanet, va admetre un excés de confiança amb el Comú i va destacar que “l’única via és la del diàleg”. Va considerar que “els vetos creuats ens han portat a aquesta situació”, però va incidir que “tots estem condemnats a entendre’ns”.

Llum verda al càmping i al pla d’usos de les Basses per àmplia majoria

Malgrat que la qüestió de confiança va centrar bona part del ple ordinari d’ahir, també es van tramitar diversos projectes. El més important va ser el pla d’usos de les Basses d’Alpicat, que servirà per rehabilitar i donar-li un nou ús a aquest parc que fa diversos anys que està abandonat. L’aprovació del pla, que contempla destinar un 30 per cent com a màxim de la seua superfície a un càmping i la resta a equipaments esportius i zones verdes, va comptar amb el suport de tots els grups tret del Comú, que hi va votar en contra.

En aquest sentit, el tinent d’alcalde d’Urbanisme, Toni Postius, va precisar que el que es va aprovar al ple “permetrà que s’habiliti un càmping i es recuperi tota la zona”. Al seu torn, es va comprometre a fer “les comissions de seguiment que facin falta” per analitzar “com serà la gestió d’aquest càmping i dels diferents usos i equipaments que se’ls poden anar afegint més endavant”. D’altra banda, també es van aprovar de manera definitiva les ordenances fiscals de l’any que ve amb 14 vots a favor (ERC, Junts i Comú) i 13 en contra (PSC, PP i els quatre edils no adscrits), així com el nou Reglament Orgànic Municipal (ROM), amb 23 vots a favor, i la contractació de 15 persones que s’encarregaran de gestionar les ajudes dels fons europeus.

D’altra banda, la comissió de l’Aula de Teatre va presentar les conclusions de la seua investigació dels abusos que van patir diversos alumnes (vegeu la pàgina 34) i es va aprovar la moció d’ERC, Junts i els seus exsocis de govern a favor de la immersió lingüística en català a l’escola i en suport a les aules d’acollida per a alumnes nouvinguts.