Els supermercats de Lleida tenen deu vegades més superfície que l'únic híper

El sector de la gran distribució de Lleida està dominat pels supermercats mitjans o petits i només compta amb un hipermercat, el que té Carrefour a la capital del Segrià.

És una situació que contrasta amb la de la resta de Catalunya i, en general, amb el conjunt de l’Estat. De fet, la ciutat compta amb 102 establiments i un total de 52.099 metres quadrats de venda, una xifra que multiplica més que per deu la superfície de l’únic híper. Així es desprèn de l’Anuari de la Distribució Comercial que acaba de fer públic la Generalitat i que analitza l’evolució entre els anys 2018 i 2020.

En concret, la capital de la província és liderada en superfície per Supermercats Pujol, amb una vintena d’establiments i 12.181 metres quadrats d’oferta, seguida de Mercadona, amb set establiments i 9.585 metres quadrats. Després es troba el grup Dia, amb vint-i-tres botigues i 4.981 metres quadrats, el Grup Carrefour, amb vuit punts de venda i 4,595 metres quadrats i Bon Preu, en aquest cas amb 4.574 metres quadrats a tres supermercats.El sector ha estat un gran generador d’ocupació, amb el creixement de plantilla més notable de tot Catalunya. Ocupa 3.777 persones a les comarques de Ponent, una xifra que representa un creixement del 48,1 per cent en dos anys.

En el cas de l’Alt Pirineu i Aran estem parlant d’una plantilla de 714 treballadors, la qual cosa significa un augment del 38,9%. Es tracta d’una generació de llocs que se situa a anys llum de la mitjana catalana, de tot just un 5,78%.La Generalitat destaca que tots els indicadors analitzats són positius a la demarcació. La superfície de venda ha crescut un 4,5% a Ponent fins a arribar als 121.414 metres quadrats, mentre que si parlem de la comarca de muntanya la taxa arriba al 12,43% i l’espai d’oferta al client registra 24.459 metres quadrats.Una altra dada significativa és la de la densitat comercial, que reflecteix els metres quadrats de supermercats per cada mil habitants, amb creixements d’un 2,72% al pla i d’un 11,38% a la muntanya, que són 334 i 339 metres quadrats per miler de veïns.

Aquestes xifres, tanmateix, no han d’ocultar el fet que parlem de mitjanes i que hi ha petites poblacions que no disposen de supermercat propi, una manca de serveis que es repeteix en el cas de sucursals bancàries, com va publicar SEGRE el passat dia 19.Per comarques, el Segrià és la de Ponent que presenta més densitat de superfície comercial, amb 341 metres quadrats per miler d’habitants. En xifres absolutes, aglutina 71.108 metres quadrats. Al Pirineu, destaca la densitat del Pallars Sobirà, a l’arribar a 478 metres quadrats per mil veïns, encara que és el Pallars Jussà el que compta amb més nombre d’establiments, amb una quinzena.

La Segarra és la menys dotada de tot Catalunya, amb tot just 218 metres quadrats per miler i la més, l’Urgell, amb 433. A més, Ponent és l’àrea catalana en la qual les cadenes aconsegueixen més rendibilitat de tot Catalunya, amb 5.758 euros per metre quadrat i la segueix l’Alt Pirineu i Aran, amb 5.706. La mitjana catalana és de 5.658.

Mercadona, líder de la muntanya i Carrefour, del pla La Generalitat ha destacat el podi de les diferents ensenyes per àmbits territorials en funció de la superfície comercial. Situa Mercadona, Carrefour i Caprabo al capdavant a Alt Pirineu i Aran, i a Ponent la primera és Carrefour, seguida de Bon Preu i Caprabo. Per comarques, per exemple, l’ensenya lleidatana Supermercats Pujol és la que se situa al capdavant. Bonàrea, per la seua banda, és la primera en diferents municipis de tota la demarcació i en alguns d’aquests representa l’única oferta, com el cas d’Anglesola, per posar-ne un exemple.En el conjunt de Catalunya, Mercadona és líder en superfície, amb un 15,58% del total, mentre que en nombre de punts de venda són Dia (22,01%), Condis (10,20%) i Bonàrea (7,5%).