Desgast emocional i físic entre el col·lectiu sanitari de Lleida

Metges i infermeres de Lleida estan esgotats després de gairebé dos anys de pandèmia i creuen que la situació no canviarà fins que no hi hagi més personal i s’aconsegueixi vacunar tothom per evitar més mutacions del virus.

Eugeni Paredes. Metge al CAP Onze de Setembre «Mai havia vist tantes baixes entre sanitaris i alguns es plantegen deixar-ho»

“Al voltant del 75% de professionals de l’Atenció Primària han manifestat estar cremats per la pandèmia i mai havia vist tants companys de baixa per ansietat i sobrecàrrega laboral. De fet, hi ha metges que es plantegen deixar aquesta professió. Ara, amb l’arribada de l’òmicron, ho vivim amb molta cautela. Segurament hi haurà noves variants a causa de la poca cobertura vacunal a nivell mundial, per la qual cosa si no anem al mateix ritme, aquesta situació perdurarà en el temps.

Ara, als CAP treballem entre onades. Quan hi ha poca incidència de Covid aprofitem per atendre al màxim la patologia no Covid, però quan ve una altra onada torna a quedar desplaçada. El problema és que quan recuperes el seguiment de pacients crònics, aquests han empitjorat, però intentem prioritzar els que estan més greus durant aquesta onada. Un altre problema és que l’excés de burocràcia ens treu temps. En 22 mesos no han estat capaços que la ciutadania pugui sol·licitar directament la baixa i crec que les empreses tenen mecanismes per saber si el treballador menteix o no.

La pandèmia ha deteriorat enormement el sistema sanitari, encara que a la Primària ve de lluny amb un infrafinançament històric, amb falta de recursos i personal. Una cosa bona de tot plegat és que la telemedicina ha vingut per quedar-se. Molts usuaris ja saben utilitzar l’e-consulta i poder fer una videotrucada amb un pacient veient-li la cara dona molta més informació que presencialment amb mascareta.”

José María Tomàs. 69 anys, metge «Vaig contagiar-me quan m’anava a vacunar i des de fa 10 mesos em canso més»

“Soc metge de família i tinc la meua pròpia consulta privada a Mollerussa després de 40 anys a la sanitat pública. El personal sanitari va ser un dels primers col·lectius a vacunar-se contra la Covid i em vaig posar en contacte amb el CAP, que es va portar molt bé, però em van dir que els responsables de la vacunació de Lleida van considerar que ho hauria de fer quan em toqués per edat. Llavors, vaig contactar amb el Col·legi de Metges, que va posar en marxa la vacunació per a sanitaris com nosaltres que treballem de forma privada i quan anava a tocar-me, estava ingressat a l’Arnau de Vilanova després de contreure la Covid.

Vaig tenir una pneumònia bilateral. Vaig estar uns 12 dies a l’hospital i després d’un parell de setmanes a casa amb oxigen. Des d’aleshores, en aquests deu mesos, he tingut més cansament del normal, però fa un mes i mig que em trobo millor i puc fer més coses. Treballo perquè no he de fer esforç físic, jugo al golf, però no puc anar a caminar per la muntanya. Faig una vida normal, però si pujo escales o carrego pes sí que em canso. En canvi, puc caminar fins a vuit quilòmetres per un camí sense desnivell, encara que si hi ha una pujada noto que la meua respiració no està al 100%. Em van dir que estaria uns sis mesos recuperant- me i em va semblar brutal. Ja en porto deu. Hi ha gent que està mesos, un any o ara per ara, sempre”.

Oriol Yuguero. Metge d’urgències a l’Arnau «Cal triar entre normalitat i saturar el sistema o salvar-lo, però amb restriccions»

“Aquest tercer any serà complicat i les autoritats han de decidir fins on volen arribar. És a dir, si es vol mantenir la normalitat el sistema sanitari col·lapsa, per la qual cosa a Lleida es podria fer ús de les clíniques privades per fer aquella activitat que es demori a l’hospital. De fet, no estaria malament construir-ne un altre, ja que l’Arnau de Vilanova s’ha quedat petit.”

“Si torna a arribar una gran pressió assistencial i no tenim recursos, els professionals començarem a agafar baixes perquè no podrem amb això. En cas que les autoritats vulguin controlar la pandèmia i evitar un col·lapse, doncs es necessiten restriccions. Fins al moment en què s’han aplicat mesures, la situació dels sanitaris era d’impotència perquè la vida fora continuava igual i nosaltres no podíem fer vida normal perquè no ens podem permetre encomanar-nos i agafar la baixa. En el servei d’Urgències de l’Arnau no parem d’atendre pacients amb Covid, sobretot persones que no estan vacunades i que estan greus. També venen vacunats, però la majoria ho passa com una grip, ja que la vacuna evita que la infecció sigui greu i fa que gairebé no hi hagi mortalitat.”

“A més, atenem altres pacients per altres patologies, per la qual cosa tenim l’espai dividit en dos circuits, però el sistema sanitari no està preparat i per això les autoritats han de decidir què volen. A tot això se suma que a Urgències s’han diagnosticat malalties o atès gent jove amb complicacions i no hauria d’haver ocorregut, però és el que passa quan hi ha una aturada en l’activitat de consultes i proves, una cosa que va succeir sobretot en la primera onada. A més, a causa de les llistes d’espera, hi ha gent que va a Urgències sense que calgui perquè no vol esperar.”

“La pandèmia ha posat en relleu el deteriorament del sistema sanitari, encara que a nivell de la societat hi ha coses que hauran de canviar, com portar la mascareta si tenim símptomes respiratoris.”