ESNOTICIA
La Covid entra en el seu tercer any amb els sanitaris esgotats i desbordats
Els pacients que van a Urgències a Primària s'han més que duplicat aquests dies
La setena onada de la Covid ha tornat a tensar al màxim els CAP i hospitals de Lleida just quan la pandèmia inicia el seu tercer any i el personal sanitari en porta ja gairebé dos afrontant el gran augment d'activitat que ha provocat. Els professionals afirmen estar “esgotats i desbordats” i Salut admet el cansament i més baixes per estrès.
La pandèmia de la Covid entra en el seu tercer any en plena setena onada a Lleida, la sisena a la resta de Catalunya, després de la irrupció de la variant òmicron just quan semblava estar controlada per l’avenç de la vacunació. Precisament en part gràcies a aquesta immunització, en general els casos són més lleus.
Tanmateix, els CAP i els hospitals han tornat a omplir-se de pacients encomanats, en un moment en què els seus professionals estan esgotats després de gairebé dos anys afrontant tot el treball extra que suposa la pandèmia. “Mai havia vist tants companys de baixa per ansietat, depressió i per estar sobresaturats, i hi ha metges que es plantegen deixar la professió”, assegura Eugeni Paredes, facultatiu del CAP Onze de Setembre. Les baixes provoquen que estiguin encara més desbordats tenint en compte el gran augment de l’activitat.
Per donar una idea, el dia de Nadal, dissabte, el Centre d’Urgències d’Atenció Primària a Prat de la Riba va atendre 630 pacients, quan l’habitual un dissabte sol ser uns 400. El problema és que no es tracta d’un fet aïllat, perquè diumenge va tornar a succeir el mateix i en feiners posteriors en va rebre entre 400 i 500, més del doble del que és normal. “Estem desbordats i esgotats”, afirmen fonts d’aquest servei. El delegat de Salut a Lleida, Josep Pifarré, reconeix que la Covid “ha tensat encara més” el problema de la falta de personal.
Indica que “el cansament és molt significatiu” després de dos anys de “sobreesforç”, i els seus efectes no són sols físics. “Si la pandèmia està tenint un impacte sever sobre la salut mental de la població, és fàcil imaginar que els sanitaris, que ho estan vivint en primera línia, ho acusen d’una forma més important”, afirma. Pifarré apunta que, encara que els motius de les baixes laborals són confidencials, “estic segur que una part significativa són per causes d’estrès”. El gerent de l’ICS a Lleida, Ramon Sentís, també admet que el personal “està molt cansat, atendre la Covid exigeix molt, part de l’altra activitat queda suspesa i després els has de demanar un altre esforç per recuperar-la i no els pots dir que aquesta serà l’última onada, perquè ja n’hi ha hagut moltes”.
Per aquest motiu, expressa el seu “màxim agraïment” als professionals. Precisament, Pifarré considera que “com a societat hem de reconèixer el gran esforç que estan fent”. “En aquests dos anys mai han abaixat la guàrdia, malgrat haver de treballar moltes més hores del compte, transformar el seu model de treball i assumir riscos i càrregues molt significatives”, detalla.
També apel·la a la responsabilitat dels ciutadans perquè respectin les quarantenes i només acudeixin a l’ambulatori si és necessari, i recorda que si algú dona positiu en un test fet a casa, només ha de comunicar-ho en lloc d’acudir al CAP. Per la seua part, la directora d’Infermeria de l’hospital Arnau, Pilar Ibars, creu que la ciutadania valora més el treball d’aquest col·lectiu. “La pandèmia ens ha fet patir situacions complicades i ens hem fet més forts, encara que sembli que visquem el dia de la marmota”, conclou.I si la pandèmia desgasta el personal sanitari, també perjudica la salut pública, amb múltiples operacions i proves no urgents suspeses i un menor seguiment dels pacients.
Pifarré precisa que “estem treballant durament per recuperar activitat”, i que el 2021 s’ha recuperat un vint per cent de la quirúrgica programada en comparació amb el 2020.
Vacunació al màxim per acomiadar l’any