Sense confiança i sense censura

La primera qüestió de confiança plantejada per un alcalde de Lleida des de la restauració de la democràcia va ser rebutjada el passat dia 27 per 13 vots en contra (PSC, PP i no adscrits), 12 a favor (el govern d’ERC i Junts) i dos abstencions (Comú). Miquel Pueyo la va presentar vinculada a l’aprovació del pressupost per a aquest any. Abans de començar el ple, ja estava clar que la perdria, però també que no hi ha alternativa viable, així que la moció de censura que l’oposició pot presentar en el termini d’un mes, fins al proper dia 27, sempre ha estat més teòrica que real i tret d’un cataclisme polític d’última hora ni tan sols arribarà a formular-se, per la qual cosa Pueyo quedarà confirmat i el pressupost, aprovat inicialment.

Pueyo insisteix que la qüestió de confiança estava vinculada a desbloquejar el pressupost. “Tenia l’opció de posar l’alcaldia per damunt de tot i prorrogar el de l’any passat o l’opció més coratjosa de la confiança per evitar el bloqueig, sabent que tenia riscos”, remarca. “Sense pressupost, se n’anaven en orris l’equipament comunitari de múltiples usos [l’alberg de Pardinyes], l’Agro Living Lab [a Gardeny], les depuradores de Sucs i Raimat, vehicles per a la Guàrdia Urbana o el projecte museogràfic del Morera”, detalla, i deixa clar que mai no s’ha plantejat llançar la tovallola, “la meua intenció i horitzó és continuar exercint la responsabilitat de govern”, sentencia.I la possibilitat que l’oposició el faci fora amb una moció de censura sembla utòpica.

El motiu és que per a això es necessiten les firmes de 14 dels 15 regidors de l’oposició. Això obliga el PSC, amb 7, a tenir alhora el suport del Comú i del PP, amb dos edils cada un, ja que encara que els 4 no adscrits la subscriguin, en necessita almenys tres més. I si aconseguir que el Comú i el Partit Popular donin suport simultàniament a un candidat del PSC és molt difícil, a la Paeria és gairebé impossible.

El Comú, que formava part del govern juntament amb ERC i JxCat fins al juliol, pot estar de mala gaita amb els seus exsocis, però els canvis que els reclama són per fer més patent una ruptura amb els anteriors governs socialistes. El seu cap de files, Sergi Talamonte, considera que “no té sentit” formar “un govern Frankenstein” amb PSC, PP i edils no adscrits que van formar part de Ciutadans (tres) i Junts (un), tenint en compte a més que falta poc més d’un any per a les eleccions. Afegeix que no han rebut cap proposta per donar suport a una censura, malgrat que el líder del PSC, Fèlix Larrosa, va anunciar converses per buscar una alternativa.

Precisament, el portaveu del PP, Xavi Palau, assenyala que “cal veure si hi ha una moció amb un candidat que faci el pas endavant, a mi ningú no m’ho ha plantejat”. Palau creu que després de perdre la qüestió de confiança “el govern hauria de ser el primer a moure fitxa”, subratlla que “hi ha una situació de desencant amb tot paralitzat durant 30 dies” i creu que “se sotmet a la ciutadania a un estrès polític que no es mereix”.

Per la seua part, Larrosa diu respecte a aquests dos grups que “dilluns em reuniré amb el PP i dimarts amb el Comú” i que serà llavors quan prendrà una decisió. El líder de l’oposició nega que la incompatibilitat entre les diferents forces sigui un obstacle insalvable. “En política, una cosa és firmar una moció i una altra estar al govern”, afirma, encara que admet que la dificultat d’aconseguir el suport de 14 edils “és evident”. Larrosa subratlla que “els que no vulguin firmar hauran de ser els que donin les explicacions” del perquè. De tota manera, defensa que la situació actual demostra que “el govern està en una situació de debilitat absoluta” al comptar amb només 12 dels 27 edils. “Necessitarà parlar amb els altres grups per aprovar qualsevol projecte i segur que [Pueyo] haurà après que no pot anar de senyoret per la vida i que ha d’arremangar-se com Sánchez i Aragonès i no mirar-s’ho des de la tribuna”, indica, i critica que “regidors del govern no es parlen entre ells”. “És l’alcalde de Lleida més feble de la democràcia”, assenyala, i agrega que “encara que no hi hagués censura o sigui fallida, ningú no conclourà que Pueyo és l’alcalde que necessita la ciutat”.

“El grup socialista és presoner de la seua nostàlgia del passat”

El fracàs de la negociació per pactar el pressupost ha enfonsat encara més les diferències entre el govern i el PSC, que té els mateixos edils que ERC (7). Pueyo ressalta que “el PSC va presentar 45 al·legacions i estàvem disposats a estudiar-les totes fins a l’últim moment tret de la que demanava de descartar l’ECMU, cosa que no farem perquè tenim 4 milions de la Generalitat i la ciutat té una situació vergonyosa des que es va tancar l’alberg el 2005”. En aquest sentit, afirma que “el grup socialista va tenir moltíssimes dificultats per assumir la derrota soferta el 2019, abans de l’estiu ja parlava de moció de censura i s’ha quedat com a presoner del passat en lloc de jugar un paper important com a primer grup de l’oposició”. “El que s’aprecia sota d’aquest soroll [la possible censura] és que hi ha regidors que miren amb nostàlgia el passat”, va manifestar, actitud que va contraposar amb la d’aquells que “miren cap al futur quan queda un terç de mandat, el més apassionant perquè podrem implementar projectes i posar-los en marxa”. Pueyo reivindica la legitimitat i solidesa de la seua alcaldia afirmant que “vaig ser elegit alcalde amb el suport de forces que sumaven el 51% de vots i amb un perfil sobiranista i de canvi de model de govern; vaig guanyar les eleccions i vaig ser elegit amb una majoria còmoda”. Així mateix, defensa que sempre ha dialogat, al contrari del que critica l’oposició. “Mai no he deixat de parlar amb regidors d’altres forces”, diu, i afegeix que també “hi ha la voluntat de continuar parlant” amb els seus exsocis del Comú. “La meua responsabilitat és ser l’alcalde de tots els lleidatans”, proclama, i subratlla que la seua prioritat “és donar impuls a la ciutat amb el pressupost d’aquest any”.

La normativa obliga que catorze edils presentin la moció

La normativa estableix que una moció de censura contra Pueyo ha de ser firmada per 14 edils, que constitueixen la majoria absoluta del ple. Una modificació de la Llei Orgànica de Règim Electoral (Loreg) el 2011 obligava a augmentar aquest número en el mateix de regidors no adscrits que hi hagués al ple municipal, però el 2018 el Tribunal Constitucional va revocar aquest punt i va establir que aquesta suposició només s’havia d’aplicar en el cas dels edils no adscrits que haguessin format part del grup polític de l’alcalde contra qui s’adreça la censura. A la Paeria no n’hi ha cap, ja que encara que el regidor no adscrit Sergio González va formar part del govern, ho va fer com a membre del grup de Junts per Catalunya i no d’ERC, que és el de Pueyo.