La Generalitat ubicarà la seu a Magisteri i iniciarà les obres de Torreblanca el 2023

El vicepresident de la Generalitat, Jordi Puigneró, va anunciar ahir que la nova seu única de la Generalitat a Lleida s’ubicarà al solar de Magisteri i que les obres començaran el primer semestre del 2026. Així ho va assegurar en un acte a la Cambra de Comerç de Lleida, en què va presentar el pla director urbanístic (PDU) del nou polígon de Torreblanca, la construcció del qual començarà l’abril del 2023 i tindrà una superfície inicial de 240 hectàrees ampliable a 430. És promogut per l’Institut Català del Sòl (Incasòl) i la Paeria i la seua posada en marxa suposarà una inversió de 200 milions, a més de 30 milions per construir una terminal de ferrocarril per a mercaderies amb una andana de 750 metres de longitud ampliables a 1.500.

Sobre la nova seu de la Generalitat, que aglutinarà totes les seues oficines a Lleida, ara disperses en diversos edificis, i que acollirà 1.200 treballadors, Puigneró va dir que s’ha escollit el solar de Magisteri, de 5.216 metres quadrats, després de descartar l’antiga farinera La Meta “al ser un dels edificis més característics i únics de la ciutat, per la qual cosa hem decidit preservar-lo com està”. Més tard, el Govern va detallar que la redacció del projecte es traurà a licitació el 2023 i les obres estarien enllestides el 2029. Actualment el solar de Magisteri s’utilitza com a aparcament i la Generalitat va cedir-ne l’ús el 2020 i durant tres anys a la Paeria, però l’alcalde, Miquel Pueyo, va assegurar que “posarem totes les facilitats perquè la Generalitat pugui construir-hi la seu”.Respecte al nou polígon de Torreblanca, el director general d’Ordenació del Territori i Urbanisme, Agustí Serra, va dir que “la superfície total és de 430 hectàrees, de les quals 240 són públiques, i és un sector que està molt ben connectat amb la ciutat”.

Va destacar que un dels avantatges que té Torreblanca respecte a altres àrees industrials és “que la parcel·lació del terreny s’adaptarà a les demandes de les empreses interessades”. Al seu torn, va afegir que el dia 27 faran una jornada informativa sobre el polígon, que al maig s’aprovarà inicialment el PDU i al desembre de forma definitiva, així com el pla de reparcel·lació i urbanització. Per tot plegat, el Govern preveu que les obres comencin l’abril del 2023, poc abans de les eleccions municipals, i tindran una durada aproximada d’un any.Per la seua banda, Pueyo va dir que el d’ahir és “un dia històric perquè Torreblanca és un símbol de recuperació per fer front a la falta de sòl industrial a Lleida”.

Va recordar que la ciutat “va perdre el tren de la industrialització als seixanta perquè les elits temien que perdrien poder i amb Torreblanca compensem aquest deute històric”. Per la seua banda, el tinent d’alcalde d’Urbanisme, Toni Positus, va dir que durant l’any passat “han vingut delegacions nacionals i internacionals a veure els terrenys per establir les seues empreses a Torreblanca”, però no va concretar si alguna ja ha iniciat els tràmits per instal·lar-s’hi una vegada hagin acabat les obres.

Una oferta de sòl industrial “com dos plantes de la fàbrica Seat”

El vicepresident Puigneró va assegurar que el de Torreblanca serà “un dels sectors industrials més grans de Catalunya”. Ho va il·lustrar afirmant que amb aquest Lleida tindrà tant sòl industrial “com dos fàbriques Seat”. També va destacar que aquest serà “el primer polígon de Lleida amb grans parcel·les, cosa que millorarà la nostra competitivitat respecte a altres territoris”, alhora que va elogiar que el futur polígon tingui una gran terminal de ferrocarril “que el connectarà amb els ports de Barcelona i Tarragona i contribuirà a la descabornització per apostar per altres mitjans de transport més sostenibles”. Al seu torn, el vicepresident va recalcar que a nivell industrial aquesta és “l’aposta més important del Govern per desplegar una de les àrees industrials clau de Catalunya”.

Per la seua banda, el president de la Cambra de Comerç, Jaume Saltó, va dir que Torreblanca serà “un motor econòmic” que ajudarà a frenar la fuga d’empreses del territori i va xifrar en 428 les firmes que han marxat de Lleida en els últims cinc anys. Al seu torn, va demanar a Puigneró “més suport i accions en matèria de digitalització per retenir les empreses”.