Les llengües no oficials donaran punts en les proves per a places de Mossos
Es podran presentar voluntàriament a dos exàmens de llengües com l'anglès, l'àrab, el xinès o l'amazic
Imatge de la comissaria dels Mossos a Lleida.
La nova convocatòria de 840 places dels Mossos d'Esquadra que s'ha obert aquest dijous inclourà, per primer cop, proves voluntàries de 16 idiomes no oficials. Seran exàmens no eliminatoris, però donaran més punts als aspirants que els aprovin. Cada aspirant podrà fer un màxim de dos exàmens d'aquests idiomes i tots donaran els mateixos punts. Els exàmens consistiran en un qüestionari tipus test per avaluar la comprensió oral dels idiomes següents: anglès, francès, alemany, italià, rus, romanès, ucraïnès, àrab dialectal (darija), amazic, wòlof, parlat a Senegal i Gàmbia, mandinga, també parlat a l'oest d'Àfrica, xinès mandarí, urdú/hindi, panjabi, bengalí i tagàlog, que es parla a les Filipines. Els aspirants s'han d'examinar obligatòriament de català, però no de castellà, perquè es considera que tots ja tenen el nivell mínim requerit. Tampoc hi ha la possibilitat de fer examen d'aranès.
La principal novetat de la convocatòria és que es reserven el 40% de les places per a dones, 336, a les quals es modificaran els barems de les tres proves físiques (circuit d'agilitat, pressió sobre banc i cursa de llançadora) per correlacionar esforç i resultat i per distribuir percentualment els resultats i puntuacions dels dos sexes de forma "idònia, equiparable i homogènia". Per primer cop cadascuna de les tres proves físiques puntua el mateix, un 33,33%.
El conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, ha dit que "per primera vegada en una convocatòria de la Generalitat de Catalunya es valorarà el coneixement de 16 de les llengües parlades pels catalans, un coneixement que aportarà als Mossos d’Esquadra més capacitats en el servei a la ciutadania, en el treball de proximitat, en l’atenció a turistes i altres persones d’origen estranger, així com en les tasques policials de tot tipus". "Parlar una llengua és, també, conèixer una cultura, apropar-se, des del respecte, a la ciutadania i interpel·lar als catalans de tots els orígens per a que sentin els Mossos com la seva policia i, si ho volen, puguin presentar-se com a aspirants", ha afegit.
Segons el conseller, "cal tenir present que en el segle XXI Catalunya ha tingut una de les transformacions demogràfiques més importants d’Europa, que avui un 20,4% dels catalans han nascut a l’estranger i que a Catalunya s’hi parlen habitualment unes 300 llengües. Amb aquesta mesura que suma diversitat, el cos dels Mossos guanyarà capacitats, identificació amb la ciutadania i, així, podrà oferir un millor servei".
