«El Govern central es nega al fet que el català sigui cooficial a la UE»

Arribaran aquest any els primers pronunciaments per part de la justícia europea sobre les penes pel procés?

Aquesta és la previsió i n’estem molt pendents, perquè la majoria de les vegades les victòries que hem aconseguit per defensar els interessos dels represaliats han vingut d’Europa.

Espera que seran favorables?

Tot fa pensar que s’alinearan amb el principi del dret comunitari europeu, i crec que donaran la raó als postulats de la Generalitat i dels exiliats. S’ha de recordar que el Consell d’Europa va aprovar àmpliament unes recomanacions en les quals demanava una amnistia de facto, una solució política per als exiliats, reformar el Codi Penal espanyol i deixar de judicialitzar un conflicte polític. Crec que aquesta primera victòria política condicionarà molt els pronunciaments.

Com creu que afectaran la política i la justícia espanyola?

La Unió Europea ha d’assegurar que el dret comunitari es compleix i no hi pot haver un tracte diferent. Cada cas té les seues peculiaritats, però igual que la gent es fixa en Polònia o altres països que han incomplert la llei europea, si Espanya no segueix el que diuen els tribunals europeus ens trobaríem davant d’una vulneració del dret comunitari.

Si Puigdemont i la resta dels exiliats reben resolucions favorables i tornen a Espanya, tem que puguin entrar a la presó?

Caldria preguntar al president Puigdemont i als exiliats què faran, però primer s’ha de pronunciar la justícia europea. Com a Govern som euròfils, però crítics, ja que volem una Europa que estigui a l’altura dels seus valors fundacionals i els respecti.

Quines gestions estan fent perquè el català sigui cooficial a la Unió Europea i quins obstacles s’han trobat?

Voldria destacar tres idees. La primera és que som la tretzena llengua més parlada d’Europa i n’hi ha onze de menys parlades que són cooficials. La segona és que la cooficialitat no és un caprici, ho contempla l’Estatut, i la tercera és que això no s’aconsegueix per falta de voluntat política del Govern espanyol. A la meua primera reunió amb el ministre d’Exteriors li vaig demanar que donessin suport a l’oficialitat del català a Europa i s’hi va negar.

Hem denunciat aquest fet i buscarem complicitat amb tots els agents europeus i hi continuarem insistint, perquè la legitimitat de cooficialitat del català a Europa és i ha de ser una cosa indiscutible.

Com s’estan tramitant els fons europeus i el seu repartiment?

Hem creat i liderat una xarxa de trenta regions europees per destacar la importància de tenir-nos en compte en el disseny, distribució i execució d’aquests fons. Perquè el que ha passat en diversos estats és que hi ha hagut una centralització i no s’ha tingut en compte el paper de Catalunya o la Llombardia, per exemple.

Quin paper tenen les ambaixades de la Generalitat? Preveuen ampliar-les a curt termini?

Un dels objectius de la Generalitat aquest any és enfortir i fer créixer del departament d’Acció Exterior, una àrea molt jove. Hem augmentat el seu pressupost un 28 per cent, una de les partides importants és la de les delegacions del Govern i a començaments d’aquest any presentarem el pla de creixement i finançament d’aquestes delegacions per reforçar les existents i crear-ne altres de noves. Les ambaixades ens representen al món i estan a disposició de qualsevol ciutadà, empresa i administració del territori que les necessiti.

Un dels seus antecessors, Raül Romeva, ha estat a la presó i un altre, Bernat Solé, ha estat inhabilitat.Tem que pugui passar-li una cosa similar en funció del que passi aquest any?

Fer acció exterior és el nostre deure i dret i així ho estableix l’Estatut. Com a consellera estic convençuda que fem el que toca i continuarem consolidant el departament. El Tribunal de Comptes va fer una operació política que no s’ajusta a la legalitat vigent i que pretén la ruïna civil de les persones que s’han dedicat a fer acció exterior.