Sis dones substitueixen rectors en algunes "misses" de Lleida

Sis dones, reconegudes com a "laiques en missió pastoral", realitzen "substitucions" davant de l’absència de capellans ordenats suficients per donar servei religiós a tots els pobles de Catalunya i dirigeixen celebracions litúrgiques amb comunions prèviament beneïdes perquè ningú no es quedi sense missa.

Elles són Concepció, Rosa María, Núria, Montserrat, Rosa i Lola, que tenen el reconeixement de l’arquebisbat de Tarragona, que els ha facilitat dur a terme la tasca i destaca la seua vàlua i l’oportunitat que representen per "fer més visible la feina de la dona a l’Església".

Comparteixen responsabilitats amb els escassos sacerdots que donen servei en les arxiprestats de Penedès, Urgell-Garrigues, Tarragona-Llevant, Priorat i Baix Camp, alguns geogràficament a Lleida, encara que pertanyents a l’arquebisbat de Tarragona.

"Va ser la falta de rectors la que ens va portar a descobrir el carisma de les laiques dins de l’Església. Encara que la figura va créixer per aquesta mancança, i encara que ara de cop arribessin prou capellans ordenats, no s’hi deixaria de comptar", explica a Efe el portaveu de l’arquebisbat de Tarragona, Simó Gras.

La majoria d’aquestes dones porten mitja vida dedicada en una mesura o una altra a "assistir" a les seues parròquies, donant acompanyament a malalts, gestionant les catequesis o anant a residències, però d’un temps ençà han anat guanyant pes també des del púlpit segons anaven minvant els ordenats disponibles, una funció que fa anys reconeixen era vista amb "reticències" per alguns feligresos pel fet de ser dones, si bé en el dia d’avui "tothom el viu amb normalitat", comenta Rosa Maria Sànchez a Efe.

"La gent agraeix poder anar a una celebració litúrgica en la seua població i amb assiduïtat. Si tinguessin que vindre els dos rectors que hi ha no seria possible", afegeix.

Deixa clar que elles no consideren que el que fan és "missa" pròpiament, sinó "lectures de la paraula de Déu", encara que reconeix que l’important per als creients que van a la parròquia és pregar en comunitat més enllà d’etiquetes.

Concepción Motlló, la més activa en aquestes funcions, es reparteix amb un quadrant les litúrgies d’Arbeca i les poblacions properes amb el rector de la zona. "Dissabte faig jo Arbeca i a ell Els Omellons i diumenge al revés. També ens organitzem així per assistir a altres pobles. Anem fent torns i així hi pot haver servei a tot arreu".

A la celebració de la lectura d’aquest dissabte en la població lleidatana d’Arbeca, coneguda per l’oliva arbequina, acudeixen mitja dotzena de feligresos malgrat que a les 19 hores la foscor i el fred del silenciós poble no són l’estímul més gran per sortir de casa.

Concepció, que dirigeix la celebració de la paraula i entrega les comunions prèviament beneïdes pel rector, explica a Efe després de la celebració que fa anys que venen preparant-se per assumir aquestes tasques i que no resulta cap problema per als quevan a l’església, majoritàriament també dones.

Rosa María destaca igualment que els feligresos viuen amb gran naturalitat veure una dona al púlpit i reflexiona si normalitzar-lo amb dones ordenants, davant de l’absència de prou homes rectors, no seria una solució a valorar.

Per a ella, "l’Església té dos grans assignatures pendents que, a més, atansarien a la gent més jove: d’una banda ordenar a dones capellans i, per un altre, que el celibat no sigui obligatori sinó voluntari".

Per a Concepció, no és tan important ser o no ordenada, ja que ella diu ser "feliç" dirigint la litúrgia. "No necessito més reconeixement que poder fer el que estimo. A més, davant de l’home hi ha diferències entre les persones, però davant de Déu tots som exactament iguals", apunta.

Tal és la seua devoció per ajudar la parròquia que l’ha combinat al llarg dels anys amb el seua feina de costurera i la criança de tres fills i sis nets. "De vegades no tenia amb qui deixar als nets i els he portat amb mi a la parròquia perquè em tocava fer la celebració", assenyala.

Des de l’arquebisbat de Tarragona expliquen que en altres llocs, i particularment en missions, a l’Àfrica i Llatinoamèrica, és més habitual la figura de les laiques que dirigeixen serveis religiosos, mentre que a Espanya i més encara en els nuclis més poblats és una mica menys freqüent.

El seu portaveu, afegeix que, amb tot, l’arquebisbat no llegeix l’assumpte en termes de conveniència o no d’ordenar dones, i que valoren en qualsevol cas que "aquestes persones fan un servei extraordinari i naturalment en les comunitats la gent el rep molt bé".