Educació exigirà el C2 de català als docents

El departament d’Educació inicia els tràmits perquè el llargament reivindicat institut de Cappont sigui una realitat d’aquí a “tres o quatre anys”. Així ho va anunciar ahir a Lleida el conseller Josep Gonzàlez-Cambray. Al solar de darrere del col·legi Frederic Godàs cedit per la Paeria i davant de representants de les famílies dels alumnes de les tres escoles, del consell de zona i de la Federació d’Associacions de Veïns, va afirmar que aquesta obra “és al número u de la llista de prioritats” a la província en el marc del pla de construcció de centres educatius del Govern del 2022.

Va detallar que abans de l’estiu destinaran una partida econòmica per a aquest equipament, que tindrà tres línies per donar resposta a les necessitats educatives de Cappont, on actualment els alumnes de Primària estan adscrits als instituts del Camp Escolar, i no oferirà FP. En paral·lel, Educació organitzarà un procés participatiu perquè la comunitat educativa i la Paeria donin la seua opinió sobre “l’institut amb el qual somien”. Després, licitaran la redacció del projecte, la firma que guanyi el redactarà, es traurà a concurs la construcció i s’edificarà.L’alcalde, Miquel Pueyo, va mostrar “satisfacció” pel “compromís decidit d’Educació per aquest projecte i va dir que “a la Paeria des de l’inici del mandat considerem que aquest era un dels objectius principals de la ciutat i el més important de Cappont”.D’altra banda, en un partit telemàtic amb directors de centres de Primària i Secundària celebrat ahir a les 9.00 hores, la directora general de Professorat els va informar que a partir del 2024 i de forma progressiva tots els docents hauran de tenir el nivell C2 de català.

La idea és incorporar-lo com a requisit (ara només és un mèrit) per als que accedeixen a la funció pública i després estendre-ho a tot el professorat, part del qual no disposa del C2, sinó de nivells inferiors com el B2. Hores més tard, Gonzàlez-Cambray es va reunir a la Seu Vella amb els directors de Lleida. Respecte a la resolució del Tribunal Superior de Justícia que fa una setmana va donar un termini de deu dies a la Generalitat per començar a aplicar el 25 per cent de classes en castellà, els va dir que el dictamen vincula la conselleria, no els centres.

El conseller vol que continuïn aplicant el seu projecte lingüístic d’immersió en català i si reben una denúncia, que la notifiquin a Inspecció educativa. En aquest sentit, el Parlament va rebutjar ahir una moció de Ciutadans que instava el Govern a complir la sentència després d’un encès debat.

L’Estat preveu un cribratge d’accés a Magisteri com a Catalunya

El ministeri d’Educació va presentar ahir a la taula de negociació amb els sindicats i a la comissió general d’Educació amb les comunitats un document amb vint-i-quatre propostes per a la millora de la professió docent, entre les quals destaca l’establiment d’un examen d’accés al grau en educació Infantil i Primària.

Avaluaria les competències comunicatives, el raonament crític i les habilitats logicomatemàtiques, com ja es fa a Catalunya amb les Proves d’Aptitud Pedagògica (PAP).

Fa gairebé dos dècades que el barri reivindica aquest centre

Els veïns de Cappont i la comunitat educativa de les tres escoles d’Infantil i Primària del barri (Frederic Godàs, Camps Elisis i Francesco Tonucci) porten gairebé dos dècades reclamant l’institut amb múltiples mobilitzacions, i el 2016 fins i tot van col·locar una primera pedra simbòlica al solar. El Parlament ha aprovat en diverses ocasions propostes per tirar-ho endavant que no s’han materialitzat.

Ahir dijous, representants de les famílies van proposar al conseller habilitar uns mòduls per oferir places de Secundària a Cappont abans que estigui finalitzat l’institut. Cambray va respondre que per al curs vinent no, però que “no descartem res”.

Cambray defensa que se supleixen tots els docents de baixa per Covid

El conseller va defensar que des de la tornada a les aules després de les vacances de Nadal Educació està cobrint “totes les baixes de curta durada” amb nomenaments diaris (amb referència a les de docents per Covid) i va assegurar que els percentatges que els sindicats asseguren que no es cobreixen no s’ajusten a la realitat.

“Hem fet més de 12.000 [13.156 fins ahir] substitucions efectives i les baixes que no es cobreixen no és perquè no fem nomenaments sinó que perquè les persones que són a la borsa no estan obligades a acceptar-ho, i es nomena l’endemà. Per la seua part, delegats sindicals es van manifestar ahir al davant de la seu de la conselleria a Barcelona.