La Paeria ja té nou pressupost després de fracassar l'intent de moció de censura

L'ajuntament de Lleida ja té aprovat inicialment el pressupost per aquest any després que la passada mitjanit acabés el termini perquè l'oposició presentés una moció de censura contra l'alcalde, Miquel Pueyo, que també ha quedat ratificat després de perdre fa un mes la qüestió de confiança.

El pressupost de la Paeria de Lleida va quedar ahir aprovat inicialment de forma automàtica al no aconseguir el PSC sumar la majoria absoluta per presentar una moció de censura contra l’alcalde el mes de termini que tenia després que aquest perdés la qüestió de confiança. D’aquesta manera, els comptes tiren endavant un mes i mig després que no es poguessin aprovar al ple perquè el Comú es va abstenir a última hora, amb la qual cosa va trencar l’acord amb ERC i Junts. Llavors, l’alcalde, Miquel Pueyo, va presentar una qüestió de confiança vinculada a l’aprovació dels comptes que va perdre, de manera que es va obrir aquest mes de termini per a una censura.

El PSC, principal partit de l’oposició, va afirmar ahir que tenia el suport de tretze dels catorze edils necessaris, per la qual cosa no ha pogut presentar-la, fet que a més de l’aprovació inicial dels comptes comporta que Pueyo quedi ratificat. Després de confirmar-se aquest fet, Pueyo va subratllar que “per a mi el més important és que es pugui tancar el període d’incertesa i es pugui aprovar provisionalment un pressupost de 190 milions d’euros pensat per a la recuperació econòmica i social de Lleida” i que “l’únic que he de lamentar és que s’hagi retardat gairebé dos mesos, és un temps perdut per als interessos de la ciutat i potser algú haurà d’explicar en el seu moment per què els hem hagut de perdre”. Va afegir que durant aquest període “la meua missió principal ha estat la que correspon a l’alcalde de tots els lleidatans”.

En aquest sentit, va insistir que “mentre altres han tingut temps per fer accions, de vegades amb cert grau de teatralitat, jo m’he hagut de concentrar en la realitat de les necessitats de la ciutat”. Per la seua part, el cap de l’oposició i líder del PSC, Fèlix Larrosa, va destacar que aquest escenari de bloqueig temporal “ens l’ha portat l’alcalde per la seua incapacitat d’aconseguir acords”. Va remarcar que no van donar suport als comptes “per la negativa a deixar sobre la taula l’alberg de Pardinyes” i va qualificar el govern de “sectari”.

Larrosa va dir que “tenim tretze suports, insuficients per a la moció, però més dels que té el govern” i que el Comú haurà d’explicar per què no els va donar suport. “Primer els vam oferir un govern bipartit i després que nosaltres governéssim en solitari”, va dir Larrosa, que va assegurar que els edils del Comú “van demanar donar suport als comptes i presentar la censura al cap d’un mes, però en operacions d’electoralisme i populisme no ens trobaran”. Va justificar el seu rebuig al fet que el PP entrés al govern “per coherència ideològica”, i va dir que malgrat el que ha passat, estan disposats a arribar a acords amb el govern “pel bé de la ciutat”.

Finalment, va qualificar de “fum” els projectes anunciats pel govern aquestes últimes setmanes i va afirmar que “l’experiment Pueyo a Lleida ha fracassat. Com va dir l’alcalde, queden 442 dies de mandat i tinc més força que mai, vull ser alcalde, però no ho seré a qualsevol preu”, va concloure Larrosa.

Repartiment de crítiques cap a l’equip de govern i el grup socialista

Els altres dos grups de l’oposició, el PP i el Comú, també van donar la seua versió sobre el frustrat intent de censura.

El primer va ser el líder del PP, Xavi Palau, que el va qualificar de “doble fracàs. El govern va perdre la qüestió de confiança i el primer partit de l’oposició ha estat incapaç de sumar una alternativa”, va dir. També va criticar que el PSC vetés la seua possible entrada al govern i va afegir que “hem rebut zero propostes sobre com es volia fer aquest govern”.

El portaveu del Comú, Sergi Talamonte, va dir que el PSC “ha estat incapaç de plantejar una proposta seriosa de govern alternatiu” i li va atribuir un “càlcul electoralista”. Al seu torn, va criticar el govern per “immobilisme” i per oblidar “les polítiques de canvi”.