TRIBUNALS SENTÈNCIA
Condemnat un lleidatà a pagar 500 euros al mes a l'exesposa pels treballs domèstics
Cinc-cents euros cada mes durant dos anys pels treballs domèstics i 18.787 per ajudar-lo en la comptabilitat de la seua empresa. Això és el que haurà de pagar un lleidatà a la seua exesposa, segons una sentència a què ha accedit aquest diari. S'ha provat que la dona feia les tasques de la casa, cuidava la filla i ajudava el marit en la seua feina.
La sentència de divorci ha estat dictada per l’Audiència de Lleida.
L’Audiència de Lleida ha condemnat un lleidatà a indemnitzar la seua exesposa amb 12.000 euros, a raó de 500 euros mensuals durant dos anys, en concepte de pensió compensatòria per la dedicació a les tasques de la casa, en una sentència poc freqüent, encara que ja s’han donat alguns altres casos (vegeu el desglossament).
A més, també li haurà de pagar 18.787 euros més a causa que ella col·laborava en les tasques de comptabilitat, facturació i comercials de l’activitat del marit, manyà. La secció civil de l’Audiència ha ratificat la sentència de divorci del jutjat de Primera Instància 9 de Lleida i fixa 18.787 euros per l’ajuda en l’empresa davant dels 21.721 que es va establir en primera instància. La parella va estar deu anys casada i té una filla en comú.
L’home també s’ha de fer càrrec del setanta per cent de les despeses de la filla, mentre que la dona ha de satisfer el trenta per cent restant.
Una sentència va eximir un pare de pagar 300 euros al seu fill perquè treia males notes a la UdL
L’advocat de la dona, Enric Rubio, de Rubio Advocats, explica que “va ser una ruptura matrimonial realment molt traumàtica. Després de 10 anys de matrimoni, la meua clienta es va veure sense cap tipus d’ingrés, malgrat haver-se fet càrrec de la cura de la llar, de la filla en comú i de col·laborar activament en l’activitat econòmica i empresarial del marit”. En aquest sentit, el lletrat afirma que, en aquest cas, “s’ha fet justícia a favor de la dona.
Si bé a Catalunya el règim legal és el de separació de béns, el Codi Civil català contempla mecanismes legals que permeten equilibrar situacions injustes, derivades que un dels cònjuges s’hagi fet càrrec de la cura de la llar o dels fills o fins i tot hagi contribuït en el negoci o en l’activitat econòmica de l’altre, com és el cas. En aquest sentit, cal tenir en compte totes les circumstàncies”. L’Audiència de Lleida raona que “el període de dos anys de prestació que fixa la sentència ens sembla correcte i suficient perquè [la dona] pugui reintegrar-se al mercat laboral donada la seua edat i la seua preparació.
Tanmateix, 500 euros al mes, encara que pugui semblar una quantitat important, s’ajusta també a les capacitats del seu exmarit (...) en relació amb la posició econòmica d’ambdós [una vegada] trencada la convivència i les decisions preses en interès de la família durant la convivència, com va ser deixar el treball anterior que clarament ha minvat la capacitat de la dona d’obtenir ingressos”. Quant a la compensació per raó de treball, el tribunal diu que la demandant “es va involucrar clarament en l’empresa del marit” ja que “hi ha estat realitzant tasques de caràcter administratiu i comptable”. La sentència no és ferma i es pot recórrer davant del Tribunal Suprem.
Casos insòlits a Lleida amb diferent resultat
En els últims anys, els jutjats de Lleida han dictat sentències de divorci que contemplen pensions compensatòries per dedicació a la llar o per raó de treball. Així, per exemple, el 2016 l’Audiència Provincial de Lleida va dictaminar que un empresari lleidatà havia d’indemnitzar la seua exdona amb 180.000 euros pels guanys en l’empresa familiar. La parella es va divorciar després de vint anys de matrimoni.
Durant quinze, la dona va treballar per a l’empresa de la qual el seu marit era titular. En canvi, el 2018 va denegar una indemnització de 162.000 euros que una dona sol·licitava que li abonés la seua exparella després de quinze anys de relació en comú al·legant que “es va dedicar 100% al domicili familiar”. El tribunal no ho va veure acreditat.També hi ha hagut casos curiosos entre pares i fills.
És el cas d’un lleidatà que va ser condemnat a continuar pagant una pensió d’aliments a les seues dos filles de 20 i 21 anys respectivament encara que cap d’elles no estudiava i fins i tot tenien feines remunerades. En canvi, l’any 2009 es va eximir un pare de pagar una pensió de 300 euros a un fill de 25 anys perquè aquest treia males notes a la Universitat de Lleida. A aquestes sentències insòlites s’uneix la dictada ara que obliga a compensar el treball domèstic de la dona.
