ENSENYAMENT AVALUACIÓ
Suspensos més edulcorats
Educació preveu canviar l'actual 'No Assoliment' a 'En Procés d'Assoliment' || Diversos directors consideren un “eufemisme” aquesta nova qualificació
Alumnes entrant en una escola en una imatge d'arxiu.
La conselleria d’Educació preveu qualificar els suspensos en Primària i ESO com En Procés d’Assoliment (EPA) en comptes de l’actual No Assoliment (NA), segons consta a l’esborrany del decret de Currículums. La resta de qualificacions que rebran les famílies i l’alumnat seran Assoliment Excel·lent (AE), Assoliment Notable (AN) i Assoliment Satisfactori (AS), igual que ara. El departament va substituir les qualificacions numèriques del 0 al 10 per aquesta nomenclatura el 2016 a la Primària i el 2018 a la Secundària.
L’esborrany també disposa que a les actes oficials d’avaluació de fi de curs de segon, quart, sisè de Primària i de final d’ESO, “per adequar-se a la resta de l’Estat”, les qualificacions hauran de continuar sent Excel·lent, Notable, Bé, Suficient i Insuficient, i especifica que En Procés d’Assoliment equival a aquesta última. Així mateix, el Govern segueix mantenint que es pugui aprovar l’ESO amb algun suspens “si de forma col·legiada l’equip docent considera que no serà impediment per a la continuïtat formativa”. Diversos directors de centres de Primària i de Secundària de Lleida consultats creuen que la qualificació d’En Procés d’Assoliment és un “eufemisme”.
“És un eufemisme per disfressar la realitat. A ningú no li agrada que li diguin que no ho ha aconseguit o que ha suspès”, va indicar la directora d’una escola, i va considerar que “falta rigor”. El director d’un institut ho va valorar “molt negativament”.
“Les coses s’han de dir pel seu nom i les estem tapant amb eufemismes per no dir que no ho ha aconseguit. Si no tenim clar on fallem, no podem millorar. És una manera de dissimular el possible fracàs escolar”, va assenyalar.
Un tercer ho veu una qüestió d’“estètica”.D’altres, en canvi, treuen ferro a l’assumpte. “No deixa de ser una manera de dir les coses. En el fons el significat és el mateix”, va dir un director d’escola.
Va argumentar que “des del punt de vista competencial, el concepte en procés deixa obert un espai de temps més ampli per aconseguir l’objectiu” i va afegir que “és menys agressiu per a l’alumne, encara que ha d’entendre que haurà de continuar insistint en el seu assoliment”. La directora d’un institut defensa que l’expressió En Procés d’Assoliment en l’avaluació dels alumnes “denota que no queda tancada, és contínua i hem de continuar treballant per aconseguir l’assoliment efectiu de la competència”. A més, remarca que el decret especifica clarament que equival a un insuficient.L’esborrany de decret també determina que s’eliminaran les notes trimestrals i seran substituïdes per informes de seguiment.
A més, té en compte la perspectiva de gènere en les assignatures, per exemple, en l’estudi de la història, l’art, l’ètica de la comunicació i la literatura. També s’inclou la cultura de la pau, l’emergència climàtica i el foment d’una consciència crítica.
Aprenentatge de llengües segons l’entorn dels centres
El decret preveu que els centres determinin els criteris per organitzar l’aprenentatge de llengües segons la composició lingüística del seu alumnat i de l’entorn, “en el marc de l’autonomia dels centres”, cedint-los la gestió d’un percentatge d’hores.
La portaveu del Govern, Patrícia Plaja, desvincula aquest decret del compliment de la sentència del 25%. En aquest sentit, va mostrar la satisfacció del Govern per l’arxiu de la Fiscalia de les denúncies interposades per entitats a favor de l’educació bilingüe contra el president Pere Aragonès, i el conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray.
L’“emancipació nacional” a Catalunya s’estudiarà a l’ESO
El text preveu que a tercer i quart d’ESO s’identifiquin, en Ciències Socials, “les lluites i moviments socials i d’emancipació nacional” a la Catalunya i Espanya contemporànies.
Incorpora el “reconeixement del concepte plurinacional de l’Estat i de la necessitat de preservació de les llengües i les cultures pròpies com a font de riquesa compartida”. “És necessari fer emergir en l’alumnat la consciència de pertinença lingüística i potenciar” l’ús del català, indica. En història, es proposa d’identificar col·lectius “sotmesos, silenciats i invisibilitzats” fins al present.
