L'IMO, l'institut de les oportunitats

Les lletres gegants de Lleida a l’estació de trens, un viver d’emprenedors i els serveis de neteja de la canalització i les Basses d’Alpicat. Aquests tres treballs tan diferents un de l’altre tenen un denominador comú: són projectes que ha impulsat l’Institut Municipal d’Ocupació (IMO), un ens municipal que ofereix formació i assessorament per aprendre gairebé qualsevol ofici a tots els col·lectius i edats possibles. Un exemple d’això és que l’any passat va atendre i va oferir assessorament laboral a 3.943 persones, 533 més van participar en algun dels seus cursos de formació, va aconseguir la inserció laboral de 838 a través d’alguns dels seus programes i unes altres 546 ho van fer mitjançant el servei d’intermediació laboral de la Generalitat. Unes xifres destacables, sobretot tenint en compte el context de pandèmia, que esperen superar aquest any, que ha arrancat amb 15 projectes de formació laboral entre els quals destaquen els de fusteria, soldadura, pintura o administració d’empreses.

La responsable de programes d’ocupació de l’IMO, Marina Guivernau, recalca que en aquest institut “gestionem tots els temes d’ocupació de la Paeria i la Generalitat a la ciutat i els programes que fem depenen de les subvencions que ens ofereixen altres entitats i institucions, com per exemple el Servei d’Ocupació de Catalunya”. Aquests cursos es fan al llarg de l’any i el que per a Guivernau diferencia l’IMO de la resta d’instituts de formació laboral és que “els fem tant a l’estiu com a l’hivern, no parem cap dia feiner i, malgrat que els programes van variant, sempre n’hi ha uns quants de dirigits als joves, col·lectius vulnerables i majors de 45 anys. El nostre objectiu primordial és millorar la formació de les persones, la qual cosa en la majoria de casos es tradueix en una millora de les seues vides”, diu Guivernau.L’IMO té la seu a Pardinyes i disposa de diversos equipaments per tota la ciutat.

Segons detalla el regidor d’Ocupació, David Melé, aquests són “el viver d’empreses a Gardeny, on emprenedors poden impulsar les seues pimes fent ús de les instal·lacions; un centre especial de treball a Vallcalent, amb 55 treballadors que s’encarreguen del manteniment de la jardineria i la canalització del riu; i l’escola de jardineria del carrer Til·ler, amb 32 alumnes d’entre 14 i 21 anys amb complexitat especial que s’encarreguen de tenir cura de l’estat de les Basses d’Alpicat”. Però sens dubte el seu equipament més conegut és la Casa dels Oficis de Pardinyes, situada a la seu de l’IMO. “Oferim quatre tallers de pintura, soldadura, fusteria i construcció a una quarantena de joves d’entre 16 i 30 anys que són de la Mariola, el Centre Històric i Noguerola”, assenyala Guivernau.

Una de les peculiaritats d’aquests tallers és que, a més d’aprendre un ofici, “els fem tutories personalitzades per potenciar i millorar els seus punts forts i febles”. Melé afegeix que “a més de la formació teòrica i pràctica, se’ls ensenya a adaptar-se a les rutines que tindria una empresa o un treball normal perquè siguin bons professionals i s’adaptin als treballs a què puguin optar, per això l’horari és de 7.30 del matí a tres de la tarda, com una jornada laboral”

Només l’any passat l’IMO va permetre la inserció laboral de 838 persones a través dels programes formatius

D’altra banda, l’IMO també es beneficia d’aquests cursos, ja que “la majoria d’obres o treballs que es fan per renovar els edificis dels seus equipaments els duen a terme els mateixos alumnes d’aquests tallers, per la qual cosa a més d’aprendre també ens serveix per renovar les nostres instal·lacions”, assenyala Guivernau.El programa que sens dubte tant la responsable de projectes de l’IMO com Melé consideren la “joia de la corona” és el d’administració d’empreses. “És una iniciativa que vam arrancar fa vint-i-cinc anys en col·laboració amb divuit entitats de tot Catalunya i consisteix bàsicament a gestionar el dia a dia d’una empresa simulada”, assegura Guivernau.

Per a això, els alumnes treballen en una aula recreada com una oficina i van rotant per cadascun dels departaments que una empresa real tindria com a administració o recursos humans. “Aquest programa té la qualificació de nivell dos de gestió administrativa”, afirma Guivernau, que afegeix que “cada entitat participant recrea la tasca d’una empresa fictícia i després comparem resultats. En el nostre cas gestionem una empresa que exporta tota mena de fruites, al ser de Lleida no podia ser d’una altra forma”.