Balàfia: Cinquanta anys de lluita veïnal

La de Balàfia és una de les associacions de veïns més antigues i de referència de la ciutat, nascuda de la unió de diverses agrupacions i impulsora d’importants actuacions. Aquest any compleix mig segle de vida i per commemorar-ho celebraran diversos actes, el primer el dia 22. El president, Toni Baró, i la responsable de la vocalia de la dona i figura històrica del barri, Isa Sáez, repassen els seus orígens i les principals fites.

“El primer registre d’una associació veïnal oficial va ser el 1971 amb l’associació Verge Blanca, que l’Isa va presidir diversos anys. En aquella època aquests moviments eren clandestins i la seua meta era crear un teixit social al barri”, explica Baró. No obstant, de l’associació de veïns de Balàfia “hi ha registres que estava semiactiva el 1962, però va ser finalment el 1977 quan es va constituir de forma oficial”, precisa Sáez.

Respecte a les fites que ha aconseguit l’entitat, Baró destaca que “cada dècada hi havia unes metes, però sens dubte l’assoliment més gran va ser el cobriment de les vies”. I és que la línia ferroviària separava literalment Balàfia i Pardinyes de la resta de Lleida, fins al punt que “els veïns, quan havien d’anar al centre de la ciutat, deien que anaven a Lleida, com si Balàfia fos un poble a part”, recorda.El cobriment es va materialitzar entre finals dels anys setanta i principis dels vuitanta i Sáez diu que abans hi va haver “moltes mobilitzacions, talls de vies i protestes per demanar-ho, la sensació era que el barri estava discriminat”. Baró afegeix que als anys setanta “van florir moltes entitats i associacions juvenils que van dotar de múscul el moviment veïnal del barri i ens va convertir en una referència”

La primera entitat veïnal ‘oficial’ va ser la Verge Blanca i als 80 es van unir totes les associacions del barri

Als anys vuitanta van proliferar les carreres populars, mitges maratons, grups excursionistes i altres activitats impulsades per la mateixa associació de veïns.

“En aquella dècada es van unificar totes les entitats veïnals com la mateixa associació, la de Verge Blanca, la del grup Voravia i grups juvenils”, rememora Baró. Les reivindicacions van continuar, especialment en l’àmbit educatiu, reclamant més escoles que es van materialitzar al cap d’algun temps, ja a començaments d’aquest segle, com l’escola bressol, i els col·legis Països Catalans i Pinyana.

Als anys noranta “l’èxit més gran va ser la construcció del local social, un lloc de referència i que dignifica la nostra tasca” i més tard, l’associació va liderar la reforma de la plaça Roca i Lletjós, “i la plaça de les Magnòlies”, recalca Sáez, que afegeix que “vam ser de les primeres entitats a posar noms de dones a carrers, places i sales de reunions”. Ara, al complir 50 anys, l’associació no para i les seues següents metes són “recuperar el mercat municipal i que l’escola de Balàfia, que tancarà aquest curs, es destini a local social per atendre tots els col·lectius, persones vulnerables i tercera edat. Encara hi ha molta feina a fer”, conclou Baró.

Col·laboració amb grups juvenils de cara a un relleu generacional

Una de les grans preocupacions, no només de l’associació de Balàfia, sinó de totes les entitats veïnals de la ciutat, és la dificultat de garantir un relleu generacional. Baró reconeix que “la participació de la joventut és difícil perquè és cert que tenen facilitats, però també moltes complicacions a nivell laboral o personal i, a més, la majoria de millores urbanístiques ja s’han fet i hi ha poques reivindicacions tan bàsiques com abans”.

Per aquest motiu, l’associació ha començat a establir sinergies amb col·lectius juvenils per atreure’ls al món veïnal. “És un problema que ens preocupa bastant i és difícil, però si el moviment veïnal no funciona, segur que apareixeran altres mètodes de participació”, manifesta Baró.