La reforma laboral deixa en l'aire 64 contractes de projectes de la UdL

Un total de 64 empleats de la Universitat de Lleida (UdL), que formen part del Personal d’Administració i Serveis (PAS), tenen actualment un contracte d’obra i servei, que se’ls acabarà el 31 de març després de l’aprovació de la nova reforma laboral i que en la majoria dels casos s’hauran de convertir en indefinits. Segons la gerència de la UdL, 58 d’aquests contractes estan vinculats a plans específics o projectes d’investigació. En tota la comunitat universitària de Catalunya, la conselleria d’Universitats i Investigació calcula que resultarien afectats el 70% dels contractes de l’àmbit dels Centres de Recerca de Catalunya i el 50% en l’universitari, que implica bàsicament investigadors.

Tanmateix, fonts de la UdL van matisar que “els 974 contractes d’obra i servei del Personal Docent Investigador (PDI) de la universitat no seran afectats per la reforma laboral, ja que aquests contractes estan regulats per altres lleis específiques, la Llei Orgànica d’Universitats i la Llei de Ciència, Tecnologia i Investigació”. La UdL té un total de 2.059 empleats.Davant l’afectació de la reforma laboral a investigadors, la consellera d’Universitats, Gemma Geis, va explicar ahir que ha enviat una proposta de reial decret llei a la ministra de Ciència i Innovació, Diana Morant, per solucionar-ho, ja que el final dels contractes per obra i servei el 31 de març deixarà sense cobertura jurídica bona part del col·lectiu. La proposta planteja modificar la disposició addicional 23 de l’actual Llei de Ciència i establir la possibilitat de realitzar contractes específics indefinits mentre duri un projecte d’investigació.

La consellera va apuntar que aquesta figura ja consta en l’avantprojecte de la llei de la ciència espanyola, però va recordar que aquesta no ha estat aprovada pel Govern espanyol i encara li queda tot el tràmit parlamentari.Geis es va mostrar molt crítica amb l’Executiu estatal, que creu que ha actuat amb “irresponsabilitat” i sense tenir en compte l’àmbit de la investigació. Va valorar que el resultat final ha estat un “nyap”.També va reclamar el final de la taxa de reposició, que és del 120 per cent. Geis va defensar que aquesta és la millor via per eliminar la precarització, millorar les condicions dels investigadors i alhora treballar per l’estabilització i el relleu generacional.