A la recerca de l'assassí

Resoldre un crim pot semblar senzill si un mira certes sèries de televisió o pel·lícules. La realitat, tanmateix, és ben diferent. Darrere d’una investigació policial per arribar fins a un assassí hi ha molt treball i molta anàlisi, especialment si amb prou feines hi ha proves i indicis de l’autoria. Les investigacions poden allargar-se durant anys i, per desgràcia, alguns poden quedar sense resoldre. Altament complexos, per definir-los d’alguna forma, són els tres últims crims que s’han registrat a les comarques de Lleida, que es van produir amb tot just tres mesos de diferència i que encara estan pendents de resoldre. Una situació totalment atípica.

Per ordre cronològic, el primer cas és el d’un cadàver que va aparèixer semienterrat el 13 d’octubre de l’any passat al costat del riu Noguera Ribagorçana a Albesa. Encara no ha estat identificat i no se sap quan es va produir el crim. Feia mesos que el cos estava enterrat i presentava un avançat estat de descomposició. Cap denúncia de desaparició s’ha pogut relacionar amb el cas.

Tot just deu dies després, dos homes es van presentar a la comissaria dels Mossos de Lleida per denunciar que algú havia matat el vigilant de la plantació de marihuana que tenien oculta en una casa de les Borges Blanques. Quan els policies van acudir a la masia no van trobar el cadàver, encara que sí indicis de violència. La suposada víctima és Pol Cugat, un jove de 20 anys de Barcelona. Els investigadors van trobar el seu cotxe al campus d’Agrònoms de la Universitat de Lleida.

El tercer cas va ocórrer el 25 de gener en una zona boscosa de Gualter, a la Baronia de Rialb. Un franctirador va disparar des de lluny a Joan Coromina, un empresari de 61 anys d’Oliana resident a Cervera.El mòbil del crim podria estar relacionat amb els seus negocis.

En altres casos relativament recents, les investigacions policials han pogut localitzar l’autor, com va ocórrer amb l’empresari carni Josep Puig-Gros, que va matar el seu cunyat a Torre-serona, o amb l’assassí d’una funcionària d’Educació al seu pis a la ciutat de Lleida.

A part d’aquests dos casos, s’han resolt també policialment el d’un veí d’Artesa de Segre que va ser assassinat a casa seua i del qual els assassins van simular un suïcidi, que es jutjarà el proper mes, i el d’un home que va ser assassinat en un pis de l’avinguda de les Garrigues l’any 2020.

En canvi, en altres crims va sortir creu. És el cas del jove Isaac Martínez, assassinat a trets al barri lleidatà de Cappont el 2016, o el de Jaume Villalba, un cirurgià jubilat de 82 anys que el 12 de juny del 2015 va ser assassinat a la plaça Amics de Lleida, a la Zona Alta de la capital lleidatana. Va ser apunyalat per un individu al pit. En ambdós casos, els Mossos van detenir dos sospitosos que van ser posats en llibertat per falta de proves.

En aquest sentit, el subinspector Sergi Mesalles, cap de l’Àrea d’Investigació Criminal de Lleida (AIC), comenta que “el crim d’Isaac Martínez està resolt policialment però processalment no, perquè no vam ser capaços de trobar tots els indicis suficients per portar un sospitós al banc dels acusats”, encara que recorda que el cas continua obert.

Quant al segon, explica que “va ser una agressió imprevisible i no es van poder aportar proves sòlides”. El subinspector afirma que “davant d’una possible condemna de més gravetat, l’exigibilitat de la prova ha de ser molt més elevada”.

La mateixa opinió té el fiscal en cap de Lleida, Juan Boné, per a qui “la prova per indicis està àmpliament acceptada pels tribunals però no podem ocultar que aquests indicis han de ser concloents i no sempre n’hi ha de suficients. Mai ens valen simples sospites o conjectures”.

D’altra banda, en casos en els quals no hi ha proves concloents, es pot condemnar un acusat amb el que es coneix com la prova indiciària: un cúmul d’indicis que, malgrat que per si sols no serien suficients, considerats en el seu conjunt adquireixen solidesa per enervar la presumpció d’innocència. Però existeix el risc que l’acusat sigui absolt i no pugui tornar a ser jutjat pel mateix cas. 

A finals de març se celebrarà el judici per l’assassinat d’un veí d’Artesa de Segre

Puig-Gros i Lanuza: resolucions brillants

Unes investigacions policials brillants han permès que dos crims que van causar gran alarma a Lleida en els últims anys acabessin amb els seus autors entre reixes. A finals del 2019, l’Audiència de Lleida va condemnar a 12 anys de presó l’empresari carni Josep Puig-Gros per matar el seu cunyat Eduard Ardiaca després d’una disputa per deutes el 19 de juny del 2017 a l’obrador que el primer tenia a Torre-serona.

Va ser condemnat per homicidi després que les parts arribessin a un acord, encara que els Mossos sempre van creure que va ser un assassinat perquè feia dies que l’autor ho planejava. Puig-Gros va confessar ser l’autor un any i mig després de ser detingut. L’empresari va ser arrestat pels Mossos quan encara no havia aparegut el cadàver el seu cunyat.

La família va denunciar-ne la desaparició el 20 de juny del 2017 i el cadàver no va ser trobat fins tres dies després dins del maleter d’un cotxe al barri de Sants de Barcelona. Tanmateix, Puig-Gros ja portava 48 hores detingut a comissaria perquè els investigadors sospitaven que podia estar al darrere de la desaparició.

Un altre cas difícil de resoldre va ser el de la funcionària d’Ensenyament Amparo Soler, de 61 anys, assassinada al seu pis del carrer Acadèmia de Lleida el 17 de febrer del 2017. Els Mossos no van detenir el presumpte autor, Jordi Lanuza, fins tres mesos després del crim. Des de l’inici van sospitar que havia estat ell perquè va ser una de les últimes persones que van tenir contacte amb la víctima, però sempre va negar ser-ne l’autor. Havien quedat perquè li instal·lés la fibra òptica.

El Suprem va ratificar la condemna de 20 anys de presó i cinc de llibertat vigilada per l’assassinat. La prova clau va ser que la víctima tenia una gota de sang amb el perfil genètic de Lanuza als pantalons que portava quan la van trobar morta. El mòbil del crim, segons els Mossos, va ser econòmic basant-se que Lanuza passava per dificultats de diners i que la seua intenció era robar a la víctima, que gaudia d’una bona posició.

Entrevista a Sergi Mesalles, cap d'investigació criminal

Com es comença una investigació per un crim?

La cronologia d’una investigació comença amb l’escenari del crim i el cadàver, que són clau perquè et comencen a descriure què ha pogut passar i establir línies d’investigació, hipòtesi, el mòbil. Podem fins i tot apreciar si ha estat premeditat, per una qüestió emocional, si hi ha acarnissament, o és fred. Aquest és el nostre punt de partida.

Hi ha molts factors a analitzar?

De vegades hi ha molta informació, per exemple amb testimonis, i altres escenaris que són molt complexos com si fa molt temps que s’ha produït, si l’escena ha estat modificada.. Hi ha moltes variables.

Quin és el següent pas?

Construir a partir de l’escenari i de l’entorn de la víctima. Qui era aquesta persona, les seues últimes hores de vida, si tenia conflictes o si estava immersa en el món delictiu. Després ve l’aplicació de tècniques.

De quin tipus?

Proves científiques o recerques tecnològiques, per exemple.

Els avenços tècnics dels últims anys deuen haver estat de gran utilitat?

Hi ha un abans i un després aproximadament de l’any 2010 amb l’arribada dels smartphones, que signifiquen un canvi des del punt de vista investigador. Tanmateix, els elements clau són els clàssics com la lofoscòpia (empremtes dactilars), les proves genètiques, la declaració dels testimonis i l’acreditació del mòbil.

És el cas de l’assassinat del carrer Acadèmia?

Una distracció que va tenir l’autor [una gota de sang a la roba de la víctima] va ser clau perquè en aquest cas havia modificat l’escenari.

Altres crims que s’han descobert molt tard, s’ha deteriorat l’escena i hi ha pocs elements presenten moltes dificultats policials i, posteriorment, processals.

Pot ser que hi hagi indicis però cap prova?

Nosaltres sempre anem de la mà amb la Fiscalia i el jutjat. El que és evident és que, a una possible condemna més alta, l’exigibilitat de la prova ha de ser molt més elevada.

A Lleida hi ha dos crims relativament recents sense resoldre. El d’Isaac Martínez el 2006 a Cappont i el d’un metge jubilat el 2015 a la Zona Alta. En ambdós casos van detenir un sospitós però no van arribar a ser jutjats.

Per dir-ho d’alguna forma, el crim d’Isaac Martínez està policialment resolt però processalment no, perquè no vam ser capaços de trobar tots els indicis suficients per portar el sospitós al banc dels acusats. El cas continua obert. Quant al segon, és semblant però va ser una agressió imprevisible i no es va poder aportar proves.

En quin cas els indicis els porten directament a l’autor?

És curiós però quan un assassí prepara un crim i hi ha premeditació va deixant indicis o vestigis com en el cas de Josep Puig-Gros.

Genera frustració no poder resoldre un cas?

Esclar, però cal aprendre a gestionar-ho.

A nivell humà, com és el tracte directe amb la família de les víctimes?

Tenim molt clar que la interlocució ha de ser d’un o dos policies amb les famílies i és una cosa que t’acompanya la resta de la teua vida. Nosaltres, sense voler-ho, ens introduïm en la seua vida en un moment catastròfic i és difícil de gestionar. És una càrrega emocional molt important i una motxilla que portem a sobre.

Entrevista a Juan Boné, fiscal en cap de Lleida

Com es coordinen amb els cossos policials?

La relació amb les unitats d’investigació és constant, tant del fiscal en cap com dels fiscals que porten els assumptes. Ens plantegen possibles línies d’investigació i estudiem la seua dimensió jurídica i així portar-les davant del jutge d’Instrucció amb garanties d’èxit.

Hi ha hagut molts canvis en aquests últims anys, per exemple, amb la incorporació de les noves tecnologies.

És evident que la investigació tecnològica avui és clau en molts assumptes. Estem amb una Llei d’Enjudiciament Criminal del 1882 a què s’han anat posant múltiples pedaços i aquesta matèria necessitava una adaptació als nous temps que es van produir el 2015 quan es va aprovar una reforma per regular mesures com ara abalisaments de vehicles, accés a dades electròniques, enregistrament de comunicacions o d’imatges en espais públics, registre remot d’equips informàtics...

Una de les grans dificultats deu ser que en alguns casos hi ha indicis, però no pas proves concloents.

Per tal d’evitar la impunitat, a falta d’una prova directa, la prova per indicis està àmpliament acceptada per part dels nostres tribunals però no podem ocultar que aquests indicis han de ser concloents i no sempre n’hi ha de suficients.Mai ens valen simples sospites, rumors o conjectures.

Es tanquen les instruccions de casos sense resoldre?

Es mantenen, encara que és evident que el pas del temps no ajuda a aconseguir l’èxit.

Quan es tanquen provisionalment? I de manera definitiva?

Arriba un moment que el jutge aprecia que no hi ha possibilitat de continuar i dicta una resolució de sobreseïment provisional que només suspèn la causa i que sempre podrà reobrir tret que prescrigui.

La Fiscalia és clau en un crim amb jurat popular perquè és la versió més objectiva?

L’actuació del fiscal es regeix pel principi d’imparcialitat i només busquem aconseguir la veritat, tant si beneficia com si perjudica l’acusat.

Hi ha algun cas que lamenti especialment que encara no s’hagi resolt?

La mort d’Isaac Martínez el 2006 a Cappont, però recentment ens commou, especialment sobretot pensant en la seua família, la desaparició d’un jove a l’octubre en un plantació de marihuana de les Borges Blanques.