Educació canviant

Els centres educatius han d'aplicar canvis constants tant per les modificacions de les lleis orgàniques d'Educació de l'Estat com per ordre de la Generalitat. Sindicats, docents i pares demanen estabilitat, però de cara al curs vinent els canvis segueixen l'ordre del dia i seran d'envergadura, com l'avançament del curs o els nous currículums.

El sistema educatiu, un dels pilars per a tota societat, està subjecte a constants canvis tant perquè les lleis orgàniques estatals són modificades pràcticament cada vegada que hi ha alternança política al Govern central com perquè la Generalitat també introdueix variacions per adaptar-se a aquestes normatives o bé per iniciativa pròpia. Els sindicats educatius, els mateixos centres i els representants de les famílies consideren que hi hauria d’haver més estabilitat amb l’objecte de la qualitat educativa.

A més, els docents creuen que després de dos anys de pandèmia que han estat durs a les aules, les autoritats podrien haver acordat una moratòria d’un any. Però res més lluny de la realitat. Així, de cara al curs que ve, els centres hauran d’aplicar un nou tipus d’avaluació, sense proves extraordinàries i amb la possibilitat d’aprovar quart d’ESO amb diversos suspensos i d’obtenir el títol de Batxillerat amb un.

També se substitueix el “no assolit” per “en procés d’assoliment”. A més, Educació ha canviat els currículums educatius, que a l’ESO inclouen una reducció de les hores de Català, Castellà, Matemàtiques, entre d’altres, així com la disminució a la meitat de les de Tecnologia i la supressió de Filosofia com a optativa a quart, proposta que ha generat moltes queixes. El document, que encara no és definitiu, determina que els centres han de distribuir les hores que guanyen amb aquesta reducció de la manera que vulguin, però que això implica refer tot projecte educatiu i els directors temen que no tindran temps de fer-ho en condicions.

Un altre front obert és l’anunci per sorpresa per part del conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, de l’avançament de l’inici de curs al 5 de setembre a Infantil i Primària i al 7 a Secundària, que ha posat en peu de guerra els sindicats, que preveuen cinc dies de vaga al març per aquest i altres motius.

Així mateix, la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que ordena aplicar el 25% castellà a les aules preocupa les direccions dels centres i demanen a Educació que aclareixi quina és exactament la seua responsabilitat en cas que alguna família demani aplicar aquesta mesura. També en relació amb la llengua, Educació preveu exigir el C2 de català als docents, però el 2024.

Un altre dels canvis anunciats pel departament, aquest sí per al curs vinent, és la reducció de 25 a 20 de la ràtio d’alumnes a P3 en la majoria de centres. A més, per lluitar contra la segregació, repartirà equitativament els alumnes vulnerables entre tots els col·legis de cada zona escolar i atorgarà 384 euros mensuals per cada un d’aquests estudiants de P3 i primer d’ESO als centres públics i 988 als concertats. Laia Martí, USTEC-STEs, el principal sindicat del sector, creu que molts canvis són “propaganda” i afirma que “al nord d’Europa l’educació és una qüestió d’Estat, blindada i absolutament respectada, mentre que aquí és una arma d’uns contra els altres”.

Pere Sánchez, de CCOO, assenyala que “el problema ha estat proposar innovació sobre el paper, sense saber els recursos ni la planificació i sense negociació”, quan en educació “es necessiten consensos”. “Les direccions dels centres estan angoixades”, subratlla, i destaca que els canvis generen “estrès”. Considera també que, malgrat tantes modificacions de les lleis educatives al llarg dels anys, “només canvien les tapes del llibre”.Els centres concertats, per la seua part, apunten que tenen “moltes preguntes i poques respostes”, indica Mary Rius, directora del col·legi Maristes.

Relata que estan programant jornades de portes obertes i no saben què dir als pares sobre alguns canvis importants, opinió que comparteix l’Associació de Directors de Secundària de Lleida. La presidenta de l’Affac (Associacions de Famílies Federades d’Alumnes de Catalunya), Belén Tascón, assegura que estan especialment preocupats per la renovació dels concerts a Infantil i Secundària i es va posicionar en contra de l’horari reduït matinal anunciat per al mes de setembre.

«Volen prendre moltes decisions no serenes, sense debatre-les»

“Els nous canvis van en el sentit de facilitar que l’estudiant passi de curs, es perd la cultura de l’esforç”, opina Cornadó. “La meua percepció és que hi haurà menys fracàs escolar i més titulats, com demana la UE, però serà de forma maquillada, perquè dubto que millori la qualitat del sistema”, afegeix.

Per la seua part, Aguilar veu “coses bones” com l’augment de l’autonomia dels centres, que permet “implantar metodologies vinculades a la realitat dels alumnes”. Creu que “s’intenta potenciar la ciència i la tecnologia, encara que continuem centrats en les matèries instrumentals”. Sobre els constants canvis normatius, afirma que “ens fa falta construir sobre un model basat en evidències, i ens costa veure que els canvis es basin en evidències”.

“La vaga no és pel calendari, és per imposar-lo”

“Estem en contra de l’horari intensiu de matí anunciat per al setembre. No és bo per al benestar dels alumnes. Respecte al currículum, es volen prendre moltes decisions no serenes, sense debatre-les. No es pot transformar l’educació sense participació. També estem molt preocupades per la renovació dels concerts educatius d’Infantil i Secundària. Una sobredimensió de l’oferta posa en perill la xarxa pública, hipoteca molts anys el sistema. El hàndicap d’aquest país és que cada alternança de govern suposa un canvi de llei educativa. Affac sí que va demanar la supressió de LOMCE pel seu tall neoliberal”.

«Seria molt important un pacte nacional d’educació»

Els sindicats es reuniran la setmana vinent per debatre sobre els cinc dies de vaga que van convocar després de l’anunci del conseller de l’avanç del curs vinent. Laia Martí, d’USTEC-STEs, remarca que la “vaga no és pel calendari per si mateix, el que ens va fer explotar va ser la forma d’imposar-lo”, i afegeix que el motiu “més important és revertir els onze anys de retallades”, així com la reducció general de ràtios, el 25% de castellà i més inversió en educació. “La llista és immensa”, diu Gonzàlez-Cambray es va mostrar convençut que la vaga es pot evitar i USTEC espera que “reflexioni”.

Pere Sánchez, de CCOO, incideix que “ha imposat mesures una rere l’altra, un dia n’anuncia una i un altre dia, una altra, i això no és planificació, és màrqueting”. El Consell Escolar de Catalunya va demanar una moratòria d’un any en l’aplicació del nou calendari, que no va ser acceptada per Educació, que defensa que hi ha temps per negociar.

«Haurien de fixar uns mínims i deixar llibertat als centres»

“El curs es podria avançar només tres o quatre dies per tenir-ne algun més per a preparar-lo. I el canvi del currículum és molt precipitat. Quan hi ha estabilitat, es pot anar millorant, però si fas canvis, es retardaran. La sentència del 25 per cent de castellà ens preocupa. Educació diu que si hi ha alguna queixa la tramitem a Inspecció, però la queixa va contra el centre directament. Seria molt important un pacte nacional d’educació, que els partits es posin d’acord i prenguin decisions consensuades amb la comunitat educativa. Sembla que després de dos anys de pandèmia ara volen fer tots els canvis de cop”.

«Les variacions educatives volen calma i ara són imposicions»

“Entenc el raonament d’escurçar les vacances, però també s’ha d’entendre que hem de preparar el curs al setembre. No se’ns ha consultat. Si tan clar ho tenien, podien haver-ho dit abans. Sobre la sentència del 25 per cent de castellà, pedagògicament la immersió lingüística en català és el millor. Crec que haurien de donar llibertat total d’horaris i metodològica als centres amb el compromís de complir uns objectius. Tants canvis descol·loquen molt. Seria millor que els partits no estiguessin tant per canviar el detall sinó per fixar uns mínims per a un sistema educatiu coherent i deixin llibertat als centres”.

«No veiem que els canvis normatius es basin en evidències»

“No ens neguem als canvis, el que ens molesta són els tempos. Sortim de dos anys molt difícils per a la gestió dels centres i seria més lògic intentar recuperar la normalitat el que queda d’any i el vinent començar a treballar-los de cara al curs següent. Els canvis educatius requereixen calma i reflexió i ara són imposicions. Modifiquen el calendari, encara no ens han donat el nou currículum de Batxillerat i canvien les normes amb què van començar el curs. Tenim una sensació de desassossec, la gent està molt cansada. Farem canvis sense sentit, que podrien tenir-lo si es fessin amb calma.”