Metges i infermeres de Lleida: “Vam fer molt més del que podíem”

“Vam haver d’improvisar sobre una malaltia que desconeixíem i ens va fer portar la medicina al dia, ja que no teníem cap base científica. Això no només ens ha posat a prova als metges, sinó a tot el sistema sanitari.” Així resumeix el coordinador de la Covid a l’hospital Arnau de Vilanova, José Luis Morales, el que va significar per als sanitaris l’inici de la pandèmia en uns vídeos fets per l’ICS amb motiu dels dos anys de la Covid. Des d’aleshores, s’han contagiat més de 136.000 lleidatans i més de mil han mort.

A més, les UCI de l’Arnau i del Santa Maria han atès més de 2.000 pacients, vuit-cents dels quals amb Covid. “Aquesta pandèmia va ser d’una necessitat massiva diària i urgent d’ingressos de pacients molt greus que necessitaven ventilació mecànica invasiva i sedació profunda, la qual cosa va provocar l’habilitació de llits en altres llocs de l’hospital”, recorda el cap de servei de l’UCI de l’Arnau, Jesús Caballero. Com que els malalts empitjoraven molt ràpid, l’Arnau va crear un altre tipus d’assistència amb l’atenció als semicrítics abans de portar-los a l’UCI.

“Vam aconseguir reduir una mica la gravetat”, afirma Morales. En aquest sentit, assenyala que “hem après que podem adaptar-nos ràpid i el treball col·lectiu ha estat fonamental”. De fet, Caballero manifesta que “ens hem de posar una medalla i felicitar-nos, perquè hem fet més del que és humanament possible”.

Per la seua banda, la infermera de l’UCI Jésica Martos destaca com el personal d’infermeria va fer de psicòlegs i de familiars dels pacients i l’auxiliar d’infermeria Manoli Cuenca posa en relleu l’“esgotament” que ha suposat que acabés una onada i que de seguida en comencés una altra. A més a més, a Lleida se n’han registrat set, ja que l’estiu del 2020 la Covid va colpejar el Baix Segrià a la campanya de la fruita. “Això ens va marcar per sempre”, afirma la pediatra del CAP d’Alcarràs, Núria Campa, ja que, encara que pensaven que estaven preparats, “no va ser així”.

I és que detectar i aïllar els temporers va ser molt complicat. “De vegades vivien fins a vint persones en un lloc molt petit”, explica la mediadora Mihaela Curbat, que recorda que “van ser dies de llàgrimes al tornar a casa i de cansament extenuat”. “Hem demostrat que som capaços de superar límits i que vam anar a l’una, va ser la nostra victòria”, afirmen les dos. Ara, el sistema sanitari ha d’estar “preparat” per si apareixen noves variants, encara que confien que l’òmicron sigui la “definitiva”.