Almenys un de cada tres lleidatans s'ha contagiat dos anys després del primer cas

Almenys un de cada tres lleidatans s’ha infectat de la Covid quan avui es compleix el segon aniversari des que el departament de Salut va registrar el primer contagi a Lleida, el d’una veïna de Castellserà de 84 anys. La dona havia viatjat a Benidorm amb l’Imserso i va ser a partir d’aquell moment quan es va detectar el primer brot a la província. Així, en dos anys i fins ahir, Salut ha confirmat el contagi de 138.252 persones a Lleida, el 32% de la població –però són més si es té en compte els casos asimptomàtics–, dels quals 353 es van detectar en les últimes hores.

I és que com ja va avisar Salut dilluns passat, la baixada de contagis s’està frenant i els indicadors epidemiològics tornen a créixer. De fet, el Pirineu tenia ahir una velocitat de contagi (Rt) d’1 després de més d’un mes. Tot i així, a Ponent hi havia 52 ingressats (-1), amb quatre a l’UCI, i cinc al Pirineu, els mateixos.

A Catalunya, on ahir es van registrar 6.052 casos i 33 morts, hi havia 1.122 hospitalitzats (-30), dels quals 154 eren a l’UCI (-7). El descens de la Covid també es desaccelera a la resta d’Espanya, que va sumar un total de 23.149 contagis.Així mateix, dos anys després de detectar-se el primer cas de Covid a Castellserà, els veïns d’aquest municipi de l’Urgell encara ho recorden amb “por” i “molta incertesa”. Si bé la majoria volen mantenir-se en l’anonimat, van coincidir a criticar la manera d’actuar de les autoritats, que van tallar un carrer sense cap protocol i van generar malestar perquè la localitat va quedar assenyalada.A poc a poc, Castellserà va recuperant la normalitat, encara que molts van afirmar que “ja no tornarà a ser res com abans”, alhora que es mostren tristos pels veïns que han mort a causa del virus.

De fet, Castellserà organitzarà diumenge vinent dia 13 de març un acte de record a les víctimes de la Covid. L’alcalde, Marcel Pujol, va explicar que plantaran un arbre en record de tots els veïns del municipi que han perdut la vida. L’acte es completarà amb diferents parlaments institucionals i música.Per a alguns veïns del municipi, com Dolors Rodríguez, que treballa al bar L’Amistat, el que li ha fet més mal de la pandèmia ha estat “que s’ha emportat molta gent gran del poble”.

També destaca que per al negoci “ha estat un desastre, ja que els veïns de més edat que venien cada dia a jugar a cartes van deixar de fer-ho i molts no han tornat o bé perquè encara tenen por o perquè tenen seqüeles de la Covid”. Pel seu costat, Ramon Llordés té un molt mal record de la Covid, ja que “la vaig agafar i vaig estar un mes a l’UCI”. Va ser dels primers veïns de Castellserà a contagiar-se i també lamenta que molts veïns han perdut la vida.

Madrid proposa que les persones asimptomàtiques no es confinin

La Comunitat de Madrid proposarà avui al ministeri de Sanitat i a la resta de comunitats autònomes l’eliminació dels aïllaments per a casos asimptomàtics i també la supressió de la mascareta en espais interiors excepte a les residències, hospitals i transport públic, sempre que l’evolució epidemiològica continuï amb una tendència favorable.Aquestes peticions que va anunciar el conseller de Sanitat, Enrique Ruiz Escudero, es formularan avui en la reunió tècnica prèvia al Consell Interterritorial de Salut de demà a Saragossa, en el qual s’abordarà l’eliminació de les mascaretes a les aules dels col·legis i es debatrà el nou sistema de vigilància de la Covid-19.

Un estudi de Sanitat definirà els símptomes de la Covid persistent

L’Institut de Salut Carles III està duent a terme un estudi sobre la Covid persistent i la ministra de sanitat, Carolina Darias, confia que ajudi a definir els símptomes d’aquesta malaltia i com abordar el seu diagnòstic, tractament i seqüeles. En la sessió de control al Govern central al Senat la diputada d’EH Bildu Idurre Bideguren Gabantxo va dir a la ministra que “aproximadament el 10% de les persones que es van contagiar tenen símptomes i no compten ni amb un diagnòstic clar ni tractament específic”, a la qual cosa Darias va afirmar que “les conseqüències a llarg termini de la Covid són motiu de preocupació també per al ministeri”.