Lleida ja empadrona dos-cents refugiats d'Ucraïna i porta a classe els menors

La realitat va molt al davant de la regulació de l’acollida d’ucraïnesos que fuig de la guerra i, si dimarts la Unió Europea va publicar la normativa que permetrà donar protecció als refugiats, els ajuntaments han hagut d’avançar-se i afrontar diàriament l’acollida i la integració de desenes de traslladats. A Lleida, els ajuntaments ja han empadronat almenys dos-cents refugiats ucraïnesos.

Amb dades d’ahir, només a Guissona eren noranta-quatre i a Lleida ciutat, deu unitats familiars, a més de trenta-sis empadronats més a Tàrrega, per citar els exemples més clars.En paral·lel, les escoles ja reben els primers alumnes traslladats arran del conflicte: a Tremp, una nena va començar dilluns a anar a classes a l’escola Maria Immaculada, mentre que sis menors ho faran avui al col·legi de la Portella. Precisament, la conselleria d’Educació va avançar ahir que tots els nens en edat escolar que han fugit del conflicte es podran matricular encara que “falti alguna documentació” i tindran cobertura de servei de menjador. També va anunciar que estudiarà reforçar la dotació de professionals de suport emocional, treballadors socials, orientadors i tècnics d’integració social.Malgrat tot, ajuntaments consultats no havien rebut ahir aquesta informació.

A Guissona, on trenta-sis dels noranta-quatre refugiats fins ahir són menors (tots estan acollits en 46 unitats familiars), la matriculació és el principal problema que afronta l’ajuntament, segons l’alcalde, Jaume Ars. Almenys fins ahir, ni el consistori ni els serveis educatius no havien estat informats que els alumnes puguin ser preinscrits i avui preveu posar en marxa activitats i serveis d’atenció per a nens i joves sota el nom d’Espais d’Acollida: lectures a la biblioteca; activitats ala Fundació Josep Santacreu; l’escola de música; el Consell Local d’Esports o l’Escola de Dansa Montse Esteve. Són almenys vuit espais en els quals s’han organitzat tota mena d’activitats per donar atenció als menors refugiats. La majoria dels ucraïnesos que fugen del conflicte són dones amb fills, ja que els homes adults han estat cridats a files i han de quedar-se al país. Gairebé tots els refugiats resideixen per ara en cases de familiars, amb alguna notable excepció com la de Torrefarrera, on l’ajuntament sufraga l’hotel a quatre que esperen una llar d’acollida. A la Portella, més del 10% de la població (80 d’uns 730) són ucraïnesos, la qual cosa genera un efecte crida. Ja hi han arribat una desena de refugiats que resideixen amb familiars i se n’espera cinc o sis més demà.

Segons l’alcalde, Carles Català, hi ha vuit nens i avui alguns començaran el col·legi. Mollerussa va registrar ahir tres refugiats i el Pont, vuit. A Tremp han arribat dos famílies i Solsona n’ha empadronat tres: són set persones, de les quals tres són nens que s’han escolaritzat. La Seu espera cinc famílies, a les quals oferirà empadronar- se i matricular els nens, i per la seua banda la Torre de Capdella espera dilluns quatre dones i un nen de quatre anys. Els acollirà en un pis municipal i inscriuran el menor a l’escola La Vall Fosca.

En el cas de Lleida ciutat, la majoria de les deu famílies ateses pel servei d’acollida familiar estan formades per mare i fills. Els ajuntaments estan rebent també nombroses propostes d’allotjament i ofereixen també espais municipals a la Generalitat. Per exemple, a les Borges hi ha dos famílies disposades a acollir refugiats, i al seu torn Alcarràs ha ofert els barracons construïts fa dos anys per donar empara als temporers amb Covid, segons l’alcalde, Jordi Janés. El delegat de la Generalitat a Lleida, Bernat Solé, que ahir va visitar Guissona, va explicar que les conselleries d’Exteriors; Igualtat, Drets Socials; Salut i Educació treballen en l’acollida i atenció als traslladats. “Quan arribin famílies sense referents a Lleida o quan les que ja són aquí hagin de buscar una llar després de l’acollida, hauran de gestionar-se tots recursos habitacionals.”