EUROPA DE L'EST EFECTES DE LA GUERRA A LLEIDA
La Paeria sol·licita als veïns que cedeixin pisos per allotjar ucraïnesos
De moment n'han arribat 50, gairebé tots estan amb familiars o amics i sis menors estan escolaritzats || La seua previsió és tornar al país quan acabi la guerra
La Paeria es va afegir ahir a la crida que ja han fet altres ajuntaments i va demanar als veïns que cedeixin pisos o cases a l’Empresa Municipal d’Urbanisme (EMU) per posar-los a disposició dels refugiats ucraïnesos que ho puguin necessitar. Segons va explicar ahir la regidora d’Educació, Cooperació, Drets Civils i Feminismes, Sandra Castro, el servei d’acollida municipal, a l’avinguda de Tortosa, 2, ha atès 16 unitats familiars amb un total de 50 persones –27 adults i 23 nens–, dels quals 28 ja s’han empadronat a la ciutat, on ja residien uns 650 ucraïnesos. “Es preveu que aquesta situació sigui llarga i és millor oferir-los pisos que habitacions, ja que es poden generar conflictes”, va explicar la regidora.
De moment, catorze famílies estan amb els seus pròxims o amics i a dos més, “d’extrema vulnerabilitat”, se les ha allotjat en un hotel i en una habitació en un pis compartit, però aviat es traslladaran a habitatges facilitats per l’EMU. En aquest sentit, el president de l’EMU, el regidor Jaume Rutllant, va afirmar que “tenim capacitat d’oferir habitatges”.Castro també va explicar que cap ucraïnès ha sol·licitat asil polític, ja que volen tornar al seu país quan acabi la guerra. “Precisament, algunes mares han mostrat la intenció de deixar els seus fills amb els seus familiars i tornar a Ucraïna, però de moment no ho han fet”, va detallar.
També va explicar que ja hi ha sis nens de poca edat en centres educatius i s’està pendent d’escolaritzar-ne quatre més. “Els que cursen Primària i Secundària no veuen la necessitat d’anar immediatament a l’escola després de la situació viscuda al seu país i al no conèixer la llengua”, va dir, i va explicar que a l’hora d’assignar un centre educatiu es prioritzarà que pugui ser el mateix en el qual ja estudien familiars o coneguts, la qual cosa pot provocar un augment de ràtios. La Paeria treballa per oferir tallers lingüístics i s’estan tramitant targetes perquè els menors puguin disfrutar de les ludoteques municipals.Per la seua banda, l’alcalde, Miquel Pueyo, va manifestar que, en aquesta crisi, la Paeria és una administració de tercer nivell i que qui primer pot prendre decisions i posar en marxa actuacions són l’Estat i la Generalitat.
“Ara les prioritats són l’allotjament i l’empadronament, que els servirà per tenir targeta sanitària”, va indicar. Va afegir que també se’ls ofereix ajuda per a l’alimentació, roba o medicaments, entre altres serveis, assessorament en formació i ocupació i, en cas de necessitat, suport jurídic o psicològic.
Coordinació setmanal del Govern amb ajuntaments del Pirineu
La delegació del Govern al Pirineu crearà una taula de coordinació amb tots els ajuntaments de les comarques de muntanya.
Es reunirà cada dimarts per fer seguiment de les iniciatives de col·laboració de l’administració sobre el conflicte entre Rússia i Ucraïna. El delegat, Ricard Pérez, es va reunir ahir amb els alcaldes del Pirineu i els va presentar la iniciativa. També els va parlar de la creació d’una figura referent “per informar sobre les iniciatives que activi el Govern i agilitzar els tràmits”.
D’altra banda,el consell de solidaritat i cooperació de la Seu ha iniciat una campanya d’ajuda a Ucraïna que se centra en la recollida de donatius econòmics per a projectes locals i internacionals. També coordinaran el voluntariat i l’allotjament de refugiats.
Aitona oferirà almenys 60 llocs de treball a la fruita als refugiats
Aitona oferirà almenys 60 llocs de feina a la campanya fructícola als refugiats.
Les empreses que acolliran aquestes persones són Fruitona, Arfón Fruits, Pac, Produccions Agràries del Camp i Aitona Agricultura. Ho faran sota la coordinació de l’ajuntament. L’alcaldessa, Rosa Pujol, va explicar que “el nostre sempre ha estat un municipi d’acollida”.
“No ens podem quedar de braços plegats davant d’aquesta greu crisi humanitària i és el nostre deure obrir les portes a aquestes persones. I ho volem fer amb la dignitat, el rigor i la responsabilitat que mereix”, va dir.
Guissona supera els 7.500 veïns i ja acull 123 refugiats
Guissona va rebre ahir 18 refugiats més, per la qual cosa el total ja ascendeix a 123.
Amb ells, el municipi ha passat per primera vegada en la seua història dels 7.500 veïns. Hi caldrà sumar-hi els més de 60 que arribaran aquesta matinada en un vol organitzat per la Fundació Josep Santacreu i Open Arms. Així, Guissona podria arribar a acollir gairebé 200 refugiats.
L’alcalde, Jaume Ars, i voluntaris van oferir una sessió informativa a la comunitat ucraïnesa sobre els serveis que Guissona posa a la seua disposició.