La mortalitat per Covid en geriàtrics ha caigut en picat des de l'onada inicial

Les residències de gent gran han estat les que més han patit les conseqüències de la pandèmia de la Covid, sobretot en la primera onada i durant gairebé tot el 2020, quan van registrar una alta mortalitat i van haver de vetar les visites i les sortides a l’exterior.

Des d’aleshores, a la província de Lleida s’han infectat més de 4.500 usuaris de geriàtrics i n’han mort 388, la majoria el primer any de pandèmia, quan van morir el 13% dels que es van infectar, 286 de 2.085 contagiats. El 2021, només van tenir la Covid un total de 771 ancians gràcies a la vacunació i a les mesures restrictives. D’aquests, 69 van morir, el 9%, mentre que aquest 2022, quan els residents ja tenen la tercera dosi de la vacuna, només han mort un 2% dels 1.657 encomanats, 33 persones.Malgrat la millora, els geriàtrics encara no ha tornat la normalitat.

“La majoria encara té els seus usuaris dividits en grups bombolla per mitigar els contagis”, va assenyalar la presidenta de l’Associació Catalana de Recursos Assistencials (ACCRA), Cinta Pascual, que va afegir que el 20% de les residències de Catalunya tenen casos de Covid. “Malgrat que no emmalalteixen com abans, la manera de treballar sí que canvia, ja que els empleats hem d’anar amb Equips de Protecció Individual (epis) i complir els protocols”, va explicar. A Lleida, actualment hi ha 70 residents encomanats que estan confinats, segons Salut.Algunes mesures que es mantenen és que els usuaris no mengen amb els seus familiars o que un amic o familiar no passa tot el dia al centre com se solia fer fa més de dos anys.

Tanmateix, la presidenta de la patronal confia que la normalitat tornarà i va explicar que la desocupació de places a Catalunya ara és d’entre el 5% i el 7%, mentre que l’abril del 2021 era del 15%. “Ens trobem amb gent necessitada que vol ingressar”, va afirmar. A Lleida, les residències estan a “ple funcionament”, segons Salut

El 2020 es van infectar de la Covid 2.085 usuaris de Lleida, el 2021 van ser 771 i aquest any, 1.657

D’altra banda, Pascual va destacar que, després d’aquests dos anys “tan durs”, la falta de personal es manté. “És un treball molt digne, però la gent no vol treballar amb la gent gran i, en part, és per les condicions laborals”, va apuntar. Va afegir que “a Europa hi ha moltes dones estrangeres treballant en residències i nosaltres també les necessitem”. Així mateix, va explicar que al llarg d’aquests mesos les restriccions han empitjorat la salut mental i física dels usuaris.

En aquest sentit, va demanar a Salut que “els 59.000 usuaris de les residències han d’estar ben assistits i que no torni a passar el que va ocórrer al principi”. Pascual va assenyalar que en l’última onada hi va haver “deixadesa” de funcions a les residències davant del col·lapse de l’Atenció Primària i, per exemple, “les PCR les vam haver de fer nosaltres”.

Jordi Lardiez, director de Sant Antoni Tàrrega: «La Covid ha deixat de banda l’atenció integral i de qualitat»

“Han estat dos anys difícils i els avis són els que més han patit durant tot aquest temps, mentre que els treballadors hem tingut una responsabilitat afegida, sobretot al principi.” “Hem après noves maneres de treballar i ara som més professionals. Pensem que això ens pot beneficiar a tots.” “Amb la Covid s’han deixat de banda altres coses com una atenció més integral i de qualitat, per la qual cosa volem apostar per una atenció centrada en la persona i que aquesta tingui més autonomia.”

Xavier Camps, gerent Llar d'avis del Carme: «La residència està sectoritzada i això és molt dur per a ells»

“Hi ha una valoració positiva, perquè ens ha ensenyat formes de funcionament diferents, més especialitzades, i amb protocols fixos, però també n’hi ha una altra de negativa perquè ens estem allunyant de l’atenció centrada en la persona.” “Estem intentant poder tornar a unificar-ho tot, ja que la residència està sectoritzada i creiem que això és dur per als avis. Volem que puguin tornar a fer una vida com feien abans, ja que ara només poden moure’s per un sector de la residència i això és molt difícil per a ells.”

Demanen ‘blindar’ el pressupost de la sanitat pública amb un pacte El sindicat Metges de Catalunya (MC) va reclamar ahir blindar el pressupost sanitari amb un pacte que impliqui tots els actors del sector i deixi de dependre de la decisió política. En un comunicat, va instar el departament de Salut a assolir els 15.000 milions d’euros de pressupost anual –la “xifra necessària” per recuperar l’accessibilitat del sistema. Després de dos anys de Covid, la “principal lliçó és que la sanitat publica és intocable” i va advertir que retallar-la o empobrir-la té conseqüències immediates i futures. El sindicat també demana incrementar la inversió en Salut Pública i recuperar el benestar físic i mental dels sanitaris.

Trilla advoca per anar retardant la mascareta en interiors El cap d’Epidemiologia de l’Hospital Clínic, Antoni Trilla, va insistir ahir que és moment d’“anar retirant” la mascareta en interiors i que hauria de començar per les escoles. Trilla avala, en aquest sentit, el model de començar a retirar-la a primer de Primària i anar pujant un curs per setmana fins que cap a mitjans d’abril es pugui fer una retirada general, a excepció dels hospitals, residències i transport públic i en el cas de persones vulnerables. D’altra banda, Salut va notificar ahir 786 contagis a Catalunya, 70 a Lleida, i 2 defuncions, cap a la província. Els ingressats als hospitals catalans van tornar a superar el miler, amb 1.001 (+16), i a Lleida eren 64 (+5).