SEGRE

ENSENYAMENT MOBILITZACIÓ

Vaga notable als instituts i mínima als col·legis i a l'escola concertada

El primer dels cinc dies de vaga als quals estaven convocats els docents a l'escola pública –dos dies a la concertada– va tenir un seguiment desigual a Lleida, ja que va ser important als instituts i minoritari a la majoria de col·legis de Primària i centres concertats. La jornada va estar marcada per una gran manifestació a Barcelona.

Professors de l’institut Guindàvols van escenificar un cementiri de lleis educatives davant del centre.

Professors de l’institut Guindàvols van escenificar un cementiri de lleis educatives davant del centre.ANDREU DALMAU/EFE

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

Els centres educatius van viure ahir la vaga docent més important de com a mínim els últims vint anys, però no va acabar sent massiva, en el primer dels cinc dies d’aturada convocats per tots els sindicats a la pública (15, 16, 17, 29 i 30 de març) i dos dies (15 i 16) a la concertada. El departament d’Educació va xifrar el seguiment a nivell de Catalunya en el 33,05% a l’escola pública i el 8,26% a la concertada, i en el 19,85% i el 5,36%, respectivament, a la demarcació de Lleida.

Els sindicats USTEC i CCOO el van elevar al 60% a nivell català i el primer va indicar que a Lleida va ser d’entre el 20% i el 30%, mentre que Aspepc va destacar que a Secundària va assolir el 60%. Tots van qualificar d’abusius els serveis mínims d’un docent per cada tres aules.D’acord amb les dades facilitades pels centres a aquest diari, la repercussió de l’aturada a la pública a Lleida va ser molt més gran a Secundària que en Primària. A la capital, al Gili i Gaya i el Màrius Torres va ser d’entre el 20 % i el 25%; al Maria Rúbies, del 25%; al Torrevicens i Joan Oró, del 30%; al Manuel de Montsuar, del 40%; i al Josep Lladonosa, del 50%.

A comarques, va ser del 30% al de Guissona; va superar el 40% al de Tremp, La Serra de Mollerussa i Segarra de Cervera; a la Valira de la Seu va ser del 50%; a l’Alfons Costafreda i el Manuel de Pedrolo de Tàrrega i el Terres de Ponent i el Mollerussa de la capital del Pla va superar el 60%; i al Canigó d’Almacelles i Aran de Vielha va ser més del 70%. En canvi, a la Primària pública i la concertada la incidència va ser molt menor, tret d’excepcions com a l’escola Jacint Verdaguer de Tàrrega, on el 60% dels docents van fer vaga, o l’Ignasi Peraire de Mollerusa, amb un 65%. En molts centres, el seguiment no va arribar al 10% i en d’altres va ser nul.

L’acte central de la jornada va ser una manifestació de docents a Barcelona en què van participar 22.000 persones, segons la Policia Local, i entre 40.000 i 60.000, segons els sindicats. La marxa va discórrer entre els Jardinets de Gràcia i la seu d’Educació a Via Augusta, presidida per una pancarta amb el lema “Prou imposicions! Prou retallades! Per una educació pública de qualitat!”. Els participants van insistir que l’avançament del curs escolar no és el principal motiu de la protesta i van corejar consignes contra el conseller Josep Gonzàlez-Cambray.

Una vegada finalitzada la marxa, Cambray va acceptar reunir-se amb un representant de cada sindicat, però la trobada que quedar en res (vegeu el desglossament).Prèviament, la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, havia demanat als sindicats que tornessin a la taula de negociació. “Educació no s’ha aixecat de la taula i els sindicats fa més d’un mes que han oblidat aquest espai. La nostra voluntat és continuar avançant en la millora de les condicions laborals del professorat”, va afirmar. Així mateix, va defensar que el Govern ha d’impulsar “transformacions necessàries i urgents”, de forma que no comparteixen que la resposta del sector hagi estat convocar cinc dies de vaga.

Professors de l’institut Guindàvols van escenificar un cementiri de lleis educatives davant del centre.

Professors de l’institut Guindàvols van escenificar un cementiri de lleis educatives davant del centre.ANDREU DALMAU/EFE

tracking