Absolt un veí de Lleida d'abusar de la seua neboda de deu anys en reunions familiars

L’Audiència de Lleida ha absolt un veí de la capital del Segrià de 53 anys acusat d’abusos sexuals a la seua neboda de deu anys. El tribunal considera que no hi ha proves contra l’home i “no pot assumir el relat de la víctima com a prova de càrrec prou i suficient”. L’Audiència afegeix que “l’existència de dubtes importants en relació amb la greu imputació genera un estat d’incertesa en el tribunal que no pot resoldre’s més que aplicant el principi in dubio pro reo [en cas de dubte es decideix a favor del reu]”.

La Fiscalia sol·licitava una condemna de cinc anys de presó per un delicte continuat d’abús sexual amb l’argumentació que el relat de la menor era persistent i contundent, mentre que l’advocat de la defensa, Enric Rubio, de Rubio Advocats, va sol·licitar l’absolució al considerar que no hi havia prou proves contra l’acusat.En el judici, la menor va explicar que el seu oncle li feia tocaments a les parts íntimes aprofitant que es quedaven sols durant les reunions familiars l’any 2020. Va relatar tres suposats episodis en els quals va dir que el seu oncle li havia fet tocaments. En un cas, va afirmar que estaven jugant a la consola i en un altre, tapats amb una manta al sofà.

En un tercer cas, la nena va dir que ho havia intentat, però que ella va poder esquivar-lo. L’home ho va negar. En aquest sentit, el tribunal afirma que “hi ha en el seu testimoni algunes incoherències i contradiccions” i que un altre “element rellevant és que no ha quedat acreditat que hagi tingut seqüeles”.

Recorren l’absolució en una violació a Balaguer

La Fiscalia ha recorregut al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya l’absolució de dos joves de 22 anys acusats d’una violació múltiple a una excompanya de col·legi el mes de juliol del 2018 a Balaguer. El judici es va celebrar el gener passat i l’Audiència de Lleida els va exculpar al considerar que no hi havia prou proves per vulnerar la presumpció d’innocència dels processats i a l’apreciar “contradiccions” en la declaració de la víctima.El Ministeri Públic, en un recurs a què s’ha adherit l’acusació particular, considera que existeix una falta de motivació de la sentència a l’entendre que l’escrit de l’Audiència contradiu algunes de les proves presentades.Els dos acusats s’enfrontaven a sengles peticions de 22 anys de presó per cada un per dos delictes d’agressió sexual. Concretament, va demanar 14 anys per la violació i vuit anys més de presó per l’agressió comesa pel còmplice, ja que entenia que van cooperar entre ells per agredir sexualment la víctima. El psicòleg i la treballadora social de l’Equip d’Atenció a la Víctima (EATAV) van assenyalar que el relat de la jove era “creïble”, mentre que els acusats el van negar i van assegurar que les relacions sexuals van ser consentides. La denunciant va afirmar que va ser obligada.