Llum verda al nou currículum d'ESO

El Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts el Reial Decret pel qual s’estableix l’ordenació i els ensenyaments mínims de l'Educació Secundària Obligatòria (ESO). Aquests canvis s’implantaran l’any acadèmic 2022-2023 per als cursos de 1r i 3r i en el curs 2023-2024 per a 2n i 4t. Amb aquest nou Reial Decret, que desplega la llei educativa (la LOMLOE), la promoció dels alumnes no vindrà determinada pel nombre de suspensos, ja que la decisió quedarà en mans de l’equip docent que decidirà en funció de si l’alumne té "expectatives favorables de recuperació". En tot cas, promocionaran els qui hagin aprovat tot o suspenguin una o dos matèries.

Altres novetats que recull el RD és que s’eliminen, com a Primària, les qualificacions numèriques, així com els exàmens extraordinaris, i es recuperen els programes de diversificació curricular. Segons el nou currículum, es desenvoluparà una avaluació de diagnòstic a 2n de l’ESO, amb caràcter informatiu i orientador per als centres, els docents i les famílies.

En finalitzar l’etapa, tots rebran una certificació oficial dels anys cursats i el nivell assolit en les competències clau. Si els alumnes han adquirit aquestes competències obtindran el títol de Graduado en ESO.

NOVES ASSIGNATURES

Així mateix, els alumnes de 12 a 16 anys comptaran amb dos noves assignatures sobre digitalització i emprenedoria, i l’educació tindrà en tota l’etapa una clara "perspectiva de gènere". Tal com indica el text, la matèria de Tecnologia i Digitalització s’haurà de cursar en els tres primers cursos, mentre que en 4t, hi haurà una altra assignatura sobre Digitalització, que serà optativa.

Segons la norma, aquestes matèries tenen per objecte "el desenvolupament de certes destreses de naturalesa cognitiva i procedimental alhora que actitudinal". El Reial Decret posa alguns exemples d’això, com "l’ús crític, responsable i sostenible de la tecnologia, la valoració de les aportacions i l’impacte de la tecnologia en la societat, en la sostenibilitat ambiental i en la salut, el respecte per les normes i els protocols establerts per a la participació en la xarxa, així com l’adquisició de valors que propiciïn la igualtat i el respecte cap als altres i cap al treball|feina propi".

La matèria Economia i Emprenedoria, que serà optativa, a 4t, tindrà una triple finalitat: en primer lloc, "promoure l’esperit emprenedor"; segon, "ajudar que l’alumnat comprengui que l’emprenedor s’ha d’obrir camí en un context global els elements del qual es relacionen entre si"; i per últim que l’alumnat "transfereixi els aprenentatges a un pla pràctic desenvolupant un projecte emprenedor que inclogui tot el procés des de la ideació fins l’elaboració del prototip final i presentació d’aquest en l’entorn".

Quant a la Religió, l’esborrany afirma que aquests ensenyaments hauran de ser oferts pels centres però serà voluntària per als alumnes. A més, les qualificacions obtingudes en aquesta matèria no comptaran ni per a la nota mitjana acadèmica ni per a aquelles convocatòries que la demanin, com és el cas de la sol·licitud de beques. Tampoc no tindrà "assignatura espill", amb la qual cosa aquells alumnes que no triïn cursar Religió rebran "la deguda atenció educativa". Aquesta atenció, segons el text, "es planificarà i programarà pels centres de manera que es dirigeixin al desenvolupament de les competències transversals a través de la realització de projectes significatius i rellevants i de la resolució col·laborativa de problemes, reforçant l’autoestima, l’autonomia, la reflexió i la responsabilitat."

Una de les novetats que recull el document és que les comunitats autònomes podran incorporar a 4t de l’ESO les llengües de signes amb l’objectiu de "reforçar la inclusió".

DIVERSITAT LINGÜÍSTICA I PERSPECTIVA DE GÈNERE

Segons es desprèn del Reial Decret, la matèria de Llengua Castellana i Literatura s’orienta tant a l’"eficàcia comunicativa" com a "afavorir un ús ètic del llenguatge que posi les paraules al servei de la convivència democràtica, la resolució dialogada dels conflictes i la construcció de vincles personals i socials basats en el respecte i la igualtat de drets de totes les persones". A més, els alumnes hauran de progressar cap a "una diversitat més gran i complexitat de les pràctiques discursives".

Respecte a les competències que han d’adquirir els estudiants, el document dona un paper central a les llengües autonòmiques, ja que una de les competències específiques de l’assignatura s’orienta al "reconeixement de la diversitat lingüística i dialectal de l’entorn, d’Espanya i del món per tal d’afavorir actituds d’estima a l’esmentada diversitat, combatre prejudicis i estereotips lingüístics i estimular la reflexió interlingüística". Altra de les competències posa el focus en l’"alfabetització informacional", ja que l’esborrany destaca que "saber llegir avui implica també navegar i buscar a la xarxa, seleccionar la informació fiable, elaborar-la i integrar-la en esquemes propis, etc".

Respecte a la nova assignatura d’Educació en Valors Cívics i Ètics (que vindria a substituir l’Educació per a la Ciutadania de l’anterior Govern socialista), el Reial Decret estableix que aquesta matèria haurà "de mobilitzar el conjunt de coneixements, destreses, actituds i valors que permeten a alumnes i alumnes prendre consciència de la seua identitat personal i cultural, afrontar qüestions ètiques fonamentals, i adoptar una actitud conseqüent amb el caràcter interconnectat i ecodependent de la seua vida en relació amb l’entorn".

En aquest sentit, ha de servir per "prendre consciència de la lluita per una efectiva igualtat de gènere, i del problema de la violència i explotació sobre les dones, a través de l’anàlisi de les diverses onades i corrents del feminisme i de les mesures de prevenció de la desigualtat, la violència i la discriminació per raó de gènere i orientació sexual, mostrant igualment coneixement dels drets LGTBIQ+ i reconeixent la necessitat de respectar-los".